<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-04-09 07:32:24</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>69d73668a52a896e8c699ae0</_id>
<id>80771</id>
<titol>Tines de Puigdoure</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-puigdoure</url>
<bibliografia><![CDATA[&lt;p&gt;BALLBÉ, M. (1993). Les tines del mig de les vinyes a la comarca del Bages. Col. &apos;Quaderns&apos;. Centre d&apos;Estudis del Bages. Manresa. VV.AA. Tines a les Valls del Montcau. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l&apos;Obac. Consorci de les Valls del Montcau. Ed. Farell. 2005.&lt;/p&gt; ]]></bibliografia>
<centuria>XVIII-XIX</centuria>
<notes_conservacio></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;Aprofitant un desnivell del terreny, a la part de tamuntana de la casa de Puigdoure, hi ha una construcció de planta rectangular coberta amb teulada a doble vessant i amb una porta d&apos;accés al nivell superior de manera que s&apos;accedeix al segon pis. Es tracta del cobert que alberga dues tines, una és circular i l&apos;altra quadrada, totes dues folrades amb cairons ceràmics que es troben en bon estat. A la penúltima filada superior dels cairons presenten un graó que servia per recolzar la tapa de fusta. Les boixes de les dues tines donen a l&apos;interior del celler que es troba a la casa.&lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08139-49</codi_element>
<ubicacio>Zona turó de Puigdoure</ubicacio>
<historia><![CDATA[&lt;p&gt;El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil, que va obligar a la construcció de murs de pedra seca presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d&apos;una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: El Farell, la Mata, Matarrodona. La tina era un element imprescindible per l&apos;elaboració del vi. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment, les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en bótes; o bé es construïa una estructura elevada que permetés obtenir alçada. La diferència d&apos;alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l&apos;Edat Mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII, ja que d&apos;aquesta manera s&apos;impermeabilitzava (BALLBÉ, 1993). El conreu de la vinya va ser freqüent a la zona des de l&apos;Edat Mitjana, amb un apogeu al segle XVII, moment en què es construeixen noves tines, i quasi desapareixent amb la fil·loxera a finals del segle XIX, tot i que es van plantar nous ceps americans que van mantenir el conreu de la vinya fins a la industrialització. L&apos;apogeu de la vinya al segle XVIII obliga a construir més tines a l&apos;exterior de les cases. Probablement, les tines exteriors eren utilitzades per parcers, mentre que les interiors de les cases eren dels amos.&lt;/p&gt; ]]></historia>
<coordenades>41.6715400,1.9427100</coordenades>
<utm_x>411988</utm_x>
<utm_y>4613849</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08139</rel_municipis>
<municipi_nom>Mura</municipi_nom>
<tipus_acces>Restringit</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80771-foto-08139-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80771-foto-08139-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80771-foto-08139-49-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Legal</proteccio>
<estil>Contemporani|Modern</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Element arquitectònic</tipologia>
<titularitat>Pública</titularitat>
<us_actual>Sense ús</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2020-09-29 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Cortés Elía, Mª del Agua</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions><![CDATA[Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l&apos;Obac.]]></observacions>
<codi_estil>98|94</codi_estil>
<codi_tipologia>47</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.3</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>7</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-04-09 07:17:28</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
