<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-04-09 07:32:24</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>69d73536106dd239eb8cb6cd</_id>
<id>91805</id>
<titol>A la Verge</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-la-verge</url>
<bibliografia><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang=&apos;CA&apos;&gt;TORRENTS, Ricard (1992). &lt;em&gt;Ruta verdagueriana de Folgueroles&lt;/em&gt;. Folgueroles: Amics de Verdaguer, Casa-Museu Verdaguer, p. 24-25, 32-33.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></bibliografia>
<centuria>XIX-XX</centuria>
<notes_conservacio></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;&apos;Jo tenia cinc anys; anava a estudi&lt;br /&gt; en mon humil poblet de Folgueroles;&lt;br /&gt; de mos pobres esplets digne preludi,&lt;br /&gt; portava sota el braç les beceroles.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; Lo mestre era un vellet; sa barretina&lt;br /&gt; més llarga era bon tros que sa ciència,&lt;br /&gt; mes, quina font tan pura sa doctrina!&lt;br /&gt; quin mirall tan hermós sa consciència!&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; Se sadollava d’aquesta aigua el llavi&lt;br /&gt; no sabent en la terra millor front,&lt;br /&gt; i quan tornava a casa: -De tant savi&lt;br /&gt; –deia a la mare-, n’hi ha cap més al món?-&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; En sa grossa cadira de baqueta&lt;br /&gt; encara em sembla veure’l assentat;&lt;br /&gt; sa taula era coberta de baieta&lt;br /&gt; que em recordava la verdor del prat.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; La infantívola escola presidia,&lt;br /&gt; dins sa capella de paper tenyit,&lt;br /&gt; vostra imatge bellíssima, oh Maria,&lt;br /&gt; que havia ja a mos avis presidit.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; Jesús en vostra falda nos somreia,&lt;br /&gt; allargant-nos joiós ses blanques mans:&lt;br /&gt; - Ameu-la, és mare nostra-apar que ens deia -,&lt;br /&gt; los nois que l’aimen bé són mos germans.-&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; A sos peus esgranàven lo rosari,&lt;br /&gt; l’oració de l’arcàngel repetint;&lt;br /&gt; i es tornava l’escola un santuari&lt;br /&gt; on Vós devíeu predicar sovint.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; Vostre mes arribà, oh dolça Maria,&lt;br /&gt; i ens convidà lo mestre a dur-vos flors.&lt;br /&gt; Com no havia de dur-li jo la mia&lt;br /&gt; a l’astre matinal dels meus amors?&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; En mon roser, ai! No trobí cap rosa,&lt;br /&gt; sols trobí una poncella a punt d’obrir,&lt;br /&gt; com l’ànima d’un nin que encara closa&lt;br /&gt; guarda per Déu son matinal respir.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; Pujo al conreu que goretava el pare,&lt;br /&gt; hi cullo uns botons d’or; baixo al torrent&lt;br /&gt; on per sos tovallons ma pobra mare&lt;br /&gt; trobar solia lo color d’argent.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; Allí trobo la humil margaridoia,&lt;br /&gt; ullet amb què la terra mira al cel;&lt;br /&gt; lo trèvol del color de la lliroia,&lt;br /&gt; la blava jonça que és un vas de mel.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; Jo no havia pujat a la boscúria&lt;br /&gt; on riu l’ englantiner d’olor suau,&lt;br /&gt; safir caigut entre les neus de Núria,&lt;br /&gt; no havia encara vist lo lliri blau.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; No tenia en mon hort la satalia&lt;br /&gt; ni el gessamí tot estrellat de flors;&lt;br /&gt; jo altre jardí en la terra no sabia,&lt;br /&gt; que hermós trobava aquell jardí allavors!&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; Tot mirant-me les flors, joia per joia,&lt;br /&gt; amb mà gelosa aní lligant lo ram&lt;br /&gt; del meu bateig amb una bonicoia&lt;br /&gt; cinta de seda amb voravius d’estam.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; Quan a la tarda el presentí al bon mestre,&lt;br /&gt; cada infantó li presentava el seu;&lt;br /&gt; era jo el més petit i lo menys destre:&lt;br /&gt; de tots los rams, fou lo pitjor lo meu.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; Lo vegí caure i rodolar pel sostre,&lt;br /&gt; mentre els altres, quiscun en son pitxer,&lt;br /&gt; pujaven a enremar la imatge vostra,&lt;br /&gt; reina gentil de mon amor primer.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; Vegí mes flors als peus dels que passaven&lt;br /&gt; donant-los amb la vida lo perfum;&lt;br /&gt; vegí com se marcien i esfullaven,&lt;br /&gt; ai!, com les trobes que ara dono a llum!&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; Lo que plorí aquell ram fou sense mida,&lt;br /&gt; no em podia la mare aconhortar.&lt;br /&gt; Mare del cel, estrella de ma vida,&lt;br /&gt; vullau mes darreries acceptar.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; Tenia jo cinc anys, ara cinquanta,&lt;br /&gt; i us porto un altre ramellet de flors:&lt;br /&gt; deixau-les arribar a vostra planta,&lt;br /&gt; anc que sien més pobres que allavors.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; Aquelles en primícia us oferia&lt;br /&gt; lo meu verger, que sols per Vós florí:&lt;br /&gt; aquesta n’és la humil tardaneria,&lt;br /&gt; mes amb mon cor i tot, veu’s (e)-la aquí.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; Aquelles eren flors primaverenques,&lt;br /&gt; aqueixes, ai de mi! Són flors d’hivern;&lt;br /&gt; mes són per Vós, Maria, primerenques,&lt;br /&gt; que és mon primer amor, amor etern&apos;.&lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08083-184</codi_element>
<ubicacio></ubicacio>
<historia><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span lang=&apos;ES-TRAD&apos;&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Aquest poema és obra de l&apos;escriptor i poeta folguerolenc Jacint Verdaguer. Probablement fou escrit entre finals del segle XIX i principis del segle XX, i està inclòs dins de la seva obra &lt;em&gt;Aires del Montseny&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;, publicada l&apos;any 1901. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;El poema fa referència al període d&apos;infantesa de l&apos;autor i a la seva etapa inicial escolar fins als deu anys a Folgueroles. En ell evoca tant la figura del seu primer mestre, Martí Safont, com la de la Verge.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></historia>
<coordenades>41.9386000,2.3184900</coordenades>
<utm_x>443505</utm_x>
<utm_y>4643184</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08083</rel_municipis>
<municipi_nom>Folgueroles</municipi_nom>
<tipus_acces>Obert</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images></images>
<proteccio>Inexistent</proteccio>
<estil></estil>
<ambit>Patrimoni immaterial</ambit>
<tipologia>Tradició oral</tipologia>
<titularitat>Pública</titularitat>
<us_actual>Cultural</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2022-08-02 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Adriana Geladó Prat</autor_fitxa>
<autor_element>Jacint Verdaguer i Santaló</autor_element>
<observacions></observacions>
<codi_estil></codi_estil>
<codi_tipologia>61</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>4.3</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>24</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-04-09 07:12:22</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
