{"nom":"Patrimoni cultural","machinename":"patrimonicultural","descripcio":"Patrimoni cultural","entitats":1,"datasets":[{"nom":"Patrimoni cultural","machinename":"patrimoni_cultural","descripcio":"Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.","paraules_clau":["mapes patrimoni cultural"],"llicencia":"https:\/\/creativecommons.org\/licenses\/by\/4.0\/deed.ca","freq_actualitzacio":7,"sector":["cultura-ocio","educacion","turismo"],"tema":["turism","cultura","educacio"],"responsable":"Diputació de Barcelona","idioma":"Català","home_page":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/","referencies":[{"url":null,"nom":null}],"tipus":"patrimonicultural","estat":"public","creacio":"2020-04-27 10:20:16","modificacio":"2026-11-14 12:53:34","entitats":1,"elements":[{"id":"93855","titol":"Goigs en alabança de la Verge de la Santa Perseverança que els canten els Novicis Caputxins a Arenys de Mar.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-en-alabanca-de-la-verge-de-la-santa-perseveranca-que-els-canten-els-novicis-caputxins","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Vigent","descripcio":"

Goig a lloança a la Mare de Déu de la Perseverança, patrona del Sant Noviciat dels PP Caputxins de Catalunya i Balears. La present edició (sense data) es compon d’una imatge central superior a l’interior d’una fornícula, que representa la Mare de Déu asseguda amb el Nen Jesús abraçant-la. El dibuix és fet a mà. A la part inferior esquerra hi ha una creu amb les inicials “D.C.”. El marc de la fornícula està decorat per un cordó onejant amb flors de quatre i tres pètals. A l’exterior, a banda i banda, hi ha l’encapçalament del goig, amb una petita sanefa. Està flanquejada per un gerro amb dues argolles i un ram de flors en forma de ventall amb quatre ocells. Dessota hi ha l’orla tipogràfica clàssica de motius geomètrics amb el càntic repartit en tres columnes i la partitura lletra manuscrita signada per l’autor, el mestre Font Palmarola i música del Pare Hilari d’Arenys de Mar, o.f.m. Cap.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

El goig forma part de la Col·lecció de Fra Silveri de Mataró, o.f.m. Cap. Fou editat per l’impressor Enric Parellada (carrer Baix Sant Pere, 42 int. A de Barcelona).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

El text es disposa en tres columnes sense decoració que diu així:<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Primera columna:<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Quina corona us faría\/ de perles i diamantst; \/ oh dolça Verge Maria, feu-nos ser perseverants. \/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Amb el fillet que tremola \/ arrupidet en el pit, \/ com estrelleta que vola \/ ens fa alegre la nit, \/oh qui no sent alegria \/en veure-us prop uns instants: \/ oh dolça Verge Maria,\/ feu-nos ser perseverants. \/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Quina garlanda més bella \/us posaríem als peus \/ amb un retall de centella \/ i la caçó de mil veus \/que vostre cor gronxaria \/ com un breçol plé d’infants: \/ oh dolça Verge Maria \/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Segona columna:<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

feu-nos ser perseverants.\/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Sou tota santa, sou pura \/ sou un model maternal, \/ aquella nit amb gran cura, \/ el dia Sant de Nadal \/ divina Rosa us neixia \/ per fer-nos tots cristians: oh dolça Verge Maria,\/ feu-nos ser perseverants. \/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

I Sant Francesc recordava \/amb una mula i un bou \/ a tot el món que estimava \/ ell no deia mai prou, \/ que el Verb de Déu ens venia \/la nit de goigs i d’encants: \/ oh dolça Verge Maria,\/ feu-nos ser perseverants. \/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Ací venim, Santa Mare \/ que recolliu pecadors \/ sols per besar vostra cara \/ la millor flor de les flors, \/ a demanar coratgia \/quan se’ns refredin les mans: \/ oh dolça Verge Maria,\/ feu-nos ser perseverants. \/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Aquesta vida de frare \/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Tercera columna:<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Que mai nosaltres sabrem \/ seguir com el nostre Pare, \/ això, oh Mare, us prenguem;\/ sigueu per tots bona guia \/tant pels petits com pels grans: \/ oh dolça Verge Maria,\/ feu-nos ser perseverants. \/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Si Déu ens vols i ens demana \/tota la vida el cor I si a toc de campana \/ hem de seguir sense enyor, \/ però en Vós què faria \/el nostre sey plé d’espants: \/ Sant Telm, meneu la bonança, \/ i així podrem navegar. \/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Agomboldeu-nos \/ que l’hora \/ li cal aquell bon ajut, \/ tingueu-nos prop. A la vora \/ d’aquell camí on la virtut \/ no se’n mou mai, nit i dia, \/ d’aquestes fonts abundants: \/ oh dolça Verge Maria,\/ feu-nos ser perseverants. \/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

El cel obriu-nos, Maria, \/ quan abellim el descans. \/ oh dolça Verge Maria,\/ feu-nos ser perseverants. \/\/<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

[partitura]<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

V\/. Ora pro nobis, Sancta Dei genitrix. \/\/ R\/. Ut digni efficiamur promissionibus Christi.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

OREMUS<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Gratiam tuam quaesumus, Domini, mentibus nostris infunde: ut qui Angelo nuntiante, Christi Filii tui encarnationem cognovimus; per passionem eius et crucem, ad resurrectionis gloriam perducamur. Per Christum Dominun nostrum. Amen.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

(Amb la deguda llicència).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08006-295","ubicacio":"carrer de Santa Maria, núm. 7","historia":"

Hilari d’Arenys de Mar és el nom que prengué l’escriptor Josep Puig i Bosch (Arenys de Mar, 1889 – Barcelona, 1976) en entrar a l’orde caputxí. Josep Font Palmarola (Vic, 1898 – Barcelona, 1960), fou pianista, compositor i pedagog musical. El seu fons documental es conserva a la Biblioteca de Catalunya. Ocasionalment signà amb el pseudònim Monter.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5837061,2.5491017","utm_x":"462415","utm_y":"4603656","any":"","rel_municipis":"08006","municipi_nom":"Arenys de Mar","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-11-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Hilari, autor de la lletra; (Josep)Font Palmarola, autor de la música; D.C. autor de la xilografia.","observacions":"Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV).Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["21"]}]}]}