<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-16 03:18:08</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6afa6211b5b1efaa050eae02</_id>
<id>91534</id>
<titol>Cementiri de Sant Quintí de Travil</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-sant-quinti-de-travil</url>
<bibliografia><![CDATA[&lt;p&gt;GUÀRDIA, J. (2004) Informe intervenció Sant Quintí de Taravil, juny-juliol 2004: Arxiu Servei d&apos;Arqueologia.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;GUÀRDIA, J. (2004) Memòria de la intervenció arqueològica a Sant Quintí de Taravil (Capolat, juny-juliol 2004). Arxiu Àrea Coneixement i Recerca. Núm. mem. 5738.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;GAVIN, J. M. (1985): Inventari d&apos;esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona, Arxiu Gavin.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004) Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2022).  Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;VVAA (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;VVAA (1978): Monuments de la Catalunya romànica. El Berguedà. Grup Enciclopèdia Catalana. Barcelona.&lt;/p&gt; ]]></bibliografia>
<centuria>VIII-XIII</centuria>
<notes_conservacio>És un jaciment bastant degradat i en part destruït per la construcció del nou cementiri i la nova església.</notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;Cementiri medieval de l&apos;antiga església de Sant Quintí de Travil. Durant l&apos;estiu del 2004 es van dur a terme unes intervencions arqueològiques per tal de documentar-lo.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;El cementiri es trobava al voltant de l&apos;església romànica i es va excavar la part que coincideix amb la zona sud-est de l&apos;actual cementiri. En la part excavada hi havia 22 tombes, entre els quals hi havia un nombre important de nounats i infants. La majoria de les tombes estaven orientades d&apos;est a oest i els esquelets en posició decúbit supí. Les tombes corresponien a sis tipologies diferents: inhumacions en tomba de fossa simple; inhumacions en tomba de fossa simple amb coberta de lloses; inhumacions en tomba de caixa de lloses en disposició antropomorfa i coberta de lloses; inhumacions en tomba antropomorfa excavada en la roca i coberta de lloses; inhumacions en sarcòfag antropomorf i coberta de lloses.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Al sector A (al sud de l&apos;església) hi destaca la presència de quatre lloses de grans dimensions falcades verticalment al terreny natural seguint una alineació semicircular. Aquestes podrien haver format part d&apos;una línia que hauria delimitat la necròpolis en aquesta zona. També s&apos;hi van trobar estructures un mur, tres fogars, dues cubetes de combustió, un nivell de circulació i estrats de cendres amb ceràmica i escòria.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; Algunes de les tombes excavades es poden veure encara actualment.&lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08045-111</codi_element>
<ubicacio><![CDATA[Cementiri de l&apos;església que va ser el centre de l&apos;antiga parròquia de Sant Quintí de Travil, a l&apos;extrem occidental de l&apos;actual municipi de Capolat.]]></ubicacio>
<historia><![CDATA[&lt;p&gt;El jaciment de la necròpolis de Sant Quintí de Travil correspondria al cementiri medieval de l&apos;església. En les excavacions que es van desenvolupar l&apos;estiu del 2004 es van poder localitzar cinc fases diferents d&apos;utilització de la necròpolis. La fase més antiga es correspondria al segle VIII i la més moderna seria del segle XIII. Aquest cementiri hauria acompanyat l&apos;església romànica anterior a l&apos;actual.&lt;/p&gt; ]]></historia>
<coordenades>42.0794537,1.7164766</coordenades>
<utm_x>393833</utm_x>
<utm_y>4659395</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08045</rel_municipis>
<municipi_nom>Capolat</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Regular</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91534-111_1.jpg</value>
</images>
<proteccio>Inexistent</proteccio>
<estil>Medieval</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Jaciment arqueològic</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Religiós</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut><value>Inexistent</value>
</inspire_atribut>
<data_modificació>2023-08-02 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa><![CDATA[Marta Sánchez Soler - Societat d&apos;Arqueologia del Berguedà]]></autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions></observacions>
<codi_estil>85</codi_estil>
<codi_tipologia>1754</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.4</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id>2484</proteccio_id>
<rel_comarca><value>14</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-16 02:53:21</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
