<?xml version="1.0"?><rdf:RDF
        xmlns:rdf="http://www.w3.org/1999/02/22-rdf-syntax-ns#"
        xmlns:time="http://www.w3.org/2006/time#"
        xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
        xmlns:og="http://ogp.me/ns#"
        xmlns:web="http://ogp.me/ns/website#"
        xmlns:vcard="http://www.w3.org/2006/vcard/ns#"
        xmlns:foaf="http://xmlns.com/foaf/0.1/"
        xmlns:rdfs="http://www.w3.org/2000/01/rdf-schema#"
        xmlns:geo="http://www.w3.org/2003/01/geo/wgs84_pos#"
        xmlns:dct="http://purl.org/dc/terms/"
        xmlns:dcat="http://www.w3.org/ns/dcat#"
        xmlns:xsd="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#"
        xmlns:auto="http://datos.gob.es/recurso/sector-publico/territorio/Catalunya"
        xmlns:tema="http://datos.gob.es/kos/sector-publico/sector/"
        xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
        xmlns:skos="http://www.w3.org/2004/02/skos/core#"
        xmlns:schema="http://schema.org/"><dcat:Datasets><dct:title xml:lang="ca">Patrimoni cultural</dct:title><dct:identifier>patrimonicultural</dct:identifier><dct:description xml:lang="ca">Patrimoni cultural</dct:description><dct:extent><dct:SizeOrDuration><rdfs:label xml:lang="ca">1 entitats</rdfs:label><rdf:value rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#nonNegativeInteger">1</rdf:value></dct:SizeOrDuration></dct:extent><content:item><dcat:Dataset rdf:about="https://do.diba.cat/api/dataset/patrimoni_cultural"><dct:identifier>patrimoni_cultural</dct:identifier><dct:title xml:lang="ca">Patrimoni cultural</dct:title><dct:description xml:lang="ca">Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</dct:description><dcat:keyword>mapes patrimoni cultural</dcat:keyword><dct:license rdf:resource="https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca" /><tema:sector>
                                                                                                            cultura-ocio,
                                                                                                                                            educacion,
                                                                                                                                            turismo
                                                                                                    </tema:sector><skos:prefLabel xml:lang="ca">Diputació de Barcelona</skos:prefLabel><dct:publisher rdf:resource="" /><dc:type>patrimonicultural</dc:type><dc:coverage>public</dc:coverage><dct:dateSubmitted rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#dateTime">2020-04-27T10:20:16TZD</dct:dateSubmitted><dct:modified rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#dateTime">2026-07-14T05:03:19TZD</dct:modified><dct:extent><dct:SizeOrDuration><rdfs:label xml:lang="ca">1 entitats</rdfs:label><rdf:value rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#nonNegativeInteger">1</rdf:value></dct:SizeOrDuration></dct:extent><dc:language>ca</dc:language><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    6a55a23d3b7798646a344d50
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[90809]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Goigs en honor de Santa Justa i Rufina Verges i màrtirs. Patrones de Fogars.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-honor-de-santa-justa-i-rufina-verges-i-martirs-patrones-de-fogars]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII-XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Edició en blanc i negre, en paper mida foli, sense numerar. Dibuix i orla al boix que es canten per la seva festa,  el 19 de juliol.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Quadre delimitat per una orla geomètrica a base de ziga-zagues. A la part superior, enquadrat al centre, una representació de les dues germanes (nascudes, el 268 i el 270 respectivament) santes. La iconografia les representa juntes, amb atuells de terrissa als peus, o trossos d’una escultura trencada. A la mà dreta, les palmes del martiri. Per damunt dels seus caps, un àngel amb els braços en creu sostenint una corona damunt dels seus caps. A cada costat del requadre amb la imatge de les santes, hi ha una gerreta-reliquiari amb unes flors que semblen sortir del tap.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Al dessota mateix, en majúscules, el text: “GOITS DE SANTA JUSTA, Y RUFINA VERGES / Y MARTYRS PATRONAS DE FOGÁS”.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;El text, en català, està disposat en tres columnes separades per una línia vertical de punts.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La transcripció sencera dels goigs diu així:&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;[Primera columna], Pues al cel sou exaltades / molt amades: / Justa y Rufina glorioses/ ohiunos de Christo Esposas.//&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;De pobres pares nasquéreu, / y tinguéreu/ per Patria á España ditxosa / criant-vos qual mariposa / que esser vereu / en caritat molt vervorosa/ abrasant-vos exaltades./ molt amades.//&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Avent faltat vostres Pares / sou quedades / en humil y Pobre / no teniat res, que vos sobra / si ajudades/ de persona que us socorre / sols del Cel sou amparadas / molt amades.//&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;De terra vsos compraveu, / y passaveu / ab molt treball vostra vida, / quedant sempre molt unida / que passaveu / la caritat sens medida /en humil està: possada / molt amades.//&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Cada dia á Deu clamàveu, / y pregàveu / ab oració fervorosa/ vos donís aquella cosa, /que estimaveu [Segona columna] la castedat vigorosa / quedant ab ell desposadas / molt amades.//&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Als gentils ab fortalesa, / y gentilesa / harrivan en vostra xosa / los negau qualsevol cosa /que interessa / per lo ídol mollt jocos / essent de Deu enamorades / molt amades//&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Las Señoras molt ufesas, / y tiranes / trencaren los vostres vasos / ab lo idol fent pedassos / rabiossas / de veurer que en vostres cossos / quedaven molt adornades. / y amades /&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Gran por es la que tinguéreu / quant ja vereu / del idol la osadia, / y de ell ab gran porfia / trossos fereu / per desfer la idolatria / ab que estaven engañadas / molt amades //&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Diogenies os apriciona, y baldona / en la presó molt cruel, y en lo aculeo infiel / pena vos dona / perquè á nostre Deu del Cel [Tercera columna] negueu tant atormenadas / molt amades//&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;En la presó vostra vida / haveu finida / Justa sempre gloriosa conseguint lo esser Esposa / tenint vida / eternament preciosa / essent en un pou tirada / molt amada//&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;O Justa de Christo Esposa ohiunos Verge gloriosa. / De Rufina ja acabada, y coronada / la pena que la atormenta / essent la destral sangrienta / cruel llansada / que la fa gos atenta/ del foch de Deu abrasada / molt amada / Rufina de Christo Esposa//&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;En Fogars prop la Riera / se esmera / donatvos cultos, y glorias/ coronant-vos de victorias / de manera/ que essent màrtirs glorioses / vos tenen per advocades.//&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Als que us claman advocades / molt amades / Justa y Rufina glorioses/ohiunos de Christo Esposas. //&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt; &lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08082-58]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sant Cebrià de Fogars]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s&#039;explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.&lt;br /&gt; La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se&#039;n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d&#039;aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d&#039;aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[41.7391700,2.6800100]]></content:encoded><content:item>473391</content:item><content:item>4620867</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08082/format/rdf-xml" /><content:item>Fogars de la Selva</content:item><content:encoded><![CDATA[Obert]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90809-01goigs-en-honor-de-santa-justa-i-santa-rufina-de-fogars.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90809-02dsc1283.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Modern]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immaterial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Música i dansa]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Religiós/Cultural]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2022-09-06 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|94]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[62]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[4.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/0/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq></dcat:Dataset></content:item></dcat:Datasets></rdf:RDF>