<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-05-28 18:32:27</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6a186e18d9ea5321f66614fd</_id>
<id>84452</id>
<titol>Sant Llorenç Dosmunts</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-llorenc-dosmunts</url>
<bibliografia><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang=&apos;CA&apos;&gt;&lt;span&gt;ADELL I GISBERT, Joan Albert [et al.] (1984). &lt;em&gt;Osona II&lt;/em&gt;. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span lang=&apos;CA&apos;&gt;Col. Catalunya Romànica, 3&lt;span&gt; Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 466-472.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang=&apos;CA&apos;&gt;BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). &lt;em&gt;Rupit, pàgines de la seva història&lt;/em&gt;. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 83-85.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang=&apos;CA&apos;&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). &lt;em&gt;Catàleg de béns a protegir. Text refós&lt;/em&gt;. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R23.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang=&apos;CA&apos;&gt;GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1984). &lt;em&gt;Osona&lt;/em&gt;. Col. Inventari d’esglésies, 15. Barcelona: Pòrtic, p. 115.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;em&gt;&lt;span lang=&apos;CA&apos;&gt;Gran geografia comarcal de Catalunya&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;span lang=&apos;CA&apos;&gt;. &lt;em&gt;Osona, Ripollès&lt;/em&gt;. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993, vol. 8, p. 211-212.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang=&apos;CA&apos;&gt;NOGUERA, Antoni (1964). &lt;em&gt;Collsacabra&lt;/em&gt;. Barcelona: Selecta, p. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span lang=&apos;CA&apos;&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;110, 238-240.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang=&apos;CA&apos;&gt;PALLÀS MARIANI, Xavier (2020). &lt;em&gt;Les campanes de Rupit i Pruit&lt;/em&gt;. [Inèdit].&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang=&apos;CA&apos;&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;PARÉS I GANYET, Quirze (1985). &lt;em&gt;La despoblació rural i les masies del Collsacabra&lt;/em&gt;. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span lang=&apos;CA&apos;&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;366, 371, 485.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang=&apos;CA&apos;&gt;SOLÀ, Fortià Prev. (1933). &lt;em&gt;El Cabrerès&lt;/em&gt;. Barcelona: [s.n.], p. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span lang=&apos;CA&apos;&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;75-76, 97-100.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang=&apos;CA&apos;&gt;SOLÀ COLOMER, Xavier (2006). &lt;em&gt;La reforma catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800)&lt;/em&gt;. (Tesi doctoral. Universitat de Girona). Consultat des de http://hdl.handle.net/10803/7887&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang=&apos;CA&apos;&gt;VINYETA, Ramon (1998). &lt;em&gt;Rupit. Guia turística&lt;/em&gt;. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 106-107.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></bibliografia>
<centuria>XI-XVIII</centuria>
<notes_conservacio></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang=&apos;ES-TRAD&apos;&gt;&lt;span&gt;Església d&apos;una sola nau amb l&apos;absis carrat orientat a llevant. La nau està coberta amb una volta de canó lleugerament apuntada, mentre que l&apos;absis està cobert amb una volta de canó amb llunetes, que descansa damunt d&apos;una cornisa motllurada disposada entre l&apos;arc triomfal del presbiteri  i l&apos;arc toral del fons de l&apos;absis. Al mur de tramuntana s&apos;obre el baptisteri, cobert també amb una petita volta de canó i que alberga una pica de pedra romànica per immersió. Al mur de migdia hi ha la sagristia, a la que s&apos;accedeix des del presbiteri mitjançant un portal rectangular emmarcat amb carreus de pedra i la llinda plana gravada amb l&apos;any 1742 i una creu patent encerclada damunt del Calvari. La sagristia està coberta amb un sostre embigat de fusta. Als peus del temple hi ha el cor, bastit amb fusta i amb una escala d&apos;accés adossada al parament de migdia, que també està bastida en fusta. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang=&apos;ES-TRAD&apos;&gt;&lt;span&gt;La façana principal, orientada a ponent, presenta un portal d&apos;arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits en pedra. La dovella clau està decorada amb un escut decorat amb una creu llatina central. Damunt del portal s&apos;obre una finestra de doble esqueixada bastida amb carreus de pedra. La façana està rematada amb un campanar d&apos;espadanya de doble ull, amb una sola campana i el coronament apuntat. La façana de migdia compta amb dues finestres de doble esqueixada bastides amb carreuons i situades a la nau. L&apos;obertura de la sagristia és rectangular i està emmarcada amb carreus de pedra, així com la finestra del presbiteri, que compta amb les mateixes característiques que l&apos;anterior. La construcció està bastida amb carreus de pedra disposats en filades, exceptuant la sagristia i l&apos;absis que són de construcció posterior.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;El temple està delimitat amb una tanca de pedra i envoltat per&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang=&apos;ES-TRAD&apos;&gt;&lt;span&gt; l&apos;antic cementiri. Als peus de la façana principal hi ha les làpides de pedra de les famílies Vas de les Viles, Vas Fatjó-Vilas i Vas del mas Comajoan (1707) entre d&apos;altres. També hi ha una creu llatina de ferro damunt d&apos;un basament de pedra disposat a mode de pedró. A la banda sud-est del temple, fora del recinte sagrat, hi ha un volum rectangular auxiliar disposat a mode de porxo i un pedró format amb una altra creu llatina de ferro assentada damunt d&apos;un basament de pedra rectangular, datat l&apos;any 1694.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang=&apos;ES-TRAD&apos;&gt;&lt;span&gt;Destaca la campana, situada a l&apos;ull esquerre del campanar. Prop de la boca hi ha incisions i sanefes florals, al centre hi ha la figura de Sant Llorenç vestit amb túnica i portant la palma de màrtir al braç dret i les graelles, símbol del seu martiri, a l&apos;esquerre. Al damunt hi ha una altra sanefa floral. A la part posterior hi ha les senyes del fundidor i altres inscripcions.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang=&apos;ES-TRAD&apos;&gt;&lt;span&gt;La pica baptismal situada a l&apos;interior del temple amida aproximadament un metre de diàmetre per 1,20 metres d&apos;alçada. Està envoltada per un bordó que es veu trencat per una ranura amb un clau al centre. És de pedra picada a partir d&apos;un gran dau buidat i arrodonit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08901-47</codi_element>
<ubicacio>Carretera C-153, km. 27,8 - Pruit</ubicacio>
<historia><![CDATA[&lt;p&gt;La primera referència documental d&apos;aquest temple es troba en una llista de parròquies del bisbat de Vic, datada entre els anys 1025 i 1050. En aquest document apareix mencionat com a &apos;S. Laurencii de Dos Monts&apos;. &lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang=&apos;ES-TRAD&apos;&gt;&lt;span&gt;Fou parròquia independent fins al segle XIV, quan fou unida com a sufragània a la parròquia de Sant Andreu de Pruit (en el llistat de parròquies del bisbat de Vic elaborat l&apos;any 1361, el temple ja no apareix). En una donació efectuada l&apos;any 1342 per part del castlà del castell de Sant Miquel (Rupit) apareix mencionat com &apos;Sancti Laurencii de duobos mantibus&apos;. Posteriorment te&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang=&apos;ES-TRAD&apos;&gt;&lt;span&gt;nim notícia que l&apos;any&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang=&apos;ES-TRAD&apos;&gt;&lt;span&gt; 1553, el seu terme constava dels masos següents: Bac, Torrentó, Vilas, Comajoan i Vilaferrer. Al segle XVII, l&apos;antic absis romànic fou substituït per l&apos;actual. També hi ha constància de diverses visites pastorals efectuades al temple entre finals del segle XVI i el segle XVIII.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang=&apos;ES-TRAD&apos;&gt;&lt;span&gt;La capella conserva una pica baptismal romànica per immersió. L&apos;antic retaule dedicat a Sant Llorenç es troba al Museu Episcopal de Vic (taula romànica del segle XIII). El retaule actual està datat al segle XIX.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang=&apos;ES-TRAD&apos;&gt;&lt;span&gt;Alguns historiadors han apuntat la hipòtesi d&apos;un possible origen visigot del temple, donada la proximitat amb l&apos;antic mas de les Viles (probablement vil·la romana) i per ésser construïda vora el camí. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></historia>
<coordenades>42.0354600,2.4347800</coordenades>
<utm_x>453216</utm_x>
<utm_y>4653868</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08901</rel_municipis>
<municipi_nom>Rupit i Pruit</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84452-img8583.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84452-img8549.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84452-img8589.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84452-img8620.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84452-img8628.jpg</value>
</images>
<proteccio>Legal</proteccio>
<estil>Romànic|Modern|Popular|Medieval</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Edifici</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Religiós</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut><value>BCIL</value>
</inspire_atribut>
<data_modificació>2021-08-02 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Adriana Geladó Prat</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions></observacions>
<codi_estil>92|94|119|85</codi_estil>
<codi_tipologia>45</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.1</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id>1761</proteccio_id>
<rel_comarca><value>24</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-05-28 18:32:24</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
