{"nom":"Patrimoni cultural","machinename":"patrimonicultural","descripcio":"Patrimoni cultural","entitats":1,"datasets":[{"nom":"Patrimoni cultural","machinename":"patrimoni_cultural","descripcio":"Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.","paraules_clau":["mapes patrimoni cultural"],"llicencia":"https:\/\/creativecommons.org\/licenses\/by\/4.0\/deed.ca","freq_actualitzacio":7,"sector":["cultura-ocio","educacion","turismo"],"tema":["turism","cultura","educacio"],"responsable":"Diputació de Barcelona","idioma":"Català","home_page":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/","referencies":[{"url":null,"nom":null}],"tipus":"patrimonicultural","estat":"public","creacio":"2020-04-27 10:20:16","modificacio":"2026-07-16 07:13:16","entitats":1,"elements":[{"id":"90809","titol":"Goigs en honor de Santa Justa i Rufina Verges i màrtirs. Patrones de Fogars.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-en-honor-de-santa-justa-i-rufina-verges-i-martirs-patrones-de-fogars","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

Edició en blanc i negre, en paper mida foli, sense numerar. Dibuix i orla al boix que es canten per la seva festa, el 19 de juliol.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Quadre delimitat per una orla geomètrica a base de ziga-zagues. A la part superior, enquadrat al centre, una representació de les dues germanes (nascudes, el 268 i el 270 respectivament) santes. La iconografia les representa juntes, amb atuells de terrissa als peus, o trossos d’una escultura trencada. A la mà dreta, les palmes del martiri. Per damunt dels seus caps, un àngel amb els braços en creu sostenint una corona damunt dels seus caps. A cada costat del requadre amb la imatge de les santes, hi ha una gerreta-reliquiari amb unes flors que semblen sortir del tap.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Al dessota mateix, en majúscules, el text: “GOITS DE SANTA JUSTA, Y RUFINA VERGES \/ Y MARTYRS PATRONAS DE FOGÁS”.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

El text, en català, està disposat en tres columnes separades per una línia vertical de punts.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La transcripció sencera dels goigs diu així:<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

[Primera columna], Pues al cel sou exaltades \/ molt amades: \/ Justa y Rufina glorioses\/ ohiunos de Christo Esposas.\/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

De pobres pares nasquéreu, \/ y tinguéreu\/ per Patria á España ditxosa \/ criant-vos qual mariposa \/ que esser vereu \/ en caritat molt vervorosa\/ abrasant-vos exaltades.\/ molt amades.\/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Avent faltat vostres Pares \/ sou quedades \/ en humil y Pobre \/ no teniat res, que vos sobra \/ si ajudades\/ de persona que us socorre \/ sols del Cel sou amparadas \/ molt amades.\/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

De terra vsos compraveu, \/ y passaveu \/ ab molt treball vostra vida, \/ quedant sempre molt unida \/ que passaveu \/ la caritat sens medida \/en humil està: possada \/ molt amades.\/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Cada dia á Deu clamàveu, \/ y pregàveu \/ ab oració fervorosa\/ vos donís aquella cosa, \/que estimaveu [Segona columna] la castedat vigorosa \/ quedant ab ell desposadas \/ molt amades.\/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Als gentils ab fortalesa, \/ y gentilesa \/ harrivan en vostra xosa \/ los negau qualsevol cosa \/que interessa \/ per lo ídol mollt jocos \/ essent de Deu enamorades \/ molt amades\/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Las Señoras molt ufesas, \/ y tiranes \/ trencaren los vostres vasos \/ ab lo idol fent pedassos \/ rabiossas \/ de veurer que en vostres cossos \/ quedaven molt adornades. \/ y amades \/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Gran por es la que tinguéreu \/ quant ja vereu \/ del idol la osadia, \/ y de ell ab gran porfia \/ trossos fereu \/ per desfer la idolatria \/ ab que estaven engañadas \/ molt amades \/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Diogenies os apriciona, y baldona \/ en la presó molt cruel, y en lo aculeo infiel \/ pena vos dona \/ perquè á nostre Deu del Cel [Tercera columna] negueu tant atormenadas \/ molt amades\/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

En la presó vostra vida \/ haveu finida \/ Justa sempre gloriosa conseguint lo esser Esposa \/ tenint vida \/ eternament preciosa \/ essent en un pou tirada \/ molt amada\/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

O Justa de Christo Esposa ohiunos Verge gloriosa. \/ De Rufina ja acabada, y coronada \/ la pena que la atormenta \/ essent la destral sangrienta \/ cruel llansada \/ que la fa gos atenta\/ del foch de Deu abrasada \/ molt amada \/ Rufina de Christo Esposa\/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

En Fogars prop la Riera \/ se esmera \/ donatvos cultos, y glorias\/ coronant-vos de victorias \/ de manera\/ que essent màrtirs glorioses \/ vos tenen per advocades.\/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Als que us claman advocades \/ molt amades \/ Justa y Rufina glorioses\/ohiunos de Christo Esposas. \/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

<\/p> ","codi_element":"08082-58","ubicacio":"Sant Cebrià de Fogars","historia":"

Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.
La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.7391700,2.6800100","utm_x":"473391","utm_y":"4620867","any":"","rel_municipis":"08082","municipi_nom":"Fogars de la Selva","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08082\/90809-01goigs-en-honor-de-santa-justa-i-santa-rufina-de-fogars.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08082\/90809-02dsc1283.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós\/Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-09-06 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["0"]}]}]}