<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-07 18:15:18</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6aef5c93e1242dd71009d5d3</_id>
<id>86245</id>
<titol>Torre del Llorà</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-llora</url>
<bibliografia><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang=&apos;CA&apos;&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). &lt;em&gt;Catàleg de masies i cases rurals. Text refós&lt;/em&gt;. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M31.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang=&apos;CA&apos;&gt;GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1984). &lt;em&gt;Osona&lt;/em&gt;. Col. Inventari d’esglésies, 15. Barcelona: Pòrtic, p. 115, 269.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang=&apos;CA&apos;&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;PARÉS I GANYET, Quirze (1985). &lt;em&gt;La despoblació rural i les masies del Collsacabra&lt;/em&gt;. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 393.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang=&apos;CA&apos;&gt;TRIADÚ, Joan (1994). &lt;em&gt;El Collsacabra&lt;/em&gt;. Col. A tot vent, 319. [Barcelona]: Proa, p. 89.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></bibliografia>
<centuria>XX</centuria>
<notes_conservacio></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;Edifici aïllat de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants, el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec sostingut amb mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a tramuntana. Presenta obertures rectangulars i un porxo adossat a la façana de tramuntana, cobert amb una teulada d&apos;un sol vessant i sostingut amb pilars de pedra. A la façana de migdia hi ha un pedrís de planta semicircular. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Adossada a la façana de llevant hi ha la capella. É&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang=&apos;ES-TRAD&apos;&gt;&lt;span&gt;s de nau única, amb l&apos;absis carrat orientat a migdia, i està coberta amb una teulada de tres vessants. El portal és d&apos;obertura rectangular bastit amb carreus de pedra i decorat amb motllures. Està rematat amb una petita fornícula d&apos;arc rebaixat, sense cap imatge i decorat amb unes volutes a cada costat. La part superior del parament forma un frontó triangular delimitat amb pedra motllurada. La façana està coronada per un&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang=&apos;ES-TRAD&apos;&gt;&lt;span&gt; campanar d&apos;espadanya bastit en pedra, amb campana i rematat amb una creu llatina. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang=&apos;ES-TRAD&apos;&gt;&lt;span&gt;Tota la façana està decorada amb esgrafiats que presenten formes vegetals i celestes, i està emmarcada amb cassetons també esgrafiats. A la façana de llevant hi ha dues obertures rectangulars amb vitralls. En general, la construcció presenta els paraments arrebossats i pintats. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang=&apos;ES-TRAD&apos;&gt;&lt;span&gt;A l&apos;interior de la capella hi ha una pica de marbre semiesfèrica adossada al parament de migdia. Presenta diverses incisions i una cara masculina esculpida en alt relleu.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08901-132</codi_element>
<ubicacio>Pla de Casalliques - Pruit</ubicacio>
<historia><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Tant la torre del Llorà com la capella foren erigides per uns industrials tèxtils establerts vora la conca del riu Ter. La torre fou construïda a principis de la dècada dels anys 40 del segle XX, mentre que la capella fou bastida l&apos;any 1950, tal i com indica una inscripció situada al mateix temple &apos;ANNO SANCTO MCML&apos;.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; La propietària era la sra. Tecla Sala. Es tracta d&apos;un temple d&apos;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;estil totalment eclèctic, amb elements d&apos;estètica barroca i clàssica. Probablement la pica és anterior al a construcció de la capella, de manera que segurament fou traslladada al temple des d&apos;un altre indret. Segons la bibliografia consultada, aquesta capella està dedicada a Sant Cristòfol, tot i que segons l&apos;Arxiu Gavín, a mitjans dels anys 80 del segle XX, estava dedicada a Santa Tecla.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></historia>
<coordenades>42.0445800,2.4739800</coordenades>
<utm_x>456467</utm_x>
<utm_y>4654860</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08901</rel_municipis>
<municipi_nom>Rupit i Pruit</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86245-img8694.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/86245-1017315.jpg</value>
</images>
<proteccio>Inexistent</proteccio>
<estil>Eclecticisme|Popular|Contemporani</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Edifici</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Residencial</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2021-08-02 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Adriana Geladó Prat</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions></observacions>
<codi_estil>102|119|98</codi_estil>
<codi_tipologia>45</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.1</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>24</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-07 18:14:59</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
