{"nom":"Patrimoni cultural","machinename":"patrimonicultural","descripcio":"Patrimoni cultural","entitats":1,"datasets":[{"nom":"Patrimoni cultural","machinename":"patrimoni_cultural","descripcio":"Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.","paraules_clau":["mapes patrimoni cultural"],"llicencia":"https:\/\/creativecommons.org\/licenses\/by\/4.0\/deed.ca","freq_actualitzacio":7,"sector":["cultura-ocio","educacion","turismo"],"tema":["turism","cultura","educacio"],"responsable":"Diputació de Barcelona","idioma":"Català","home_page":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/","referencies":[{"url":null,"nom":null}],"tipus":"patrimonicultural","estat":"public","creacio":"2020-04-27 10:20:16","modificacio":"2026-05-16 08:52:24","entitats":1,"elements":[{"id":"93699","titol":"Ateneu Arenyenc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ateneu-arenyenc","bibliografia":"

BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.<\/span><\/span><\/span><\/p>

BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.<\/span><\/span><\/span><\/p>

CASSA i BARRERA, Joaquim (2015). Carrers d’Arenys de Mar<\/em>. Arenys de Mar: Crea’t edicions<\/span><\/span><\/span><\/p>

CASTAÑEDA MASSAGUER, David (2023). La formació urbana del carrer Ample d’Arenys de Mar, s. XVI-XVIII. Una aproximació històrica.<\/em> Arenys de Mar: Ateneu Arenyenc.<\/span><\/span><\/span><\/p>

CARREÑO MONTERO, Óscar (2005). Ferra de Pol. Itineraris<\/em>. Ajuntament d’Arenys de Mar.<\/span><\/span><\/span><\/p>

MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).<\/span><\/span><\/span><\/p>

PONS i GURI, Josep M. (1999). Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)<\/em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

L'interès d'aquest edifici rau en ser la seu de l'Ateneu Arenyenc, una entitat sense afany de lucre, reconeguda d’utilitat pública des de l’any 2012 i compromesa des de sempre amb la societat arenyenca. <\/p>

Es tracta d'un gran edifici amb façana al carrer d'Anselm Clavé i al Passeig d'en Xifré. A la façana del carrer d'Anselm Clavé hi destaca un escut o medalló de pedra amb dues A majúscules al centre de l'emblema (Ateneu Arenyenc), envoltades d'una garlanda en forma de corona de llorer.<\/p>

A la planta baixa hi ha dues obertures d'arc escarser posades de forma simètrica. Al damunt, un balcó corregut amb doble accés. A la segona planta hi trobem dos balcons, amb barana de ferro. En un tercer nivell, de golfes, quatre obertures rectangulars. El parament és arrebossat i llis on destaquen petits detalls esgrafiats de motius florals i geomètrics.<\/p>

L'arquitecte Cèsar martinell va realitzar algunes intervencions a la sala de l'edifici, als anys 40 del segle XX, que no s'han conservat.<\/p> ","codi_element":"08006-195","ubicacio":"Carrer d'Anselm Clavé, núm. 22 (antic carrer Ample)","historia":"

Al web de l'entitat i en un plafó ubicat a la façana es pot llegir un breu resum de la seva història: 'A mitjans del setembre de 1884, un grup d’amics que habitualment es reunien al Cafè d’en Flos, van decidir fundar un ateneu. Començaren amb vetllades literàries, artístiques i científiques i l’any següent, el 1885, establiren els pilars bàsics de l’entitat, celebrant el primer certamen literari i situant l’Ateneu com a referent cultural de la vila. El 1886, la seu social es traslladà a una casa de lloguer al carrer d’Avall, i a la planta baixa s’obri la biblioteca i es començà a impartir <\/strong>formació per a obrers. En poc temps, el local va fer-se petit i es comprà un casal del carrer Ample [actual carrer d'Anselm Clavé], que tenia un patí que donava al passeig Xifre'.<\/p>

El carrer Ample, conegut actualment també com a carrer d’Anselm Clavé, forma part del sector d’Es Caravar, a llevant de la Riera. Es tracta d’un dels tres sectors més antics que configurarien la vila a partir del segle XVI. Els altres dos són Sa Boada i Sa Voga.<\/span><\/span><\/span><\/p>

El carrer Ample és el primer que es parcel·la al sector d’Es Caravar a cavall dels segles XV i XVI, urbanitzant l’espai en direcció nord fins arribar al vessant sud del turó d’en Fornaguera.<\/span><\/span><\/span><\/p>

Gràcies al buidatge de la documentació notarial dels arxius, David Castañeda (2023) ha pogut identificar l’origen constructiu de totes les cases del carrer Ample. I afirma que la urbanització de la ribera marítima de Sant Martí d’Arenys va començar entre els segles XV i XVI, de sud a nord i no a l’inrevés. Al carrer Ample, la primera etapa constructiva es documenta arran de mar, a tocar del Camí Ral, i la segona etapa, iniciada entorn als anys 40 del segle XVI, correspon a la urbanització de la part alta del carrer fins arribar al rial del Bareu. Aquesta fase també es caracteritza per a la construcció de tres torres defensives.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5794600,2.5524200","utm_x":"462689","utm_y":"4603183","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/93699-02dsc8423.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08006\/93699-03p1540280.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic\/Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-11-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"S'inclou en l'itinerari de l'escriptor Ferran de Pol, editat per l'Ajuntament (Carreño, 2005), perquè aquesta entitat fou clau en la seva joventut, a més de guanyar l'edició dels Jocs Florals de l'any 1934, que organitzava l'Ateneu.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["21"]}]}]}