<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-16 03:18:08</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6afa6324c5897be16b0dd15b</_id>
<id>91799</id>
<titol>La veu del Montseny</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-veu-del-montseny</url>
<bibliografia></bibliografia>
<centuria>XIX</centuria>
<notes_conservacio></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;&apos;No és gaire obirador damunt lo mapa &lt;br /&gt; mon estimat poblet de Folgueroles; &lt;br /&gt; son nom és una titlla &lt;br /&gt; al peu del nom de les ciutats superbes, &lt;br /&gt; però Déu l&apos;ha posat entre les dues &lt;br /&gt; muntanyes capitals de nostra terra, &lt;br /&gt; com bri d&apos;herba entre enormes mil·liaris. &lt;br /&gt; És un pal de telègraf a on toca &lt;br /&gt; l&apos;elèctrica corrent, que d&apos;un a l&apos;altre&lt;br /&gt; envia la bonança riallera &lt;br /&gt; o el temporal que udola com un monstre. &lt;/p&gt; &lt;p&gt;Una tarda d&apos;estiu los negres núvols &lt;br /&gt; s&apos;encastellaven en sos fronts altívols, &lt;br /&gt; com les idees en lo front de l&apos;home &lt;br /&gt; que de passions indòmites és presa. &lt;br /&gt; Los trons sotraquejaven en l&apos;altura; &lt;br /&gt; al formiguer corrien les formigues, &lt;br /&gt; al mas los masiaires; &lt;br /&gt; del camp d&apos;a on los segadors fugien &lt;br /&gt; ne venia fortor de polseguera. &lt;br /&gt; La xafogor feia doblar los braços, &lt;br /&gt; i sobre el pit feixuga &lt;br /&gt; feia abaixar l&apos;enterbolida testa. &lt;br /&gt; Jo no recordo si despert o en somnis &lt;br /&gt; sentí dels dos gegants l&apos;aspre llenguatge: &lt;/p&gt; &lt;p&gt;Deia Puigmal: -Amic Montseny, no et sembla &lt;br /&gt; que minva la nissaga catalana? &lt;br /&gt; Un dia, no cabent en la planície, &lt;br /&gt; a viure se&apos;n pujava en les altures: &lt;br /&gt; en cada clot bullia algun vilatge, &lt;br /&gt; en cada peu de roca una masia. &lt;br /&gt; Eren les serres formidables ruscos &lt;br /&gt; a on brescada un poble gran i sobri. &lt;br /&gt; Avui pertot arreu se veuen runes, &lt;br /&gt; sols lo vent interromp l&apos;etern silenci &lt;br /&gt; que umple totes les conques pirenaiques.- &lt;/p&gt; &lt;p&gt;-No minva, no -lo vell Montseny respon-li-, &lt;br /&gt; sols minven, ai!, sa fe i sa força hercúlea. &lt;br /&gt; La gent qui davallà d&apos;aqueixes cimes &lt;br /&gt; ara s&apos;engolfa en la ciutat ja plena, &lt;br /&gt; i en los estanys les aigües se corrompen &lt;br /&gt; i en lo buirac les fletxes se rovellen.-&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Puigmal diu amb veu aspra: - Si no minva, &lt;br /&gt; doncs què s&apos;és fet lo regne de don Jaume?&lt;br /&gt; Doncs què s&apos;és fet lo Rosselló granívol, &lt;br /&gt; que la Cerdanya en dues migpartia? &lt;br /&gt; Més sortosa la túnica inconsútil &lt;br /&gt; de Jesucrist fou a la sort jugada! &lt;br /&gt; Què es féu la voladúria de ses glòries, &lt;br /&gt; i què es faran ses lleis i son llenguatge? &lt;br /&gt; Roures que tenen ja en la vella soca &lt;br /&gt; la feixuga destral del centralisme? &lt;br /&gt; Oh, Déu! La raça catalana és morta! &lt;/p&gt; &lt;p&gt;–Què dius?- Montseny respon-. Mai fou tan viva, &lt;br /&gt; però ses mans no branden ja lo glavi &lt;br /&gt; sedent de sang, ni l&apos;homicida llança, &lt;br /&gt; sinó les eines del treball feixugues, &lt;br /&gt; lo timó de la nau i el de la rella. &lt;br /&gt; Mai tanta vinya engarlandà amb ses toies &lt;br /&gt; sos puigs assolellats, ni tantes messes &lt;br /&gt; amb llenç d&apos;or abrigaren la planura.&lt;br /&gt; Mai a sos  ports volaren tants navilis &lt;br /&gt; com orenetes a son niu portant-li &lt;br /&gt; presents de tots los regnes de la terra. &lt;br /&gt; Jamai, jamai sos Jocs Florals sentiren &lt;br /&gt; de trobadors novells tanta cantúria! &lt;/p&gt; &lt;p&gt;Mentre els aucells refilen en sa brosta, &lt;br /&gt; mentres de flors i fruita s&apos;enjoiella, &lt;br /&gt; no és mort encara l&apos;arbre de la pàtria. &lt;br /&gt; Si dorm a la seva ombra alguna tribu, &lt;br /&gt; en lloc de fer-li de fiscal, ajuda&apos;m &lt;br /&gt; de tos torbs amb la veu a despertar-la.- &lt;/p&gt; &lt;p&gt;Llavors a un tro respon un tro feréstec &lt;br /&gt; que ressona set voltes per los núvols, &lt;br /&gt; los cims i l&apos;aiguavés i la planicie &lt;br /&gt; sotraquejant amb aspre terratrèmol. &lt;br /&gt; Jo em deixondí, i a ma estimada pàtria &lt;br /&gt; la sang vaig oferir, l&apos;arpa i la vida, &lt;br /&gt; clavant mon front a terra, de vergonya &lt;br /&gt; de sols tenir per ella un gra d&apos;arena.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; &lt;em&gt;Folgueroles, estiuada de1888&apos;.&lt;/em&gt;&lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08083-183</codi_element>
<ubicacio></ubicacio>
<historia><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang=&apos;ES-TRAD&apos;&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Aquest poema és obra de l&apos;escriptor i poeta folguerolenc Jacint Verdaguer. Fou escrit l&apos;any 1888 i està inclòs dins de la seva obra &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;em&gt;&lt;span&gt;Pàtria&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;, publicada el mateix any. Segons l&apos;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;assagista, traductor i crític literari Ricard Torrents, membre de la Càtedra Verdaguer d&apos;Estudis Literaris de la Universitat de Vic, aquest poema&lt;em&gt; &lt;/em&gt;evoca la discussió entre dos patriotes, el Puigmal i el Montseny, entre el català derrotista i el català coratjós. &apos;La veu &lt;em&gt;del Puigmal&lt;/em&gt; era la veu del derrotisme, la del &lt;em&gt;Montseny &lt;/em&gt;era més convincent per al poeta que a Folgueroles, situat entre les dues grans muntanyes, se sentia com si fos, diu, &lt;em&gt;un pal de telègraf a on toca l&apos;elèctrica corrent&lt;/em&gt; i escoltava el diàleg sobre el futur de la pàtria&apos;. &lt;/p&gt; ]]></historia>
<coordenades>41.9386000,2.3184900</coordenades>
<utm_x>443505</utm_x>
<utm_y>4643184</utm_y>
<any>1888</any>
<rel_municipis>08083</rel_municipis>
<municipi_nom>Folgueroles</municipi_nom>
<tipus_acces>Obert</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images></images>
<proteccio>Inexistent</proteccio>
<estil></estil>
<ambit>Patrimoni immaterial</ambit>
<tipologia>Tradició oral</tipologia>
<titularitat>Pública</titularitat>
<us_actual>Cultural</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2022-08-02 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Adriana Geladó Prat</autor_fitxa>
<autor_element>Jacint Verdaguer i Santaló</autor_element>
<observacions></observacions>
<codi_estil></codi_estil>
<codi_tipologia>61</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>4.3</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>24</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-16 02:57:56</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
