<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-05-14 05:12:23</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6a0537ab3dd0ec2fdc33fe21</_id>
<id>93323</id>
<titol>Hipogeu de la família Majó</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-la-familia-majo</url>
<bibliografia><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). &lt;em&gt;Un recorregut per Arenys de Mar&lt;/em&gt;. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar;  Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></bibliografia>
<centuria>XIX</centuria>
<notes_conservacio></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;Escultura en pedra, obra de Josep Carcassó, que representa una creu de terme amb una noia asseguda, al peu, que sosté sobre la falda un ram de flors, cintes i un rosari. Té el cap girat i mira a terra, aquesta actitud juntament amb tot l&apos;aire que del vestit, faldilles llargues amb plecs, l&apos;hi dóna un caire romàntic i reservat. La creu, sostinguda damunt un capitell d&apos;ornamentació vegetal, presenta, al mig, un crismó (monograma de Crist) format per les lletres X i P superposades. Es tracta d&apos;una abreviació del terme grec que significa l&apos;ungit.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;L&apos;escultor era deixeble dels germans Vallmitjana i despuntà tant en l&apos;art civil com en el religiós.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;En aquest hipogeu hi són enterrats els propietaris de l&apos;antiga sala Mercè, primer cinema d&apos;Arenys de Mar.&lt;/p&gt; &lt;p&gt; &lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08006-124</codi_element>
<ubicacio>Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n)</ubicacio>
<historia><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d&apos;Arenys de Mar succeeix l&apos;any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l&apos;actual. Es tracta d&apos;un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l&apos;antiga ermita de La Pietat.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l&apos;arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s&apos;enderroquen la torre de guaita El Far, l&apos;ermita de la Pietat i l&apos;antic cementiri de 1816.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l&apos;espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l&apos;Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d&apos;utilitzar-se i l&apos;any 1988 les restes es trasllades al recinte general.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La capella no s&apos;enllestí fins al 31 de desembre de 1867. &lt;br /&gt; &lt;br /&gt; L&apos;any 1895 s&apos;inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d&apos;eixample el darrer bloc de nínxols, que s&apos;ornamenta en la cara corresponent a l&apos;eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; Des d&apos;aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></historia>
<coordenades>41.5779830,2.5462103</coordenades>
<utm_x>462171</utm_x>
<utm_y>4603021</utm_y>
<any>1881-1895</any>
<rel_municipis>08006</rel_municipis>
<municipi_nom>Arenys de Mar</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93323-dsc93270.jpg</value>
</images>
<proteccio>Legal</proteccio>
<estil>Contemporani</estil>
<ambit>Patrimoni moble</ambit>
<tipologia>Element urbà</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Religiós</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut><value>Inexistent</value>
</inspire_atribut>
<data_modificació>2023-11-08 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Jordi Montlló Bolart</autor_fitxa>
<autor_element>Josep Carcassó</autor_element>
<observacions><![CDATA[Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s&apos;han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d&apos;ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l&apos;escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l&apos;obra d&apos;Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d&apos;eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.&apos;Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d&apos;espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l&apos;ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d&apos;una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se&apos;n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l&apos;horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d&apos;unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas&apos;. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element.]]></observacions>
<codi_estil>98</codi_estil>
<codi_tipologia>51</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>2.1</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id>2484</proteccio_id>
<rel_comarca><value>21</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-05-14 04:47:07</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
