{"nom":"Patrimoni cultural","machinename":"patrimonicultural","descripcio":"Patrimoni cultural","entitats":1,"datasets":[{"nom":"Patrimoni cultural","machinename":"patrimoni_cultural","descripcio":"Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.","paraules_clau":["mapes patrimoni cultural"],"llicencia":"https:\/\/creativecommons.org\/licenses\/by\/4.0\/deed.ca","freq_actualitzacio":7,"sector":["cultura-ocio","educacion","turismo"],"tema":["turism","cultura","educacio"],"responsable":"Diputació de Barcelona","idioma":"Català","home_page":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/","referencies":[{"url":null,"nom":null}],"tipus":"patrimonicultural","estat":"public","creacio":"2020-04-27 10:20:16","modificacio":"2026-04-01 04:02:28","entitats":1,"elements":[{"id":"85185","titol":"Llegenda de Juí el Moro","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-de-jui-el-moro","bibliografia":"BORREGO, J.C. (2010) El Penedès llegendari. Valls: Cossetània Edicions. MOYA, B. (2005) Llegendes del Penedès i les valls del Garraf. Barcelona: Ed. de l'Abadia de Montserrat. MOYA, B. (2017) Olèrdulae. Els contes del Penedès (de mar a terra endins). Vilanova i la Geltrú: Ed. El Cep i la Nansa.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La llegenda versa sobre el xeic Bilal Al-Malik, que senyorejava un castell alçat sobre un turó entre la Quadra d'Enveja i Cubelles. Disposava aquest cabdill musulmà d'una bella i jove esclava cristiana anomenada Riquilma que es va enamorar d'un jove esclau. Els dos planejaren fugir en barca a Barcelona, d'on ella era originària. Traïts per una majordoma del xeic van ser capturats quan emprenien la fugida van ser fets presoners. Quan el musulmà es disposava a jutjar-los amb un fatídic final ja conegut, l'avenç de les tropes del Comte de Barcelona, que ja havien conquerit els castells de Rocacrespa, Miralpeix i la Geltrú, l'obligaren a fugir. Abans, però, ordenà que pengessin els enamorats. El desencadenant tràgic de la parella d'esclaus enamorats no va passar desapercebut ni per als cristians que els van trobar ni per la resta de generacions de penedesencs.","codi_element":"08074-138","ubicacio":"Turó Juí del Moro","historia":"","coordenades":"41.2193500,1.6771500","utm_x":"389115","utm_y":"4563951","any":"","rel_municipis":"08074","municipi_nom":"Cubelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Esteve i Gràcia","autor_element":"","observacions":"El Juí del Moro és un turonet que s'alça entre els municipis de Cubelles i Vilanova i la Geltrú. Alguns estudiosos diuen que aquest 'juí', que la llegenda pren per 'judici', en realitat és una deformació del mot 'assut' (és a dir, una resclosa).","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["17"]}]}]}