<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-07 18:15:18</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6aef599ca856921e990b043d</_id>
<id>90061</id>
<titol><![CDATA[Església parroquial de Sant Andreu d&apos;Òrrius]]></titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-andreu-dorrius</url>
<bibliografia><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;AMAT i TEIXIDÓ, J. (2008) “La Repressió al mataronès, 1936-1939: els casos de Cabrils, Cabrera i Òrrius”. &lt;em&gt;Sessió d&apos;Estudis Mataronins, &lt;/em&gt;núm. XXV. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria, p. 41-61.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;BALAGUER, A.M.; CRUSAFONT, M. (1983) &lt;em&gt;Estudi preliminar de la troballa de monedes comtals.&lt;/em&gt; Barcelona: Departament de Cultura de la generalitat de Catalunya, p. 59-104.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CABANYES, J. (1925) “L’església d’Òrrius”. &lt;em&gt;Bloc Mataroní&lt;/em&gt;, 1926 (20 al 30 de novembre). Mataró: Minerva. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CALICÓ i REBULL, F.X. (1982) “Un Importante hallazgo en la Iglesia parroquial de Orrius (Barcelona)”. &lt;em&gt;Gaceta numismàtica&lt;/em&gt;, núm. 64. Barcelona: Asociación Numismática Española, p. 31-32.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CARRERAS CANDI, F. (1891)&lt;em&gt; Argentona històrica&lt;/em&gt;. Barcelona: La Reinaixença, p. 79-82.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1988) &lt;em&gt;Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Òrrius)&lt;/em&gt;.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2008) &lt;em&gt;Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Òrrius).&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;GARUPERA, J. (1992) &apos;L&apos;església de Sant Andreu d&apos;Òrrius&apos;. &lt;em&gt;Catalunya Romànica&lt;/em&gt;, vol XX. Barcelona: Fundació Enciclopedia Catalana, p. 499-501.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;GRAUPERA, J. (2000) &lt;em&gt;Excursió per l&apos;art pre-romànic del Baix Maresme&lt;/em&gt; (2a ed.). Mataró: Grup d&apos;Història del Casal.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;GRAUPERA, J. (2002) &lt;/span&gt;&lt;em&gt;&lt;span&gt;L&apos;arquitectura religiosa preromànica i romànica en el Baix Maresme&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;span&gt;. Argentona: La Comarcal edicions.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;MONTLLÓ BALART, J. (2008) &lt;em&gt;Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. &lt;/em&gt;Mataró: Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;PADILLA, J.I. (1981)&lt;/span&gt; “&lt;span&gt;El Hallazgo de un tesorillo de moneda condal, de fines del siglo XI, en Órrius (Barcelona): Nuevos tipos inéditos atribuibles a Berenguer Ramon II (1076 - 1096)”. &lt;em&gt;Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia&lt;/em&gt;,&lt;/span&gt; &lt;span&gt;núm. 2. Barcelona: Departament d&apos;Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica de la Universitat de Barcelona, p. 231-241.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;PADILLA, J.I.&lt;/span&gt; &lt;span&gt;; VIVES i BALMAIA, E. (1983) “Les Excavacions a l&apos;església de Sant Andreu (Òrrius)”; “Estudi preliminar de la troballa de monedes comtals”.  &lt;/span&gt;&lt;em&gt;&lt;span&gt;Excavacions Arqueològiques a Catalunya, 2.&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;span&gt; Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></bibliografia>
<centuria>X-XV/ XVIII</centuria>
<notes_conservacio></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;L&apos;església parroquial de Sant Andreu d&apos;Òrrius és d’estil gòtic tardà, d’origen preromànic. És un temple&lt;/span&gt; &lt;span&gt;d’una única nau, amb planta de creu llatina i absis poligonal, i una petita capella, coberta per una volta apuntada. Presenta un campanar del segle XIX.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;A la façana principal s’hi obre un portal de tipus clàssic, amb pilastres i frontó triangular. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;L’any 1981, durant les obres de restauració de la capella de Nostra Senyora del Roser, es va descobrir un mausoleu de la família Cunill i un tresor de monedes comtals de l’època de Berenguer Ramon i Ramon Berenguer I.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Aquesta troballa va propiciar la realització d’una campanya d’excavacions arqueològiques, l’any 1982, que va permetre documentar les diferents fases constructives de l&apos;edifici.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Es van trobar les estructures d’una església preromànica, a l&apos;actual capella de Nostra Senyora del Roser, &lt;/span&gt;&lt;span&gt;situada entre el campanar i el mur sud, &lt;/span&gt;&lt;span&gt;que probablement corresponen a un temple de planta senzilla. Aquesta capella era l&apos;antic absis de la primitiva església preromànica i de la romànica posterior.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Es va localitzar l’edifici romànic de mitjans del segle XI, orientat a llevant, que constava d&apos;una sola nau rectangular, de la que es conserva únicament un fragment de la filada de fonamentació del mur nord, i d&apos;un absis de planta quadrangular. Es van excavar dues sepultures de la segona meitat del segle XI. També es van trobar diverses sitges del segle XI. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La intervenció va permetre documentar les reformes realitzades al temple al segle XIII, inspirades en les noves concepcions arquitectòniques. L’edifici precedent va ser reformat per tal d’adaptar-lo a la nova reordenació en creu llatina: la seva estructura es va reconvertir en creuer de la nova església i es va completar la planta amb una nova nau, en direcció nord-sud, i probablement amb un absis semicircular, orientat al migdia. En aquesta època, es van reomplir les antigues sitges, que es trobaven en desús.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;A la primera meitat del segle XV, es van fer algunes obres a l&apos;església, tal com consta a les fonts documentals. Finalment, a finals del segle XV, es va iniciar la construcció del temple actual.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08153-1</codi_element>
<ubicacio><![CDATA[Pl. de l&apos;Església, s/n.]]></ubicacio>
<historia><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;L’església de Sant Andreu d&apos;Òrrius es troba documentada des de l&apos;any 1043, quan el comte Berenguer Ramon I va vendre, a Guadalt, aquesta església pertanyent a la jurisdicció del castell de Sant Vicenç de Burriac (Arxiu Corona d’Aragó – Pere III (1366-67), fol.144).&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;L’any 1357, el rei Pere III li va concedir,&lt;/span&gt; &lt;span&gt;al senyor del castell de la Roca, la jurisdicció total. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La primera visita pastoral documentada és de l’any 1379 (Arxiu Diocesà de Barcelona Spec. Off, fol. 237).&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;El temple depenia de l’església de Sant Julià d’Argentona, amb caràcter de parròquia o ajut rural amb dret a cementiri propi, tot i que fins a finals de l’Edat Mitjana no va tenir sacerdot propi i era servida com a sufragània de la de Sant Julià d’Argentona.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;L’any 1570 es va iniciar la construcció de l&apos;actual temple d&apos;estil gòtic tardà. Les capelles laterals van ser afegides durant els dos segles següents. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;A partir de l’any 1683, l’església d’Òrrius ja consta com a plenament independent de la de Sant Julià d’Argentona (Arxiu Diocesà de Barcelona, Visites pastorals, 1683, vol. 72, fol. 132).&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;El campanar va ser construït l&apos;any 1826 i a façana també va ser reformada durant el segle XIX.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;L&apos; any 1936, durant la Guerra Civil Espanyola, els membres d&apos;un Comitè Revolucionari, van profanar l&apos;església i van cremar l’altar major, el del Sagrat Cor, altres altars menors i la trona, i una pintura. Durant la crema, a la plaça de l’Església, va ser llançada a la foguera una creu d’or i argent, una barana de ferro, una pica de batejar i una campana.&lt;/p&gt; ]]></historia>
<coordenades>41.5552900,2.3548100</coordenades>
<utm_x>446196</utm_x>
<utm_y>4600603</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08153</rel_municipis>
<municipi_nom>Òrrius</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90061-1jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90061-1jpg_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90061-1jpg0_0.jpg</value>
</images>
<proteccio>Legal</proteccio>
<estil>Pre-romànic|Romànic|Gòtic|Modern</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Edifici</tipologia>
<titularitat>Privada accessible</titularitat>
<us_actual>Religiós</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut><value>Inexistent</value>
</inspire_atribut>
<data_modificació>2022-06-23 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Virgínia Cepero González</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions></observacions>
<codi_estil>91|92|93|94</codi_estil>
<codi_tipologia>45</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.1</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id>2484</proteccio_id>
<rel_comarca><value>21</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-07 18:02:20</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
