{"nom":"Patrimoni cultural","machinename":"patrimonicultural","descripcio":"Patrimoni cultural","entitats":1,"datasets":[{"nom":"Patrimoni cultural","machinename":"patrimoni_cultural","descripcio":"Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.","paraules_clau":["mapes patrimoni cultural"],"llicencia":"https:\/\/creativecommons.org\/licenses\/by\/4.0\/deed.ca","freq_actualitzacio":7,"sector":["cultura-ocio","educacion","turismo"],"tema":["turism","cultura","educacio"],"responsable":"Diputació de Barcelona","idioma":"Català","home_page":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/","referencies":[{"url":null,"nom":null}],"tipus":"patrimonicultural","estat":"public","creacio":"2020-04-27 10:20:16","modificacio":"2026-05-28 05:52:26","entitats":1,"elements":[{"id":"89531","titol":"Camí ramader de Sant Pere Sallavinera a Can Maçana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-ramader-de-sant-pere-sallavinera-a-can-macana","bibliografia":"

AAVV. (2010). Camins ramaders i transhumància a Catalunya. Recomanacions i propostes. Lleida: Fundació món rural.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

AAVV. (2012). Tot el que vols saber sobre la transhumància i les vies pecuàries a Catalunya. Lleida: Fundació món rural.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

ROVIRA, J; SALVANS, J; SOLER, J. (2019): El Pla de Bages, una cruïlla de camins. Aproximació a l’estudi de la xarxa de vies pecuàries i la relació amb els ponts medievals a Dovella Revista d’història i art del Bages. Núm 125. Manresa.<\/span><\/span><\/a><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

TORRAS, JOSEP M. (1990): La comarca de l’Anoia en les descripcions de viatgers dels segles moderns (1494-1834) a Miscellanea Aqualatensia<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Continua essent un camí de circulació però molts dels murs que delimitaven l’amplada del camí han desaparegut","descripcio":"

Antiga carrerada que anava dels Pirineus a la Vall del riu Gaià. El tram que transcórrer per Castellfollit del Boix és el que va de Sant Pere Sallavinera a Can Maçana. D’aquest camí s’ha identificat un tram a la Serra de Rubió, al nord de Can Marceldo. Es tracta d’un tram de 23 m de longitud delimitat a la banda de migjorn per un mur de pedra seca de 60 cm d’alçada i 40 cm d’amplada. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08059-450","ubicacio":"Castellfollit del Boix","historia":"

Aquesta via passa d’esquitllada per la comarca del Bages per la banda oest i termenejant amb l’Anoia, la Segarra i el Baix Llobregat. Des del castell de Boixadors (Sant Pere Sallavinera) es dirigeix cal a la Portella direcció a les Coromines fins a enllaçar amb la carretera de les Maioles, passant per l’Hostal Vell de Perafita. Travessa la serra de Rubió en direcció a l’antic hostal de Can Regordosa de Castellfollit del Boix i es dirigeix cap el Coll de Gossem. Aquí continua cap a Maians vell i recórrer la carena cap a Sant Pau de ka Guàrdia i el Coll de Can Maçana, des d’on s’unia amb el camí ramader que anava del Penedès a la Cerdanya.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La carrerada o via pecuària són vies per on discorre tradicionalment el trànsit ramader tant en <\/span><\/span>desplaçaments de caire local (diaris), com en desplaçaments de caire regional (transhumants). <\/span><\/span>Aquests moviments tenen dos motius principals: o bé per buscar les pastures dins la mateix vall on viu el ramat o bé, per desplaçar el ramat per aprofitar conreus i guarets.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La transhumància té els seus orígens a l’època preromana i romana però no és fins el segle XII que es comença a generalitzar la seva pràctica i en conseqüència, una creació de xarxa de camins estables i segurs que permetés el trànsit del ramat entre la plana i la muntanya. A partir del segle XVI l’activitat de la ramaderia transhumant comença a prendre importància a nivell social degut a la producció de llana i de carn. Aquesta activitat es va mantenir fins a finals del segle XVIII i començaments del XIX, quan l’activitat transhumant dona un pas enrere que es va prolongar fins el segle XX.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"","utm_x":"386444","utm_y":"461301","any":"","rel_municipis":"08059","municipi_nom":"Castellfollit del Boix","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08059\/89531-img20210420171430.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08059\/89531-img20210420171658.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]}]}]}