<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-07 18:15:18</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6aef59b3a856921e990b07f6</_id>
<id>87304</id>
<titol>Puig Madrona</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-madrona</url>
<bibliografia><![CDATA[Gómez-Bolea, A et al. (2010) Estudi de les comunitats brio-liquèniques i els micromicets al Parc de Collserola. Memòria. https://www.parcnaturalcollserola.cat/pdfs/recerca/recerca_parc_1987_2013s.pdf Jordà, J.M. (1998) Albirant la història de l&apos;ermita de la Mare de Déu de la Salut del Papiol. El Papiol: Efadós.]]></bibliografia>
<centuria></centuria>
<notes_conservacio></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[Cim de 341 m. d&apos;altitud, ubicat entre els municipis del Papiol i Sant Cugat del Vallès, dins la serra de Collserola. A la part més alta hi ha una torre de vigilància d&apos;incendis de 16 metres d&apos;alçada, i al seu peu hi ha l&apos;ermita de la Salut i el vèrtex geodèsic 286123001. A més se sap de l&apos;existència d&apos;un poblat ibèric a dalt del turó. El lloc és un mirador esplèndid del Baix Llobregat, de la carena de Collserola, de les muntanyes de Montserrat, Sant Llorenç del Munt i Vallès enllà fins al Montseny. La importància d&apos;aquest espai natural està evidenciat en estudis recents, com el que assenyala la presència de líquens interessants. En concret resulta important, per la seva singularitat, la primera cita per a Catalunya, pel que fa a la flora criptogàmica, de l&apos;espècie &apos;Porina byssophila&apos;. Aquesta es va detectar en les prospeccions liquèniques a les Escletxes de Papiol i Puigmadrona, i s&apos;han catalogat 38 líquens saxícoles i terrícoles, dels quals 32 són nous tàxons per a la flora del Parc de Collserola, com aquest mencionat (Bolea, et al.: 2010: 354).]]></descripcio>
<codi_element>08158-143</codi_element>
<ubicacio>Puig Madrona</ubicacio>
<historia><![CDATA[És tracta d&apos;una muntanya paleozoica que domina el territori del Papiol. Per aquestes muntanyes s&apos;havia sofert molt per les bandades de llops, que atacaven la gent. Abans, per fer una cassolada d&apos;arròs agafaven l&apos;escopeta i anaven a caçar un parell de conills; la caça era molt abundant, com també els bolets (Jordà, 1998 :19). A mig vessant hi ha l&apos;ermita de la Mare de Déu de La Salut. L&apos;entorn de la capella, amb vistes des del Prat de Llobregat i fins al congost de Martorell, ha estat habilitat com a àrea d&apos;estada del Parc Natural de Collserola. Aquest sector, situat entre els termes del Papiol, Molins de Rei i Sant Cugat del Vallès, és un dels punts d&apos;accés al parc de Collserola per l&apos;extrem oest, des d&apos;on es poden fer passejades al Puig Madrona i al Torrent de l&apos;Amigonet. S&apos;hi accedeix des del Papiol per la pista forestal que comunica amb Valldoreix i des de Valldoreix a través del camí de Can Montmany.]]></historia>
<coordenades>41.4511500,2.0237600</coordenades>
<utm_x>418459</utm_x>
<utm_y>4589301</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08158</rel_municipis>
<municipi_nom>El Papiol</municipi_nom>
<tipus_acces>Difícil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87304-foto-08158-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87304-foto-08158-143-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Inexistent</proteccio>
<estil></estil>
<ambit>Patrimoni natural</ambit>
<tipologia><![CDATA[Zona d&apos;interès]]></tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Social</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2023-08-02 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Juana Maria Huélamo Gabaldón</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions><![CDATA[És el punt més alt que domina tot el municipi. Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC. El repte dels &apos;100 Cims&apos; és un projecte de la Federació d&apos;Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) que es va iniciar l&apos;1 de juliol de 2006 i que pretén fer conèixer Catalunya per mitjà de l&apos;excursionisme, assolint els seus cims mes representatius i emblemàtics. En el llistat actual de 308 cims, característics i ben repartits per tota la geografia de parla catalana, s&apos;inclouen també alguns d&apos;Andorra i de la Catalunya Nord. El repte, per a qualsevol federat de muntanya, consisteix en fer-ne 100 d&apos;aquest catàleg.. Els cims tenen, bàsicament, tres característiques comunes; ser un cim referenciat, tenir un accés normal (que no requereixi obligatòriament material d&apos;escalada) i que tingui una extensa visió del territori que l&apos;envolta.]]></observacions>
<codi_estil></codi_estil>
<codi_tipologia>2153</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>5.1</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>11</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-07 18:02:43</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
