{"nom":"Patrimoni cultural","machinename":"patrimonicultural","descripcio":"Patrimoni cultural","entitats":1,"datasets":[{"nom":"Patrimoni cultural","machinename":"patrimoni_cultural","descripcio":"Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.","paraules_clau":["mapes patrimoni cultural"],"llicencia":"https:\/\/creativecommons.org\/licenses\/by\/4.0\/deed.ca","freq_actualitzacio":7,"sector":["cultura-ocio","educacion","turismo"],"tema":["turism","cultura","educacio"],"responsable":"Diputació de Barcelona","idioma":"Català","home_page":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/","referencies":[{"url":null,"nom":null}],"tipus":"patrimonicultural","estat":"public","creacio":"2020-04-27 10:20:16","modificacio":"2026-11-14 12:53:34","entitats":1,"elements":[{"id":"90061","titol":"Església parroquial de Sant Andreu d'Òrrius","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/esglesia-parroquial-de-sant-andreu-dorrius","bibliografia":"

AMAT i TEIXIDÓ, J. (2008) “La Repressió al mataronès, 1936-1939: els casos de Cabrils, Cabrera i Òrrius”. Sessió d'Estudis Mataronins, <\/em>núm. XXV. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria, p. 41-61.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

BALAGUER, A.M.; CRUSAFONT, M. (1983) Estudi preliminar de la troballa de monedes comtals.<\/em> Barcelona: Departament de Cultura de la generalitat de Catalunya, p. 59-104.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

CABANYES, J. (1925) “L’església d’Òrrius”. Bloc Mataroní<\/em>, 1926 (20 al 30 de novembre). Mataró: Minerva. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

CALICÓ i REBULL, F.X. (1982) “Un Importante hallazgo en la Iglesia parroquial de Orrius (Barcelona)”. Gaceta numismàtica<\/em>, núm. 64. Barcelona: Asociación Numismática Española, p. 31-32.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

CARRERAS CANDI, F. (1891) Argentona històrica<\/em>. Barcelona: La Reinaixença, p. 79-82.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1988) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Òrrius)<\/em>.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2008) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Òrrius).<\/em><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

GARUPERA, J. (1992) 'L'església de Sant Andreu d'Òrrius'. Catalunya Romànica<\/em>, vol XX. Barcelona: Fundació Enciclopedia Catalana, p. 499-501.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

GRAUPERA, J. (2000) Excursió per l'art pre-romànic del Baix Maresme<\/em> (2a ed.). Mataró: Grup d'Història del Casal.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

GRAUPERA, J. (2002) <\/span>L'arquitectura religiosa preromànica i romànica en el Baix Maresme<\/span><\/em>. Argentona: La Comarcal edicions.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

MONTLLÓ BALART, J. (2008) Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. <\/em>Mataró: Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

PADILLA, J.I. (1981)<\/span> “El Hallazgo de un tesorillo de moneda condal, de fines del siglo XI, en Órrius (Barcelona): Nuevos tipos inéditos atribuibles a Berenguer Ramon II (1076 - 1096)”. Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia<\/em>,<\/span> núm. 2. Barcelona: Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica de la Universitat de Barcelona, p. 231-241.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

PADILLA, J.I.<\/span> ; VIVES i BALMAIA, E. (1983) “Les Excavacions a l'església de Sant Andreu (Òrrius)”; “Estudi preliminar de la troballa de monedes comtals”. <\/span>Excavacions Arqueològiques a Catalunya, 2.<\/span><\/em> Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"X-XV\/ XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"

L'església parroquial de Sant Andreu d'Òrrius és d’estil gòtic tardà, d’origen preromànic. És un temple<\/span> d’una única nau, amb planta de creu llatina i absis poligonal, i una petita capella, coberta per una volta apuntada. Presenta un campanar del segle XIX.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

A la façana principal s’hi obre un portal de tipus clàssic, amb pilastres i frontó triangular. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

L’any 1981, durant les obres de restauració de la capella de Nostra Senyora del Roser, es va descobrir un mausoleu de la família Cunill i un tresor de monedes comtals de l’època de Berenguer Ramon i Ramon Berenguer I.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Aquesta troballa va propiciar la realització d’una campanya d’excavacions arqueològiques, l’any 1982, que va permetre documentar les diferents fases constructives de l'edifici.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Es van trobar les estructures d’una església preromànica, a l'actual capella de Nostra Senyora del Roser, <\/span>situada entre el campanar i el mur sud, <\/span>que probablement corresponen a un temple de planta senzilla. Aquesta capella era l'antic absis de la primitiva església preromànica i de la romànica posterior.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Es va localitzar l’edifici romànic de mitjans del segle XI, orientat a llevant, que constava d'una sola nau rectangular, de la que es conserva únicament un fragment de la filada de fonamentació del mur nord, i d'un absis de planta quadrangular. Es van excavar dues sepultures de la segona meitat del segle XI. També es van trobar diverses sitges del segle XI. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La intervenció va permetre documentar les reformes realitzades al temple al segle XIII, inspirades en les noves concepcions arquitectòniques. L’edifici precedent va ser reformat per tal d’adaptar-lo a la nova reordenació en creu llatina: la seva estructura es va reconvertir en creuer de la nova església i es va completar la planta amb una nova nau, en direcció nord-sud, i probablement amb un absis semicircular, orientat al migdia. En aquesta època, es van reomplir les antigues sitges, que es trobaven en desús.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

A la primera meitat del segle XV, es van fer algunes obres a l'església, tal com consta a les fonts documentals. Finalment, a finals del segle XV, es va iniciar la construcció del temple actual.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08153-1","ubicacio":"Pl. de l'Església, s\/n.","historia":"

L’església de Sant Andreu d'Òrrius es troba documentada des de l'any 1043, quan el comte Berenguer Ramon I va vendre, a Guadalt, aquesta església pertanyent a la jurisdicció del castell de Sant Vicenç de Burriac (Arxiu Corona d’Aragó – Pere III (1366-67), fol.144).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

L’any 1357, el rei Pere III li va concedir,<\/span> al senyor del castell de la Roca, la jurisdicció total. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La primera visita pastoral documentada és de l’any 1379 (Arxiu Diocesà de Barcelona Spec. Off, fol. 237).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

El temple depenia de l’església de Sant Julià d’Argentona, amb caràcter de parròquia o ajut rural amb dret a cementiri propi, tot i que fins a finals de l’Edat Mitjana no va tenir sacerdot propi i era servida com a sufragània de la de Sant Julià d’Argentona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

L’any 1570 es va iniciar la construcció de l'actual temple d'estil gòtic tardà. Les capelles laterals van ser afegides durant els dos segles següents. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

A partir de l’any 1683, l’església d’Òrrius ja consta com a plenament independent de la de Sant Julià d’Argentona (Arxiu Diocesà de Barcelona, Visites pastorals, 1683, vol. 72, fol. 132).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

El campanar va ser construït l'any 1826 i a façana també va ser reformada durant el segle XIX.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

L' any 1936, durant la Guerra Civil Espanyola, els membres d'un Comitè Revolucionari, van profanar l'església i van cremar l’altar major, el del Sagrat Cor, altres altars menors i la trona, i una pintura. Durant la crema, a la plaça de l’Església, va ser llançada a la foguera una creu d’or i argent, una barana de ferro, una pica de batejar i una campana.<\/p> ","coordenades":"41.5552900,2.3548100","utm_x":"446196","utm_y":"4600603","any":"","rel_municipis":"08153","municipi_nom":"Òrrius","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08153\/90061-1jpg.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08153\/90061-1jpg_0.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08153\/90061-1jpg0_0.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Pre-romànic|Romànic|Gòtic|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-06-23 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"91|92|93|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]}]}]}