<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-07-16 07:13:16</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6a5866ffde081a75f36d0fb9</_id>
<id>92002</id>
<titol>Rasos de Tubau</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/rasos-de-tubau</url>
<bibliografia><![CDATA[&lt;p&gt;CARRION ROIG, O. (2005) &apos;Geologia&apos; a Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Diputació de Barcelona, Barcelona.&lt;/p&gt; ]]></bibliografia>
<centuria></centuria>
<notes_conservacio>Cal tenir en compte la vulnerabilitat de les poblacions d’algunes espècies, sobretot del gall fer, que està en un dels límits sud de la distribució i en un rang altitudinal molt baix (900-1000 m) en relació amb el que és normal en aquesta espècie a la zona prepirinenca i pirinenca de Catalunya.</notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;Els Rasos de Tubau és un massís de naturalesa càrstica, de sòl calcari, a cavall entre les comarques del Berguedà i el Ripollès. El seu vessant septentrional està dominat pels Cingles de Tubau, visibles des de Gombrèn; sota els cingles hi trobem les obagues de l&apos;Òliba i del Boix, que acullen unes magnífiques fagedes, ja en terres ripollengues. El seu vessant meriodional, el que es veu des de Sant Jaume, puja suaument fins a la carena cimera, on s&apos;hi troba el cim d&apos;una altitud de 1545 m i allotja la capelleta del Padró de Tubau i un senyal geodèsic (amb base quadrada de formigó de 50 cm d&apos;alçada i gairebé un metre quadrat d&apos;amplada amb un pilar cilíndric d&apos;un metre d&apos;alçada i 25 cm de diàmetre.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Des del Pedró de Tubau es pot gaudir d&apos;una vista excepcional de gairebé 360 graus, amb una imponent vista panoràmica del prepirineu del Berguedà i Ripollès i una visió frontal de pel.lícula del Pedraforca, els cingles de Montgrony, Puigmal i Taga. Al costat Sud, s&apos;aprecia el conjunt de boscos, turons i planes del terme de Sant Jaume de Frontanyà, amb les serres prelitorals catalanes a l&apos;horitzó: Montseny, Serra de l&apos;Obac i Montserrat. &lt;/p&gt; &lt;p&gt;La seva ubicació és el punt de canvi de diferents conques fluvials. Al NO, torrents de Solls, i de l&apos;Aranyonet són tributaris del riu Arija, que a la vegada ho és del riu Llobregat; Al Sud, els diferents cursos fluvials coincideixen a la Riera del Merlès, també tributaria del riu Llobregat. A causa de la naturalesa calcària del sòl, la gran part de circulació d&apos;aigües és subterrània, tot formant nombrosos fenòmens càrstics. &lt;/p&gt; &lt;p&gt;Geològicament, els relleus han sofert els plegaments alpins a causa del contacte amb la ferma barrera axial pirinenca. Els terrenys que predominen pertanyen al Cretàcic superior i a l&apos;Eocè i la major part està constituïda per conglomerats, gresos i argiles del Paleogen.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Els Rasos de Tubau destaquen per la seva gran biodiversitat. La vegetació dominant són les pinedes de pi roig (&lt;em&gt;Pinus sylvestris&lt;/em&gt;). Hi ha algunes taques de pi negre (&lt;em&gt;Pinus uncinata&lt;/em&gt;) en les obagues i parts més altes, i algunes petites franges estan dominades per les rouredes de roure martinenc (&lt;em&gt;Quercetum pubescens&lt;/em&gt;) i per petits claps de fageda (&lt;em&gt;Fagion sylvaticae&lt;/em&gt;).&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Aquest espai natural protegit té un gran interès faunístic, és remarcable per acollir una petita població de gall fer (Tetrao urogallus), la situada a menys altitud del territori pirinenc. Aquesta zona també conté bones poblacions de cérvol (&lt;em&gt;Cervus elaphus&lt;/em&gt;) i de cabirol (&lt;em&gt;Capreolus capreolus&lt;/em&gt;), així com altres espècies de mamífers com el gat salvatge (&lt;em&gt;Felis sylvestris&lt;/em&gt;), la llebre europea (&lt;em&gt;Lepus europaeus&lt;/em&gt;), el teixó (&lt;em&gt;Meles meles&lt;/em&gt;), el senglar (&lt;em&gt;Sus scrofa&lt;/em&gt;) i la guineu (&lt;em&gt;Vulpes vulpes&lt;/em&gt;). Pel que fa a les aus, s&apos;han identificat: &lt;em&gt;Pernis apivorus, Gypaetus barbatus, Hieraaetus pennatus, Falco peregrinus, Tetrao urogallus, Caprimulgus europaeus, Dryocopus martius, Lullula arborea, Lanius collurio, Pyrrhocorax pyrrhocorax.&lt;/em&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt; &lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08216-106</codi_element>
<ubicacio><![CDATA[Massís situat a l&apos;extrem nord del terme municipal de Sant Jaume de Frontanyà, termejant amb Gombrèn i Les Llosses.]]></ubicacio>
<historia></historia>
<coordenades>42.2201800,2.0494900</coordenades>
<utm_x>421553</utm_x>
<utm_y>4674660</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08216</rel_municipis>
<municipi_nom>Sant Jaume de Frontanyà</municipi_nom>
<tipus_acces>Difícil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92002-rasos-de-tubau-13-07-2014-2191.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92002-img4567-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92002-zona-geografica-rasos-de-tubau1.png</value>
</images>
<proteccio>Legal</proteccio>
<estil>Mesozoic|Paleògen|Paleozoic</estil>
<ambit>Patrimoni natural</ambit>
<tipologia><![CDATA[Zona d&apos;interès]]></tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Científic/Lúdic/Cultural</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut><value>Xarxa natura 2000</value>
</inspire_atribut>
<data_modificació>2022-08-17 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Lluïsa Vilalta Pérez</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions></observacions>
<codi_estil>122|124|121</codi_estil>
<codi_tipologia>2153</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>5.1</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id>1764</proteccio_id>
<rel_comarca><value>14</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-07-16 07:07:11</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
