CARRION ROIG, O. (2005) 'Geologia' a Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Diputació de Barcelona, Barcelona.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Cal tenir en compte la vulnerabilitat de les poblacions d’algunes espècies, sobretot del gall fer, que està en un dels límits sud de la distribució i en un rang altitudinal molt baix (900-1000 m) en relació amb el que és normal en aquesta espècie a la zona prepirinenca i pirinenca de Catalunya.","descripcio":"
Els Rasos de Tubau és un massís de naturalesa càrstica, de sòl calcari, a cavall entre les comarques del Berguedà i el Ripollès. El seu vessant septentrional està dominat pels Cingles de Tubau, visibles des de Gombrèn; sota els cingles hi trobem les obagues de l'Òliba i del Boix, que acullen unes magnífiques fagedes, ja en terres ripollengues. El seu vessant meriodional, el que es veu des de Sant Jaume, puja suaument fins a la carena cimera, on s'hi troba el cim d'una altitud de 1545 m i allotja la capelleta del Padró de Tubau i un senyal geodèsic (amb base quadrada de formigó de 50 cm d'alçada i gairebé un metre quadrat d'amplada amb un pilar cilíndric d'un metre d'alçada i 25 cm de diàmetre.<\/p>
Des del Pedró de Tubau es pot gaudir d'una vista excepcional de gairebé 360 graus, amb una imponent vista panoràmica del prepirineu del Berguedà i Ripollès i una visió frontal de pel.lícula del Pedraforca, els cingles de Montgrony, Puigmal i Taga. Al costat Sud, s'aprecia el conjunt de boscos, turons i planes del terme de Sant Jaume de Frontanyà, amb les serres prelitorals catalanes a l'horitzó: Montseny, Serra de l'Obac i Montserrat. <\/p>
La seva ubicació és el punt de canvi de diferents conques fluvials. Al NO, torrents de Solls, i de l'Aranyonet són tributaris del riu Arija, que a la vegada ho és del riu Llobregat; Al Sud, els diferents cursos fluvials coincideixen a la Riera del Merlès, també tributaria del riu Llobregat. A causa de la naturalesa calcària del sòl, la gran part de circulació d'aigües és subterrània, tot formant nombrosos fenòmens càrstics. <\/p>
Geològicament, els relleus han sofert els plegaments alpins a causa del contacte amb la ferma barrera axial pirinenca. Els terrenys que predominen pertanyen al Cretàcic superior i a l'Eocè i la major part està constituïda per conglomerats, gresos i argiles del Paleogen.<\/p>
Els Rasos de Tubau destaquen per la seva gran biodiversitat. La vegetació dominant són les pinedes de pi roig (Pinus sylvestris<\/em>). Hi ha algunes taques de pi negre (Pinus uncinata<\/em>) en les obagues i parts més altes, i algunes petites franges estan dominades per les rouredes de roure martinenc (Quercetum pubescens<\/em>) i per petits claps de fageda (Fagion sylvaticae<\/em>).<\/p> Aquest espai natural protegit té un gran interès faunístic, és remarcable per acollir una petita població de gall fer (Tetrao urogallus), la situada a menys altitud del territori pirinenc. Aquesta zona també conté bones poblacions de cérvol (Cervus elaphus<\/em>) i de cabirol (Capreolus capreolus<\/em>), així com altres espècies de mamífers com el gat salvatge (Felis sylvestris<\/em>), la llebre europea (Lepus europaeus<\/em>), el teixó (Meles meles<\/em>), el senglar (Sus scrofa<\/em>) i la guineu (Vulpes vulpes<\/em>). Pel que fa a les aus, s'han identificat: Pernis apivorus, Gypaetus barbatus, Hieraaetus pennatus, Falco peregrinus, Tetrao urogallus, Caprimulgus europaeus, Dryocopus martius, Lullula arborea, Lanius collurio, Pyrrhocorax pyrrhocorax.<\/em><\/p> <\/p> ","codi_element":"08216-106","ubicacio":"Massís situat a l'extrem nord del terme municipal de Sant Jaume de Frontanyà, termejant amb Gombrèn i Les Llosses.","historia":"","coordenades":"42.2201800,2.0494900","utm_x":"421553","utm_y":"4674660","any":"","rel_municipis":"08216","municipi_nom":"Sant Jaume de Frontanyà","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08216\/92002-rasos-de-tubau-13-07-2014-2191.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08216\/92002-img4567-11.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08216\/92002-zona-geografica-rasos-de-tubau1.png"],"proteccio":"Legal","estil":"Mesozoic|Paleògen|Paleozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic\/Lúdic\/Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Xarxa natura 2000"],"data_modificació":"2022-08-17 00:00:00","autor_fitxa":"Lluïsa Vilalta Pérez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"122|124|121","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1764","rel_comarca":["14"]}]}]}