<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-07 18:15:18</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6aef58c7ae7053c3450ae327</_id>
<id>80955</id>
<titol>Rubió</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/rubio</url>
<bibliografia>-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès.</bibliografia>
<centuria>XIV-XIX</centuria>
<notes_conservacio></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[Es tracta d&apos;un gran mas format per diverses construccions bastides a l&apos;entorn de l&apos;edifici principal, la casa, la qual queda emplaçada a la part central, amb ampliacions i volums adossats al costat sud-oest, i altres construccions unides a l&apos;edifici principal a través d&apos;un clos pel costat nord-est; a més d&apos;altres edificis, com un paller i la casa dels masovers situats a pocs metres a tocar, a la banda oest i nord respectivament. L&apos;edifici principal de l&apos;antic mas és de planta rectangular, a quatre vents, organitzat en alçat en planta baixa, pis i golfes, amb una coberta de teules a dues vessants amb el carener orientat en paral·lel a l&apos;eix longitudinal de la planta. A l&apos;angle més de ponent d&apos;aquest edifici primitiu s&apos;hi construí una torre que ofereix al conjunt un aspecte de mas fortificat. La torre, de base quadrada de prop de vuit metres de costat, s&apos;organitza en alçat en planta baixa i tres nivells, amb una escala de cargol que accedeix fins el darrer pis. Els paraments de l&apos;edifici principal són fets amb filades regulars de pedra desbastada i col·locada al trenca-junt en una gran majoria, destacant especialment l&apos;aparell de l&apos;extrem més nord i més concretament el d&apos;aquesta façana de tramuntana, en que es pot observar una major regularitat de l&apos;aparell. Cal dir, que en les façanes més de llevant i ponent, s&apos;hi poden apreciar traces de diferents actuacions, reformes, ampliacions,.. En relació a la torre, els murs són de paredat comú amb les quatre cantonades reforçades amb grans carreus de pedra. Adossat al cos principal en el costat nord, trobem un mur d&apos;un sol nivell d&apos;alçada amb un gran portal d&apos;accés, rematat per una gran llinda adovellada muntada damunt brancals de grans carreus de pedra escairada. Aquest obra a un petit clos, que uneix la casa amb els coberts i annexes del costat de tramuntana, a la vegada que dona accés a la porta principal de la casa, situada a la façana nord, corresponent a un portal adovellat de mig punt. També en aquesta façana de la casa, destaca una petita finestreta, situada a la planta segona, feta amb quatre blocs monolítics, d&apos;aquests el que actua de llinda conforma un arc de mig punt. Pel que fa a la resta d&apos;obertures de la casa, trobem registres de diferents cronologies i per tant, amb diferents tipus d&apos;acabat; en aquest sentit les obertures del cos principal no segueixen una lògica compositiva, segurament degut a les nombroses intervencions, ampliacions o reformes dutes a terme al llarg del temps. Podem observar des d&apos;obertures del tipus espitllera fins a obertures que obren a balcons amb voladís; també fer esment a que a la façana més sud-est, en el nivell sota coberta, hi ha diverses obertures que formarien part d&apos;una mena de galeria o assecador. A grans trets la majoria d&apos;obertures de la casa i torre mostren unes característiques similars amb llindes monolítiques planes, unes sense cap element ornamental i altres amb alguna motllura senzilla. La torre disposa d&apos;obertures distribuïdes uniformement, a planta baixa només una de petitona en una de les façanes; en els tres nivells restants, una obertura per nivell en cadascuna de les tres façanes visibles. A planta primera, una de les obertures obra a un balcó amb llosa de pedra i una altra, a una terrassa, amb accés també des de l&apos;edifici principal; aquesta obertura té la data 1629 incisa en la llinda monolítica. Pel que fa a les finestres del darrer nivell són de mides menors i acabat més senzill. Com s&apos;ha esmentat, totes aquetes obertures tenen les mateixes característiques; és a dir, brancals de grans carreus de pedra que sostenen unes llindes monolítiques i ampits motllurats que sobresurten lleugerament de la línia de façana. En el cas del balcó, aquest disposa d&apos;una barana de ferro de forja de barrots simples i passamà senzill, també de ferro, amb reganyols decoratius a la zona del sòcol i sota el passamà.]]></descripcio>
<codi_element>08128-21</codi_element>
<ubicacio><![CDATA[a l&apos;àrea central de la zona est del terme municipal.]]></ubicacio>
<historia><![CDATA[Els orígens del mas Rubió es remunten a l&apos;època medieval, segons consta a la bibliografia, la primera notícia de la que es té constància del mas és del 1263. El mas Rubió consta en el fogatges de 1497 i de 1553, en els que hi figura &apos;Valentí&apos; Rubió i Jaume Rubió, en cada cas. Arquitectònicament, la seva estructura mostra diferents fases constructives resultat de les obres que ha experimentat al llarg dels anys i que abasten un ampli ventall cronològic En aquest sentit, l&apos;edifici conserva alguns elements segurament del període baix-medieval, tot i que les obres modernes, especialment les del segle XVII, amb la construcció de la torre i algunes actuacions a l&apos;edifici principal, comportaren una ampliació i important modificació de l&apos;aspecte del mas. Pel que fa a la torre en les referències publicades s&apos;esmenta que la tradició oral atribueix la construcció de la torre a que l&apos;hereu del mas estava involucrat en les baralles entre nyerros i cadellls, aquest s&apos;hagué d&apos;amagar a Alpens, on el va trobà un pastor que li recomanà que es construís una torre per refugiar-se; aquesta obra fou molt costosa econòmicament obligant a l&apos;hereu a vendre gran part de la finca. Les referències documentals al mas o a algunes persones del llinatge Rubió, són diverses, especialment a partir del segle XVIII i XIX, en documents de vendes de terres, creació de censals, etc.]]></historia>
<coordenades>41.7544900,2.0385600</coordenades>
<utm_x>420070</utm_x>
<utm_y>4622965</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08128</rel_municipis>
<municipi_nom>Monistrol de Calders</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80955-foto-08128-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80955-foto-08128-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80955-foto-08128-21-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Inexistent</proteccio>
<estil>Modern|Barroc|Popular|Medieval</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Edifici</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Residencial</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2023-08-02 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Sara Simon Vilardaga</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions><![CDATA[L&apos;esmentada terrassa és una estructura de només una planta situada entre la torre i una façana lateral del cos principal, tot conformant un porxo a planta baixa; a la terrassa hi ha un pou i l&apos;accés a una cisterna.  A pocs metres del mas es localitza l&apos;antiga casa dels masovers Dita casa, de planta rectangular i organitzada en alçat en planta baixa i un pis, amb coberta de teules a dues vessants i el carener orientat el paral·lel a l&apos;eix longitudinal de l&apos;edifici, ha estat molt reformada. Presenta la part baixa uns murs de paredat i una planta pis amb un revestiment fet a base d&apos;un arrebossat simple. Les portes i finestres no tenen cap tipus d&apos;emmarcament remarcable.A l&apos;interior de l&apos;edifici principal es conserven elements arquitectònics remarcables; a la planta baixa de l&apos;edifici trobem un arc d&apos;apuntat i un espai del celler amb coberta de volta. Les estances de la planta baixa conserven el celler amb diversos elements d&apos;interès com pot ser una premsa del segle XVIII, tines, botes, i també l&apos;espai destinat a pastador i forn de pa, en el que es conserva l&apos;estructura del forn. Dels nivells superiors es pot fer esment a la conservació de diversos elements propis dels masos com l&apos;estructura de pedra d&apos;un pica, alguns festejadors, o forjats de guix emmotllat amb representacions heràldiques, elements florals entre altres. També és d&apos;interès l&apos;existència d&apos;alguns petit tram de mur construït en opus spicatum.]]></observacions>
<codi_estil>94|96|119|85</codi_estil>
<codi_tipologia>45</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.1</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>42</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-07 17:58:47</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
