<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-14 12:53:34</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6af846d208440acfaf03f53d</_id>
<id>84062</id>
<titol>Casa Vilanova</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-vilanova</url>
<bibliografia><![CDATA[AA.DD. Castellterçol: restes prehistòriques ibèriques i romanes. Mapa realitzat per l&apos;Escola-Taller local. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellterçol). GUDIOL, J.M. (1920) Les primitives civilitzacions ausetanes. Vic. MARTÍN, A. (1985) &apos;De la cultura de los sepulcros de fosa al grupo de Veraza&apos;, Estudios de la Antigüedad, 2. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona. MUÑOZ, A. Mª. (1965) La cultura neolítica catalana de los sepulcros de fosa. Barcelona: I.P.A. PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PETIT, M.A. (1990) &apos;Les primeres etapes de l&apos;edat del bronze al Vallès&apos;. Limes. 0, p.22-23. BATISTA, R. (1961) &apos;Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés&apos;. Corpus de sepulcros megalíticos, 1. Barcelona: Diputación Provincial de Barcelona. Instituto de Prehistoria y Arqueología.]]></bibliografia>
<centuria></centuria>
<notes_conservacio>Únicament conserva el forat de la fossa.</notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[Es tracta d&apos;un sepulcre de fossa del que únicament es conserva el forat i del que es disposa d&apos;informacions confuses. Va ser excavat l&apos;any 1922 per Josep Sala i Molas, del Museu de Vic. L&apos;any 1961 R. Batista el va descriure com una cista rectangular, amb orientació de nord a sud, que devia estar formada per cinc lloses, situat al sud del mas Vilanova; el material arqueològic documentat adscrit al megàlit eren cinc fragments de ceràmica grollera de pasta rogenca i una vora d&apos;un bol de pasta negrosa. Per la seva tipologia i els materials recollits es va situar cronològicament en el neolític mig-recent. L&apos;any 1992, durant la visita a l&apos;indret realitzada amb motiu de la revisió de la Carta arqueològica, s&apos;observà una agrupació de pedres trencades a l&apos;extrem est d&apos;un camp del pla de la Gana, sota un marge; segons el pagès del mas Vilanova, podien haver format part del megàlit. Finalment, l&apos;any 2016, durant la darrera revisió de la Carta arqueològica, es va localitzar al sud del mas el forat de la fossa. Tanmateix, el mateix autor constata l&apos;any 1962 l&apos;existència d&apos;un sepulcre situat uns 400 m al nord-oest de la casa Vilanova, format per quatre lloses, que presentava una orientació est-oest, on es recolliren dents d&apos;adult i fragments de ceràmica de pasta roja i negra, molt grollera. Es desconeix la situació d&apos;aquest megàlit.]]></descripcio>
<codi_element>08064-110</codi_element>
<ubicacio>Mas Vilanova</ubicacio>
<historia></historia>
<coordenades>41.7563600,2.0808700</coordenades>
<utm_x>423590</utm_x>
<utm_y>4623134</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08064</rel_municipis>
<municipi_nom>Castellterçol</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Dolent</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84062-foto-08064-110-2.jpg</value>
</images>
<proteccio>Inexistent</proteccio>
<estil>Neolític</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Jaciment arqueològic</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Sense ús</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2020-11-11 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Virgínia Cepero González</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions><![CDATA[S&apos;hi accedeix per la pista al mas de Vilanova, que surt del quilòmetre 3,6 de la carretera BV-1245 de Castellterçol a Granera. Cal recórrer uns 2,3 km, al pla de la Gana, a pocs metres abans d&apos;arribar a la bifurcació, direcció al mas de Vilanova i al mas Pedrós, a l&apos;extrem septentrional d&apos;un turó emboscat a l&apos;oest del camí.]]></observacions>
<codi_estil>78</codi_estil>
<codi_tipologia>1754</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.4</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>42</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-14 12:32:34</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
