{"nom":"Patrimoni cultural","machinename":"patrimonicultural","descripcio":"Patrimoni cultural","entitats":1,"datasets":[{"nom":"Patrimoni cultural","machinename":"patrimoni_cultural","descripcio":"Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.","paraules_clau":["mapes patrimoni cultural"],"llicencia":"https:\/\/creativecommons.org\/licenses\/by\/4.0\/deed.ca","freq_actualitzacio":7,"sector":["cultura-ocio","educacion","turismo"],"tema":["turism","cultura","educacio"],"responsable":"Diputació de Barcelona","idioma":"Català","home_page":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/","referencies":[{"url":null,"nom":null}],"tipus":"patrimonicultural","estat":"public","creacio":"2020-04-27 10:20:16","modificacio":"2026-11-07 18:15:18","entitats":1,"elements":[{"id":"90585","titol":"Poblat ibèric de Céllecs o jaciment del turó Gros de Céllecs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/poblat-iberic-de-cellecs-o-jaciment-del-turo-gros-de-cellecs","bibliografia":"

ALMAGRO, M.; SERRA, J.; COLOMINAS, J. (1945) Carta arqueológica de España<\/em>. Barcelona: Centro Superior de Investigaciones Científicas.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

BARBERÀ, J. (1990) 'Formació i desenvolupament de la cultura ibèrica al Vallès'. Limes, Revista d'Arqueologia<\/em>. Cerdanyola del Vallès: Col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

ESTRADA, J. (1955) Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores<\/em>. Granollers: Museu de Granollers.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

ESTRADA, J. (1969) “Vías y poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona”. Quaderns d'ús intern<\/em>, núm. 27. Barcelona: Comisión provincial de urbanismo de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

ESTRADA, J. (1986) 'Prehistòria i història antiga de Granollers i els seus voltants'. Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, 1<\/em>. Granollers: Ajuntament de Granollers.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967) 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. Ampurias<\/em>, XXVIII. Barcelona: Museu d’Arqueologia de Catalunya.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2008) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Òrrius).<\/em><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

MONTLLÓ BALART, J. (2008) Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. <\/em>Mataró: Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

PÀMIES, A. (1983) Les restes arqueològiques de la Roca: una passejada pel nostre passat.<\/em> Granollers: Museu de Granollers.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

PANOSA, I.; PARDO, J. (1986) Els íbers<\/em>. Granollers: Museu de Granollers.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

PARDO, J. (1990) 'Transformació del paisatge i organització del poblament en època romana al Vallès Oriental'. Limes,<\/em> 0.<\/span> Cerdanyola del Vallès:<\/span> Col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola (CRAC).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

SANMARTÍ, J. (2013) 'L'assentament ibèric del Turó Gros de Céllecs, o El Castellar (Òrrius, Maresme)'. Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, <\/em>vol. 31. Castelló de la Plana: Servei d'Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques de la Diputació Provincial de Castelló, p. 97-110.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

SANMARTÍ, J.; SERRA, R.; DOMINGO, D. (1981) Memòria intervenció arqueològica al poblat ibèric del Turó Gros de Céllecs (Òrrius, Maresme).<\/em> Mem. núm.: 131.<\/span> Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

SERRA, J. de C. (1928) 'Baetulo-Blanda'. Forma Conventus Tarraconensis <\/em>(Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, 12). Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

SERRA, J. de C. (1932) 'Llocs d'habitació ibèrics a la costa de Llevant'. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans 1927-1931<\/em><\/span>, VIII. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

UBACH, P. (1994) Memòries etno-arqueològiques. Vilassar de Dalt, 1934-1993. 6000 anys d'història del Maresme<\/em>. Argentona: L'Aixernador.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"IV-II aC","notes_conservacio":"Ha estat objecte d’actuacions per part d’afeccionats i clandestins.","descripcio":"

Es tracta d’un poblat ibèric format per un recinte de planta trapezoidal, envoltat per una línia de muralla d'uns 230 m de llargada, que engloba una superfície de 2000 m².<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Es té coneixement de l'existència de dues torres, de planta quadrangular, que flanquejaven l'entrada al recinte, una d’elles destruïda durant la construcció d’un camí.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

A l’interior del jaciment, s’hi han localitzat 9 estructures d’habitació: 5 al sector sud i sud-est (on es troba la major potència de sediment), 3 al sector nord-est i 1 al sector oest. Són de planta rectangular, adossades a la muralla i obertes cap a l'interior del recinte. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Ha estat objecte de diverses campanyes arqueològiques, que han permès<\/span> establir la cronologia de l'establiment, entre el segle IV i el segle II a.C, tot i que resta imprecisa perquè no s'han publicat els treballs. L'origen al segle IV aC es justifica per la troballa de ceràmica de vernís negre de l'Àtica i de protocampaniana. Tanmateix, s’hi van recollir fragments de ceràmica campaniana A, ceràmica de parets fines, ceràmica comuna ibèrica i àmfores itàliques i grecoitàliques. D’altra banda, l'absència de ceràmica Campaniana B indica que el jaciment va estar actiu fins a mitjans segle II aC.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Es documenten dues fases constructives:<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>