<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-16 03:18:08</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6afa6314c5897be16b0dc990</_id>
<id>85051</id>
<titol>Capella de Sant Jaume de Rocacrespa</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-jaume-de-rocacrespa</url>
<bibliografia><![CDATA[Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. AVINYÓ, J. (inèdit) Papers relatius a la parròquia de Santa Maria de Cubelles (prop de Vilanova i la Geltrú, Barcelona) i termes veïns. Una llibreta, dos mapes i quantitat de papers amb notes històriques transcrites d&apos;antics documents i observacions de caràcter parroquial aplegats per Mn. Avinyó al començament del segle XX. Donatiu de Mn. P. M. Bordoy, vers el 1940. (1998) Quaderns científics i tècnics de restauració monumental núm. 10. Barcelona: Diputació de Barcelona. PINOS, N. (1998) &apos;Apunts sobre l&apos;arquitectura del terme municipal de Cubelles&apos;. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, 10: 69-87. Barcelona: Diputació de Barcelona.]]></bibliografia>
<centuria>XVI-XX</centuria>
<notes_conservacio></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[Capella de Sant Jaume de Rocacrespa s&apos;emplaça a la quadra de Rocacrespa, tancada dins el baluard de Can Rovirosa. S&apos;accedeix a l&apos;interior del baluard travessant una porta obrada amb maons elaborada inspirada en l&apos;arquitectura d&apos;estil mossàrab, amb un arc de ferradura interior i un arc compost exterior. Ja a l&apos;interior hi trobem l&apos;església, d&apos;una sola nau de 9 x 6 metres, coberta a dues vessants de teula àrab. A la façana principal, orientada a sud-oest, i amb les cantonades de maons, hi trobem una porta carreuada rematada en arc de mig punt, restaurada. A la dovella central hi ha gravat l&apos;any 1556. Per sobre, centrades, hi trobem dues finestres. La inferior, rodona, a l&apos;estil d&apos;un rosetó, està emmarcada per maons de cantell. Per sobre d&apos;aquesta, sota el ràfec, hi ha una altra obertura, més petita, ovalada. El ràfec està realitzat amb maons, imitant aquests els caps de biga de fusta de la coberta sortint cap a l&apos;exterior del mur. Al vèrtex de la teulada hi ha un petit campanar d&apos;espadanya d&apos;un sol ull construït també amb maons rematat per una creu de ferro forjat. S&apos;hi conserva la campana. Totes les façanes de l&apos;església es troben emblanquinades, excepte les ornamentacions de maons. L&apos;interior de l&apos;església és de planta rectangular, amb un arc toral central que, sustentat sobre pilastres adossades suporta el sostre, d&apos;encavallada de fusta. La capella està presidida per una imatge de Sant Jaume, que substitueix a una d&apos;anterior de Sant Gabriel (vegeu l&apos;apartat d&apos;història). Entorn de la imatge del sant hi disposen tres fornícules on antigament hi devia haver-hi imatgeria sagrada. Des de l&apos;altar, elevat respecte la resta de la nau, s&apos;accedeix a una sagristia adossada al lateral dret de l&apos;església. Tot l&apos;interior va ser emblanquinat l&apos;any 2010, quan la família encarregà al pintor Jordi Garriga, amic de la família, la decoració pictòrica de l&apos;interior de la capella. Hi trobem motius pintats amb tons terrosos referents al naixement, l&apos;esclavitud del treball, l&apos;enunciació i la vida i la mort. També hi ha pintat amb el mateix color un arbre genealògic de la família Rovirosa.]]></descripcio>
<codi_element>08074-4</codi_element>
<ubicacio>Quadra de Rocacrespa</ubicacio>
<historia><![CDATA[A partir dels primers documentals del conjunt de Rocacrespa, en aquest espai hi hauria existit un castell a partir de, com a mínim, el segle XII. És possible que en aquella època existís una primera església en aquest espai, de la qual no es té coneixement. L&apos;edifici actual podria respondre a la data que figura gravada a la dovella central de l&apos;arc d&apos;entrada, és a dir, el 1556. El primer esment documental de la capella de Rocacrespa és del 27 d&apos;abril de 1571, data en què apareix esmentada en un arrendament. També apareix en el testament de Bernat de Vilanova i Panyella de l&apos;any 1627, en què hi ha una clàusula sobre el manteniment de l&apos;esmentada capella. Segons Joan Avinyó, l&apos;edifici actual no està situat al mateix lloc que ocupava en 1638, sinó que aleshores estava emplaçat en el lloc on avui hi ha l&apos;era. La construcció actual sembla inspirada en l&apos;arquitectura preromànica catalana del segle X, en la qual les esglésies eren d&apos;una sola nau, amb coberta a dues vessants i profusa utilització de l&apos;arc de ferradura. Aquest estil arquitectònic no va tenir continuació després del segle XI, a banda de l&apos;estil modernista de finals del segle XIX i començament del XX, que influït pel pensament romàntic vuitcentista va adoptar formes d&apos;origen tradicional, històric o llegendari d&apos;inspiració àrab. i va sorgir una tendència estilística basada en les formes artístiques de l&apos;edat mitjana. La presència d&apos;elements medievalitzants transformats i la utilització de l&apos;obra vista, ens permetria formular la hipòtesi que aquest edifici va ser construït a finals del segle XIX o principis del XX (PINOS, 1998). L&apos;interior de la capella va ser malmès l&apos;any 1936. Després de la Guerra Civil, l&apos;any 1940, la família adquirí a Barcelona una talla de Sant Jaume per substituir al Sant Gabriel que havia presidit la capella fins aleshores, moment en que es canvià l&apos;advocació de Sant Gabriel a Sant Jaume. La nova talla data del segle XVIII i sembla que provindria, originàriament, d&apos;Olot. L&apos;any 2010 la família encarregà al pintor Jordi Garriga, amic de la família, la decoració pictòrica de l&apos;interior de la capella. Segons la memòria oral de la família, sota l&apos;altar s&apos;hi hauria enterrat a alguns soldats de la Guerra del Francès.]]></historia>
<coordenades>41.2368300,1.6623200</coordenades>
<utm_x>387901</utm_x>
<utm_y>4565911</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08074</rel_municipis>
<municipi_nom>Cubelles</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85051-foto-08074-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85051-foto-08074-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85051-foto-08074-4-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Legal</proteccio>
<estil>Contemporani|Popular|Modern</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Edifici</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Religiós</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2023-08-02 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Xavier Esteve i Gràcia</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions>La capella també era coneguda com de Sant Gabriel de Rocacrespa</observacions>
<codi_estil>98|119|94</codi_estil>
<codi_tipologia>45</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.1</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>17</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-16 02:57:40</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
