<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-14 11:18:48</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6af8331fe5f07741970254db</_id>
<id>82996</id>
<titol>Cal Berta</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-berta</url>
<bibliografia><![CDATA[&lt;p&gt;CABALLÈ CANTALAPIEDRA, F (1995). Les tres-centes cases de Gisclareny. Albí. P.41. MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny. P. 55. GENERALITAT DE CATALUNYA. Cal Berta. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. SERRA i VILARÓ, J (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Llibre II. Pp.292. Centre d&apos;Estudis baganesos. AHG. Cadastre de 1776. ACA. Llibrets de compliment pasqual. Amillarament de 1863. Extret de Martín, E; 2005. Annex 21.&lt;/p&gt; ]]></bibliografia>
<centuria>XVI-XIX</centuria>
<notes_conservacio>restaurada i emprada com a segona residència. Es conserva en bon estat.</notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;Conjunt format per la masia de Berta i els seus coberts i pallisses annexes dins del veïnat del mateix nom i formant part d&apos;un dels quatre nuclis habitats del municipi a banda de Vilella, El Roser i coll de la Bena. Es situa en una posició encimbellada del vessant sud de la serra de Gisclareny mirant enfront del &apos;Clot del pou&apos; i del turó del veïnat del Roser. Aquesta casa juntament amb la casa de Cal Tor, Cal Pedrals, Cal Creueta i Cal Sastre formen part d&apos;aquest veïnat. La casa pròpiament dita té una planta més aviat rectangular de dues crugies i composta per una planta baixa, un primer pis i unes golfes separades per forjats de fusta i cobertes per una teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que s&apos;orienta a migdia i on s&apos;hi situa també la porta d&apos;entrada o principal i amb un important voladís al vessant nord. S&apos;assenta aprofitant el pendent del terreny, fet que comporta que la façana nord sigui part del terreny natural i estigui completament cega. La resta de façanes hi ha un predomini del massís respecte el buit. La façana principal es distribueix mitjançant una porta allindada d&apos;accés a la planta baixa, dues balconeres al primer pis amb sengles balcons amb baranes de barrots de fusta i cobert per una teulada ce teula ceràmica damunt cavalls i llates de fusta que coincideix amb dues finestres també coronades en llinda l&apos;alçada de la planta segona. A sota teulada i coincidint amb l&apos;espai de golfa hi ha una darrera obertura quadrangular. Adossat a llevant hi ha un cos cobert amb una teulada a un sol pendent on hi ha restes d&apos;un porxo sostingut per quatre pilars de maçoneria , avui substituït per àmplies finestres quadrangulars. L&apos;aparell i fàbrica dels murs és d&apos;obra de maçoneria de pedres mal treballades i escairades, unides amb argamassa de calç i col·locades en filades més aviat irregulars amb junts de morter de calç de color marró argilós. Únicament presenta aparell de pedra picada a les cantonades i bastiments de les obertures. L&apos;interior no s&apos;hi ha pogut accedir ja que s&apos;utilitza com a segona residència. Al costat de ponent hi ha un seguit de coberts i pallisses d&apos;una sola planta amb eixides a la façana principal sostingudes per pilars de maçoneria i cobertes a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta. La planta primera està tancada amb taulons o posts de fusta disposats de forma vertical per aïllar-se de les inclemències del temps. L&apos;aparell dels seus murs és de maçoneria de pedra mal treballada i escairada, unida amb argamassa de calç de color marró terrós i col·locada en filades irregulars. A prop de l&apos;angle sud-oest d&apos;aquest segon volum hi ha oberta una finestra rectangular damunt d&apos;un pany de maçoneria i tàpia. Tot el conjunt, casa i coberts estan oberts a un espai que mira al clot del Pou en forma d&apos;era de batre, pavimentada en llosa i maons ceràmics i sostinguda per importants murs de contenció amb aparell de maçoneria i blocs de pedra mal desbastats.&lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08093-86</codi_element>
<ubicacio>Al veïnat de Berta a sota dels castellots i roques de Cal Bisbe</ubicacio>
<historia><![CDATA[&lt;p&gt;La casa de Cal Berta que denomina el veïnat del mateix nom i format per cinc cases més està documentada des de principi de segle XVI. De fet Martín; Martín, 2005 especifica la possibilitat que la casa correspongui amb el mas Cortal situat al veïnat homònim i documentat des de 1631. En el cadastre de 1776 es parla del mas cortal amb dues cases, habitades per tres persones i amb un pagament de 2 lliures i tres sous de cadastre personal, 2 lliures, 18 sous i 5 diners de castre reial i 3 sous i 8 diners per a caps de bestiar (AHG. Cadastre 1776). No obstant en un document conservat a l&apos;arxiu de l&apos;abadia de Poblet i relacionat amb els censos i pagaments als senyors de la baronia, en lletra il·legible especifica un pagament de la casa Berta de 3 quarteres de blat, 3 quarteres d&apos;ordi, 3 quarteres de civada i 2 gallines valorades en 1 lliura, 13 sous i 10 diners. (Martín, 2005. annex.12) Per tant és possible que el mas Cortal fos en un altre lloc proper. Posteriorment i en l&apos;amillarament de 1863 la casa Berta era ocupada per un tal Miquel Corominas amb 4 persones majors de 7 anys, pagava 240 sous de contribució rural, 48 d&apos;urbana i 145 per a caps de Bestiar. La casa va sobreviure el flux migratori del 1900 i és de les poques que han arribat habitades. &lt;/p&gt; ]]></historia>
<coordenades>42.2522900,1.7860800</coordenades>
<utm_x>399863</utm_x>
<utm_y>4678502</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08093</rel_municipis>
<municipi_nom>Gisclareny</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82996-foto-08093-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82996-foto-08093-86-2.jpg</value>
</images>
<proteccio>Inexistent</proteccio>
<estil>Popular|Modern</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Conjunt arquitectònic</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Residencial</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2021-10-05 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Pere Cascante i Torrella</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions><![CDATA[El conjunt arquitectònic de Berta manté les característiques pròpies de la majoria de masies del terme de Gisclareny, amb una estructura senzilla d&apos;un o dos cossos, compostes de planta baixa, 1 pis i  de golfes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta. Generalment la seva estructura és de murs de maçoneria amb les arestes ben definides en pedra i l&apos;embigat fusta, matèria primera molt abundant i necessària per a la seva construcció. Aquests volums s&apos;organitzaven mitjançant quadres i estables a la planta baixa, la sala amb la cuina i el menjador al primer pis i algunes habitacions i finalment el graner a la planta segona. A la cuina hi solia haver la campana de la llar de foc així com la pica de l&apos;aiguamans i el forn de pa. La comunicació es feia a través d&apos;escales de fusta i també pedra. En un edifici exempt hi acostumava haver les pallisses  al primer pis i les quadres a la planta baixa mitjançant una construcció simple amb coberta a dues vessants i sostinguda per pilars de pedra i maçoneria que deixaven gras obertures o buits en façana que eren tapats amb posts de fusta per evitar el fred i la neu de l&apos;hivern. Martín, E (Martín, 2005) ens fa una descripció d&apos;aquest tipus de casa en el seu llibre &apos;una mirada en la història de Gisclareny&apos; a la pp-55. Masies amb característiques similars les descriu Serra i Vilaró, en les Baronies de Pinós i Mataplana. Vol II. Pp. 292.]]></observacions>
<codi_estil>119|94</codi_estil>
<codi_tipologia>46</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.2</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>14</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-14 11:08:31</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
