{"nom":"Patrimoni cultural","machinename":"patrimonicultural","descripcio":"Patrimoni cultural","entitats":1,"datasets":[{"nom":"Patrimoni cultural","machinename":"patrimoni_cultural","descripcio":"Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.","paraules_clau":["mapes patrimoni cultural"],"llicencia":"https:\/\/creativecommons.org\/licenses\/by\/4.0\/deed.ca","freq_actualitzacio":7,"sector":["cultura-ocio","educacion","turismo"],"tema":["turism","cultura","educacio"],"responsable":"Diputació de Barcelona","idioma":"Català","home_page":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/","referencies":[{"url":null,"nom":null}],"tipus":"patrimonicultural","estat":"public","creacio":"2020-04-27 10:20:16","modificacio":"2026-11-16 03:18:08","entitats":1,"elements":[{"id":"91799","titol":"La veu del Montseny","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-veu-del-montseny","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>'No és gaire obirador damunt lo mapa <br \/> mon estimat poblet de Folgueroles; <br \/> son nom és una titlla <br \/> al peu del nom de les ciutats superbes, <br \/> però Déu l'ha posat entre les dues <br \/> muntanyes capitals de nostra terra, <br \/> com bri d'herba entre enormes mil·liaris. <br \/> És un pal de telègraf a on toca <br \/> l'elèctrica corrent, que d'un a l'altre<br \/> envia la bonança riallera <br \/> o el temporal que udola com un monstre. <\/p> <p>Una tarda d'estiu los negres núvols <br \/> s'encastellaven en sos fronts altívols, <br \/> com les idees en lo front de l'home <br \/> que de passions indòmites és presa. <br \/> Los trons sotraquejaven en l'altura; <br \/> al formiguer corrien les formigues, <br \/> al mas los masiaires; <br \/> del camp d'a on los segadors fugien <br \/> ne venia fortor de polseguera. <br \/> La xafogor feia doblar los braços, <br \/> i sobre el pit feixuga <br \/> feia abaixar l'enterbolida testa. <br \/> Jo no recordo si despert o en somnis <br \/> sentí dels dos gegants l'aspre llenguatge: <\/p> <p>Deia Puigmal: -Amic Montseny, no et sembla <br \/> que minva la nissaga catalana? <br \/> Un dia, no cabent en la planície, <br \/> a viure se'n pujava en les altures: <br \/> en cada clot bullia algun vilatge, <br \/> en cada peu de roca una masia. <br \/> Eren les serres formidables ruscos <br \/> a on brescada un poble gran i sobri. <br \/> Avui pertot arreu se veuen runes, <br \/> sols lo vent interromp l'etern silenci <br \/> que umple totes les conques pirenaiques.- <\/p> <p>-No minva, no -lo vell Montseny respon-li-, <br \/> sols minven, ai!, sa fe i sa força hercúlea. <br \/> La gent qui davallà d'aqueixes cimes <br \/> ara s'engolfa en la ciutat ja plena, <br \/> i en los estanys les aigües se corrompen <br \/> i en lo buirac les fletxes se rovellen.-<\/p> <p>Puigmal diu amb veu aspra: - Si no minva, <br \/> doncs què s'és fet lo regne de don Jaume?<br \/> Doncs què s'és fet lo Rosselló granívol, <br \/> que la Cerdanya en dues migpartia? <br \/> Més sortosa la túnica inconsútil <br \/> de Jesucrist fou a la sort jugada! <br \/> Què es féu la voladúria de ses glòries, <br \/> i què es faran ses lleis i son llenguatge? <br \/> Roures que tenen ja en la vella soca <br \/> la feixuga destral del centralisme? <br \/> Oh, Déu! La raça catalana és morta! <\/p> <p>–Què dius?- Montseny respon-. Mai fou tan viva, <br \/> però ses mans no branden ja lo glavi <br \/> sedent de sang, ni l'homicida llança, <br \/> sinó les eines del treball feixugues, <br \/> lo timó de la nau i el de la rella. <br \/> Mai tanta vinya engarlandà amb ses toies <br \/> sos puigs assolellats, ni tantes messes <br \/> amb llenç d'or abrigaren la planura.<br \/> Mai a sos  ports volaren tants navilis <br \/> com orenetes a son niu portant-li <br \/> presents de tots los regnes de la terra. <br \/> Jamai, jamai sos Jocs Florals sentiren <br \/> de trobadors novells tanta cantúria! <\/p> <p>Mentre els aucells refilen en sa brosta, <br \/> mentres de flors i fruita s'enjoiella, <br \/> no és mort encara l'arbre de la pàtria. <br \/> Si dorm a la seva ombra alguna tribu, <br \/> en lloc de fer-li de fiscal, ajuda'm <br \/> de tos torbs amb la veu a despertar-la.- <\/p> <p>Llavors a un tro respon un tro feréstec <br \/> que ressona set voltes per los núvols, <br \/> los cims i l'aiguavés i la planicie <br \/> sotraquejant amb aspre terratrèmol. <br \/> Jo em deixondí, i a ma estimada pàtria <br \/> la sang vaig oferir, l'arpa i la vida, <br \/> clavant mon front a terra, de vergonya <br \/> de sols tenir per ella un gra d'arena.<br \/> <br \/> <em>Folgueroles, estiuada de1888'.<\/em><\/p> ","codi_element":"08083-183","ubicacio":"","historia":"<p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>Aquest poema és obra de l'escriptor i poeta folguerolenc Jacint Verdaguer. Fou escrit l'any 1888 i està inclòs dins de la seva obra <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><em><span>Pàtria<\/span><\/em><span><span><span><span><span>, publicada el mateix any. Segons l'<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>assagista, traductor i crític literari Ricard Torrents, membre de la Càtedra Verdaguer d'Estudis Literaris de la Universitat de Vic, aquest poema<em> <\/em>evoca la discussió entre dos patriotes, el Puigmal i el Montseny, entre el català derrotista i el català coratjós. 'La veu <em>del Puigmal<\/em> era la veu del derrotisme, la del <em>Montseny <\/em>era més convincent per al poeta que a Folgueroles, situat entre les dues grans muntanyes, se sentia com si fos, diu, <em>un pal de telègraf a on toca l'elèctrica corrent<\/em> i escoltava el diàleg sobre el futur de la pàtria'. <\/p> ","coordenades":"41.9386000,2.3184900","utm_x":"443505","utm_y":"4643184","any":"1888","rel_municipis":"08083","municipi_nom":"Folgueroles","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"Jacint Verdaguer i Santaló","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]}]}]}