{"nom":"Patrimoni cultural","machinename":"patrimonicultural","descripcio":"Patrimoni cultural","entitats":1,"datasets":[{"nom":"Patrimoni cultural","machinename":"patrimoni_cultural","descripcio":"Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.","paraules_clau":["mapes patrimoni cultural"],"llicencia":"https:\/\/creativecommons.org\/licenses\/by\/4.0\/deed.ca","freq_actualitzacio":7,"sector":["cultura-ocio","educacion","turismo"],"tema":["turism","cultura","educacio"],"responsable":"Diputació de Barcelona","idioma":"Català","home_page":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/","referencies":[{"url":null,"nom":null}],"tipus":"patrimonicultural","estat":"public","creacio":"2020-04-27 10:20:16","modificacio":"2026-07-16 07:13:16","entitats":1,"elements":[{"id":"90889","titol":"Can Llobet de Dalt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-llobet-de-dalt","bibliografia":"

AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.<\/em><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). Fogars de La selva, temps ha<\/em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XIII-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"

Can Llobet de dalt és una masia de planta quadrangular que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. L’aiguavés que desaigua al nord és més llarg que el que desaigua a migdia. Al costat dret (llevant) hi té adossada Can Llobet de baix.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

De la façana principal destaca el portal rodó dovellat i la finestra que té al damunt, amb els brancals, ampit i llinda de pedra treballada. El parament és arrebossat sense pintar.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Alguns cossos, destinats a finalitats agrícoles, s’adossen per la façana de llevant, unint Can Llobet de dalt amb Can Llobet de baix.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Al davant hi ha l’era hi un paller amb una pedra amb l’any 1834 gravat. És de planta quadrangular i la coberta, a dues aigües, ha estat refeta per tal d’evitar-ne la degradació.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08082-78","ubicacio":"Polígon 11 Parcel·la 67","historia":"

La data més antiga que fa referència al mas Llobet es localitza en un capbreu datat del mes de gener de 1293, entre el mas Llobet i el monestir de Breda, i signat a Hostalric. D’aquest capbreu també se’n troba una referència en un llibre de comptes de l’obreria de l’Església de Fogars de l’any 1634.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

L’any 1497 el mas Llobet s’esmenta en el fogatge realitat en la col·lecta de Fogars.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Posteriorment, l’any 1515, en un pergamí del Mas Planasdevall s’esmenta Joan Llobet, fill d’Antoni Llobet i la seva esposa, constitueixen a Caterina, vídua de Narcís Planasdevall de Sant Cebrià de Fogars, la quantitat de seixanta lliures barceloneses, a més de totes les armes i arnés que seran l’aportació de Joan Llobet com a dot matrimonial en el seu maridatge amb Caterina Planasdevall.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

En el primer llibre de desposoris de la parròquia de Fogars es fa constar que l’any 1621, Joan Llobet, senyor útil i propietari del mas Llobet, crea un censal de terres a l’obra de l’Església pel preu de vint lliures i una pensió anual.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

L’any 1634 Montserrada Llobeta, vídua de Joan Llobet, testa per la seva ànima dos perpetus aniversaris.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

L’any 1647 Bernat Cervera, dit Llobet es marida amb Teresa Llobeta.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

L’any 1672 Miquel Llobet, fill de Bernat i Teresa i hereu, es casa amb Maria Planasdevall. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

L’any 1652 Fra Josep Llobet, de l’ordre de Sant Francesc de Paula, serveix la rectoria i l’església de Fogars i celebra dos baptismes. Podria tractar-se d’un germà de Miquel Llobet.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

L’any 1708 Pere Llobet i Planasdevall, fill de Miquel Llobet i Maria Planasdevall es casa amb Maria Rosa Miró, amb la qual tindran un fill hereu, anomenat Diego.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

L’any 1732 els Llobet pagaven la primícia de totes les terres i dels camps anomenats Valldejuli i la Coma i també el delme.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

En el llibre de desposoris, l’any 1779 es deixa constància del casament d’Antoni Llobet, fill de Diego Llobet Miró I Mariana Torrent, amb Elena Planasdevall i Puig. El seu fill Francesc, es casa l’any 1805 amb Mariana Ramilans.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

L’any 1838, Joan Llobet Ramilans, es marida amb Teresa Vendrell i Bibot. Malauradament, el 1839 mor l’hereu amb vint-i-vuit anys. La seva filla, que no coneixerà, Maria Montserrat Llobet Vendrell es casa a l’edat de tretze anys, l’any 1852, amb Esteve Planasdemunt i Ruscalleda. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

En el registre cadastral de 1862 el mas posseeix dotze quarteres i mitja de secà, tres i mitja de vinya, una i dos quartans de sureda, trenta quarteres de bosc, divuit de terra erma i dues i mitja d’improductives. En el Pla de Fogars tenia tres quarteres d’albereda i una quartera i dos quartans d’arenal. En la peça del Sorral hi declara tres quarteres de secà, quatre d’albereda i cinc i mitja d’erm. I a la peça de la Ribera posseeixen una quartera i mitja d’albereda i dues de terra erma. Com a bestiar feiner, declara tres bous i un ruc. I també varis caps de ramaderia.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

A finals del segle XIX es fa esment del mas Llobet com Can Llobet o el mas Llobet de Dalt i Can Llobet de Baix, que està en part annexada per la façana nord de la casa antiga, per on es comunicaven interiorment. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

En el cens parroquial de 1896, sembla que els Llobet passaran a viure a la casa nova, probablement amb més comoditats, mentre que Can Llobet de Dalt és ocupat pels masovers Joan Camps i Poch i Rita Pastells i Vendrell amb els seus fills, Llorenç, Joan, Antolin, Magalena, Maria, Àngela i Consol, procedents de Can Xicu Camps. Durant més d’un segle, l’antic mas serà habitat pels descendents d’aquests masovers.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.7334500,2.6677300","utm_x":"472368","utm_y":"4620236","any":"","rel_municipis":"08082","municipi_nom":"Fogars de la Selva","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08082\/90889-01dsc1473.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08082\/90889-02p1500445.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08082\/90889-03p1500446.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08082\/90889-04p1500453.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08082\/90889-05p1500451.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BPU"],"data_modificació":"2023-05-09 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1762","rel_comarca":["0"]}]}]}