<?xml version="1.0"?><rdf:RDF
        xmlns:rdf="http://www.w3.org/1999/02/22-rdf-syntax-ns#"
        xmlns:time="http://www.w3.org/2006/time#"
        xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
        xmlns:og="http://ogp.me/ns#"
        xmlns:web="http://ogp.me/ns/website#"
        xmlns:vcard="http://www.w3.org/2006/vcard/ns#"
        xmlns:foaf="http://xmlns.com/foaf/0.1/"
        xmlns:rdfs="http://www.w3.org/2000/01/rdf-schema#"
        xmlns:geo="http://www.w3.org/2003/01/geo/wgs84_pos#"
        xmlns:dct="http://purl.org/dc/terms/"
        xmlns:dcat="http://www.w3.org/ns/dcat#"
        xmlns:xsd="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#"
        xmlns:auto="http://datos.gob.es/recurso/sector-publico/territorio/Catalunya"
        xmlns:tema="http://datos.gob.es/kos/sector-publico/sector/"
        xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
        xmlns:skos="http://www.w3.org/2004/02/skos/core#"
        xmlns:schema="http://schema.org/"><dcat:Datasets><dct:title xml:lang="ca">Patrimoni cultural</dct:title><dct:identifier>patrimonicultural</dct:identifier><dct:description xml:lang="ca">Patrimoni cultural</dct:description><dct:extent><dct:SizeOrDuration><rdfs:label xml:lang="ca">1 entitats</rdfs:label><rdf:value rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#nonNegativeInteger">1</rdf:value></dct:SizeOrDuration></dct:extent><content:item><dcat:Dataset rdf:about="https://do.diba.cat/api/dataset/patrimoni_cultural"><dct:identifier>patrimoni_cultural</dct:identifier><dct:title xml:lang="ca">Patrimoni cultural</dct:title><dct:description xml:lang="ca">Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</dct:description><dcat:keyword>mapes patrimoni cultural</dcat:keyword><dct:license rdf:resource="https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca" /><tema:sector>
                                                                                                            cultura-ocio,
                                                                                                                                            educacion,
                                                                                                                                            turismo
                                                                                                    </tema:sector><skos:prefLabel xml:lang="ca">Diputació de Barcelona</skos:prefLabel><dct:publisher rdf:resource="" /><dc:type>patrimonicultural</dc:type><dc:coverage>public</dc:coverage><dct:dateSubmitted rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#dateTime">2020-04-27T10:20:16TZD</dct:dateSubmitted><dct:modified rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#dateTime">2026-05-14T05:12:23TZD</dct:modified><dct:extent><dct:SizeOrDuration><rdfs:label xml:lang="ca">1 entitats</rdfs:label><rdf:value rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#nonNegativeInteger">1</rdf:value></dct:SizeOrDuration></dct:extent><dc:language>ca</dc:language><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    6a0537ab3dd0ec2fdc33fe2e
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[93349]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sepulcre d&#039;Emilia de Rovira i Preses]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepulcre-demilia-de-rovira-i-preses]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). &lt;em&gt;Un recorregut per Arenys de Mar&lt;/em&gt;. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar;  Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Sepulcre realitzat en traquita i marbre blanc que explica una història d&#039;amor romàntica entre Rafael Martínez Ortiz i Emilia de Rovira. Quan Rafael era estudiant de medicina a Barcelona (1874-1881), es van enamorar. Acabats els estudis marxa a Cubà d&#039;on era originari, amb el compromís de tornar per casar-se. Però els pares d&#039;Emilia intercepten les cartes dels enamorats. Rafael, desesperançat per no rebre respostes, s&#039;acaba casant a Cuba; però ella resta fidel al seu amor i mor jove, als 33 anys, de tuberculosi.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Uns anys més tard, quan Rafael ja era ministre plenipotenciari de Cuba a París, passa per Arenys i s&#039;assabenta de la veritat. Com a homenatge fa construir aquest sepulcre a París. Però els familiars de la noia es neguen a dipositar-hi les seves despulles i la tomba restà buida durant molts anys.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Finalment, l&#039;any 2000, per iniciativa d&#039;alguns arenyencs, les restes mortals d&#039;Emilia de Rovira descansen en el sepulcre encarregat pel seu amor cubà.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08006-137]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n)]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d&#039;Arenys de Mar succeeix l&#039;any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l&#039;actual. Es tracta d&#039;un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l&#039;antiga ermita de La Pietat.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l&#039;arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s&#039;enderroquen la torre de guaita El Far, l&#039;ermita de la Pietat i l&#039;antic cementiri de 1816.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l&#039;espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l&#039;Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d&#039;utilitzar-se i l&#039;any 1988 les restes es trasllades al recinte general.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La capella no s&#039;enllestí fins al 31 de desembre de 1867. &lt;br /&gt; &lt;br /&gt; L&#039;any 1895 s&#039;inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d&#039;eixample el darrer bloc de nínxols, que s&#039;ornamenta en la cara corresponent a l&#039;eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; Des d&#039;aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[41.5784686,2.5463337]]></content:encoded><content:item>462181</content:item><content:item>4603075</content:item><content:encoded><![CDATA[1928]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08006/format/rdf-xml" /><content:item>Arenys de Mar</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93349-02dsc9307.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni moble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element urbà]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Religiós]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ Inexistent ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-11-08 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló Bolart]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Marbrista Thoin (París) i Auguste Maillard]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s&#039;han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d&#039;ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l&#039;escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l&#039;obra d&#039;Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d&#039;eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.&#039;Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d&#039;espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l&#039;ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d&#039;una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se&#039;n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l&#039;horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d&#039;unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas&#039;. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[51]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2484]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/21/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq></dcat:Dataset></content:item></dcat:Datasets></rdf:RDF>