{"nom":"Patrimoni cultural","machinename":"patrimonicultural","descripcio":"Patrimoni cultural","entitats":1,"datasets":[{"nom":"Patrimoni cultural","machinename":"patrimoni_cultural","descripcio":"Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.","paraules_clau":["mapes patrimoni cultural"],"llicencia":"https:\/\/creativecommons.org\/licenses\/by\/4.0\/deed.ca","freq_actualitzacio":7,"sector":["cultura-ocio","educacion","turismo"],"tema":["turism","cultura","educacio"],"responsable":"Diputació de Barcelona","idioma":"Català","home_page":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/","referencies":[{"url":null,"nom":null}],"tipus":"patrimonicultural","estat":"public","creacio":"2020-04-27 10:20:16","modificacio":"2026-11-07 18:15:18","entitats":1,"elements":[{"id":"86245","titol":"Torre del Llorà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torre-del-llora","bibliografia":"

CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). Catàleg de masies i cases rurals. Text refós<\/em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https:\/\/dtes.gencat.cat\/rpucportal\/ Núm. identificació M31.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1984). Osona<\/em>. Col. Inventari d’esglésies, 15. Barcelona: Pòrtic, p. 115, 269.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

PARÉS I GANYET, Quirze (1985). La despoblació rural i les masies del Collsacabra<\/em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 393.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

TRIADÚ, Joan (1994). El Collsacabra<\/em>. Col. A tot vent, 319. [Barcelona]: Proa, p. 89.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Edifici aïllat de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants, el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec sostingut amb mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a tramuntana. Presenta obertures rectangulars i un porxo adossat a la façana de tramuntana, cobert amb una teulada d'un sol vessant i sostingut amb pilars de pedra. A la façana de migdia hi ha un pedrís de planta semicircular. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats.<\/p>

Adossada a la façana de llevant hi ha la capella. És de nau única, amb l'absis carrat orientat a migdia, i està coberta amb una teulada de tres vessants. El portal és d'obertura rectangular bastit amb carreus de pedra i decorat amb motllures. Està rematat amb una petita fornícula d'arc rebaixat, sense cap imatge i decorat amb unes volutes a cada costat. La part superior del parament forma un frontó triangular delimitat amb pedra motllurada. La façana està coronada per un<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span> campanar d'espadanya bastit en pedra, amb campana i rematat amb una creu llatina. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>Tota la façana està decorada amb esgrafiats que presenten formes vegetals i celestes, i està emmarcada amb cassetons també esgrafiats. A la façana de llevant hi ha dues obertures rectangulars amb vitralls. En general, la construcció presenta els paraments arrebossats i pintats. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

A l'interior de la capella hi ha una pica de marbre semiesfèrica adossada al parament de migdia. Presenta diverses incisions i una cara masculina esculpida en alt relleu.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08901-132","ubicacio":"Pla de Casalliques - Pruit","historia":"

Tant la torre del Llorà com la capella foren erigides per uns industrials tèxtils establerts vora la conca del riu Ter. La torre fou construïda a principis de la dècada dels anys 40 del segle XX, mentre que la capella fou bastida l'any 1950, tal i com indica una inscripció situada al mateix temple 'ANNO SANCTO MCML'.<\/span><\/span><\/span> La propietària era la sra. Tecla Sala. Es tracta d'un temple d'<\/span><\/span><\/span>estil totalment eclèctic, amb elements d'estètica barroca i clàssica. Probablement la pica és anterior al a construcció de la capella, de manera que segurament fou traslladada al temple des d'un altre indret. Segons la bibliografia consultada, aquesta capella està dedicada a Sant Cristòfol, tot i que segons l'Arxiu Gavín, a mitjans dels anys 80 del segle XX, estava dedicada a Santa Tecla.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"42.0445800,2.4739800","utm_x":"456467","utm_y":"4654860","any":"","rel_municipis":"08901","municipi_nom":"Rupit i Pruit","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08901\/86245-img8694.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08901\/86245-1017315.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Eclecticisme|Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"102|119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]}]}]}