<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-10-17 05:53:00</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6ad2ee9114a47f1b257e3329</_id>
<id>90585</id>
<titol>Poblat ibèric de Céllecs o jaciment del turó Gros de Céllecs</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/poblat-iberic-de-cellecs-o-jaciment-del-turo-gros-de-cellecs</url>
<bibliografia><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;ALMAGRO, M.; SERRA, J.; COLOMINAS, J. (1945) &lt;em&gt;Carta arqueológica de España&lt;/em&gt;. Barcelona: Centro Superior de Investigaciones Científicas.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;BARBERÀ, J. (1990) &apos;Formació i desenvolupament de la cultura ibèrica al Vallès&apos;. &lt;em&gt;Limes, Revista d&apos;Arqueologia&lt;/em&gt;. Cerdanyola del Vallès: Col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;ESTRADA, J. (1955) &lt;em&gt;Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores&lt;/em&gt;. Granollers: Museu de Granollers.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;ESTRADA, J. (1969) “Vías y poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona”. &lt;em&gt;Quaderns d&apos;ús intern&lt;/em&gt;, núm. 27. Barcelona: Comisión provincial de urbanismo de Barcelona.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;ESTRADA, J. (1986) &apos;Prehistòria i història antiga de Granollers i els seus voltants&apos;. &lt;em&gt;Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, 1&lt;/em&gt;. Granollers: Ajuntament de Granollers.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967) &apos;La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)&apos;. &lt;em&gt;Ampurias&lt;/em&gt;, XXVIII. Barcelona: Museu d’Arqueologia de Catalunya.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2008) &lt;em&gt;Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Òrrius).&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;MONTLLÓ BALART, J. (2008) &lt;em&gt;Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. &lt;/em&gt;Mataró: Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;PÀMIES, A. (1983) &lt;em&gt;Les restes arqueològiques de la Roca: una passejada pel nostre passat.&lt;/em&gt; Granollers: Museu de Granollers.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;PANOSA, I.; PARDO, J. (1986) &lt;em&gt;Els íbers&lt;/em&gt;. Granollers: Museu de Granollers.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;PARDO, J. (1990) &apos;Transformació del paisatge i organització del poblament en època romana al Vallès Oriental&apos;. &lt;em&gt;Limes,&lt;/em&gt; 0.&lt;/span&gt; &lt;span&gt;Cerdanyola del Vallès:&lt;/span&gt; &lt;span&gt;Col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola (CRAC).&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SANMARTÍ, J. (2013) &apos;L&apos;assentament ibèric del Turó Gros de Céllecs, o El Castellar (Òrrius, Maresme)&apos;. &lt;em&gt;Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, &lt;/em&gt;vol. 31. Castelló de la Plana: Servei d&apos;Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques de la Diputació Provincial de Castelló, p. 97-110.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SANMARTÍ, J.; SERRA, R.; DOMINGO, D. (1981) &lt;em&gt;Memòria intervenció arqueològica al poblat ibèric del Turó Gros de Céllecs (Òrrius, Maresme).&lt;/em&gt; Mem. núm.: 131.&lt;/span&gt; &lt;span&gt;Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SERRA, J. de C. (1928) &apos;Baetulo-Blanda&apos;. &lt;em&gt;Forma Conventus Tarraconensis &lt;/em&gt;(Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, 12). Barcelona: Institut d&apos;Estudis Catalans.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;SERRA, J. de C. (1932) &apos;Llocs d&apos;habitació ibèrics a la costa de Llevant&apos;. &lt;em&gt;Anuari de l&apos;Institut d&apos;Estudis Catalans 1927-1931&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;, &lt;span&gt;VIII. Barcelona: Institut d&apos;Estudis Catalans.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;UBACH, P. (1994) &lt;em&gt;Memòries etno-arqueològiques. Vilassar de Dalt, 1934-1993. 6000 anys d&apos;història del Maresme&lt;/em&gt;. Argentona: L&apos;Aixernador.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></bibliografia>
<centuria>IV-II aC</centuria>
<notes_conservacio>Ha estat objecte d’actuacions per part d’afeccionats i clandestins.</notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Es tracta d’un poblat ibèric format per un recinte de planta trapezoidal, envoltat per una línia de muralla d&apos;uns 230 m de llargada, que engloba una superfície de 2000 m².&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Es té coneixement de l&apos;existència de dues torres, de planta quadrangular, que flanquejaven l&apos;entrada al recinte, una d’elles destruïda durant la construcció d’un camí.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;A l’interior del jaciment, s’hi han localitzat 9 estructures d’habitació: 5 al sector sud i sud-est (on es troba la major potència de sediment), 3 al sector nord-est i 1 al sector oest. Són de planta rectangular, adossades a la muralla i obertes cap a l&apos;interior del recinte. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Ha estat objecte de diverses campanyes arqueològiques, que han permès&lt;/span&gt; &lt;span&gt;establir la cronologia de l&apos;establiment, entre el segle IV i el segle II a.C, tot i que resta imprecisa perquè no s&apos;han publicat els treballs. L&apos;origen al segle IV aC es justifica per la troballa de ceràmica de vernís negre de l&apos;Àtica i de protocampaniana. Tanmateix, s’hi van recollir fragments de ceràmica campaniana A, ceràmica de parets fines, ceràmica comuna ibèrica i àmfores itàliques i grecoitàliques. D’altra banda, l&apos;absència de ceràmica Campaniana B indica que el jaciment va estar actiu fins a mitjans segle II aC.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Es documenten dues fases constructives:&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;ul&gt; &lt;li&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La primera, que s’inicia en un moment imprecís del segle IV aC, segons demostra l&apos;estudi dels materials obtinguts, tot i que cap de les estructures actualment conegudes es troba relacionada amb aquesta fase.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/li&gt; &lt;li&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La segona, que correspon al moment de la construcció del recinte emmurallat a la plataforma superior del turó, segons demostra el fet que la muralla descansa sobre estructures i estratigrafia anteriors.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/li&gt; &lt;/ul&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08153-62</codi_element>
<ubicacio>Turó Gros de Céllecs</ubicacio>
<historia><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Es té constància de la localització de restes arqueològiques en aquest indret des del segle XIX. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;El primer estudi del jaciment el va fer J. Serra Ràfols, que va descriure la topografia i les restes visibles i va presentar una planimetria realitzada per M. Ribas.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Les primeres intervencions arqueològiques les va fer el Grup d&apos;Arqueologia de Vilassar de Dalt, durant la dècada dels anys 70 del segle XX. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;També es té constància de les intervencions que hi va fer J. Ventura i el seu grup, en una de les torres de defensa, en una data indeterminada.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Durant els anys 1981 al 1987 un equip de la Diputació de Barcelona, dirigit entre d’altres per J. Sanmartí, va dur a terme una sèrie d&apos;intervencions arqueològiques, que van permetre documentar l&apos;assentament amb dades més precises. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Actualment, el jaciment és objecte d’intervencions arqueològiques, durant campanyes als estius, gràcies a la col·laboració de l’ajuntament d’Òrrius, el Parc Serralada Litoral i els Amics de la UNESCO.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt; &lt;/p&gt; ]]></historia>
<coordenades>41.5568100,2.3386600</coordenades>
<utm_x>444851</utm_x>
<utm_y>4600782</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08153</rel_municipis>
<municipi_nom>Òrrius</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Dolent</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90585-62jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90585-62jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90585-62jpg1.jpg</value>
</images>
<proteccio>Legal</proteccio>
<estil>Ibèric|Edats dels Metalls</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Jaciment arqueològic</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Científic/Cultural</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut><value>Inexistent</value>
</inspire_atribut>
<data_modificació>2022-06-23 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Virgínia Cepero González</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions></observacions>
<codi_estil>81|79</codi_estil>
<codi_tipologia>1754</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.4</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id>2484</proteccio_id>
<rel_comarca><value>21</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-10-17 05:42:09</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
