<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-05-25 07:52:11</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6a13ddac23e78439ec51aed0</_id>
<id>93879</id>
<titol>Alambí de la destil·leria Calisay</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/alambi-de-la-destilleria-calisay</url>
<bibliografia><![CDATA[&lt;p&gt;CELDRAN, Joan; ESPRIU, Agustí i LACUESTA, Raquel (2013 ).&lt;em&gt; Gran licor Calisay. Memòria del bon gust (1895-1995)&lt;/em&gt;. Barcelona. Angle editorial.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;LACUESTA, Raquel (2013). La fàbrica Calisay. Els edificis de les Destil·leries Mollfulleda; a CELDRAN, Joan; ESPRIU, Agustí i LACUESTA, Raquel.&lt;em&gt; Gran licor Calisay. Memòria del bon gust (1895-1995)&lt;/em&gt;. Barcelona. Angle editorial, pp. 208-241.&lt;/p&gt; ]]></bibliografia>
<centuria>XX</centuria>
<notes_conservacio></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;Alambí de coure, amb el seu suport de ferro, procedent de la destil·leria Calisay ubicat en la rotonda pròxima a la destil·leria a modus ornamental.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Els alambins de laboratori solen ser de vidre, però els utilitzats per a destil·lar begudes alcohòliques, com aquest cas, es fabriquen normalment de coure, perquè aquest material no proporciona sabor a l&apos;alcohol, resisteix els àcids i condueix bé la calor.&lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08006-306</codi_element>
<ubicacio>Rotonda de la Riera del Pare Fita</ubicacio>
<historia><![CDATA[&lt;p&gt;La història del Calisay no comença a Arenys, sinó a Malgrat de Mar, quan, l&apos;any 1895, Pau Rimbau i Vidal, Lluís Canony i Rigalt i Manuel Martí i Cardona, constitueixen una societat col·lectiva per dedicar-se a l&apos;elaboració i venda de licors. Aconsegueixen aquell mateix any, per part del Ministeri d&apos;Indústria, el reconeixement de la patent d&apos;invenció del nou destil·lat, fet a base d&apos;herbes aromàtiques i remeieres. Però l&apos;estiu de 1896, un dels socis queda fora i els dos que queden, Pau Rimbau i Manuel Martí, creen una nova societat &apos;Rimbau y Martí&apos;.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Aquesta segona societat encara duraria menys, perquè el 24 d&apos;abril de 1897 es produeix la compravenda segons la qual per un import de 3.100 pessetes passa a mans de Magí Mollfulleda, comerciant d&apos;Arbúcies establert a Arenys de Mar. Es traspassa el certificat de propietat de les marques Calisay, Ferroquina i la de l&apos;anís La Criolla, juntament amb els motlles per a la fabricació de les ampolles i moltes pedres litogràfiques per a la impressió de les etiquetes, tots els llibres de registre i comptabilitat i dues caixes amb els anuncis usats fins el moment.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Aviat, però, Manuel Martí se&apos;n penedeix i idea un nou licor que vendrà com &apos;Exquisito licor Martí a base de Quina Calisaya&apos; i simula, l&apos;any 1901, un contracte de compravenda amb el seu fill Eusebi Martí i Casas. Aquest fet, comportarà un litigi als tribunals amb Magí Mollfulleda, comprador de la patent, que durarà fins el 23 de març de 1905, quan la Dirección General de Agricultura, Industria y Comercio desestima un recurs presentat per Eusebi Martí (CELDRAN, Joan; ESPRIU, Agustí i LACUESTA, Raquel; 2013 ).&lt;/p&gt; &lt;p&gt;L&apos;èxit i la internacionalització del Calisay es produeix, precisament, amb Magí Mollfulleda, que, com hem dit, és natural d&apos;una antiga família d&apos;Arbúcies. Però l&apos;any 1873 s&apos;instal·la a Puerto Rico i es dedica al comerç del cafè, cacau, tabac, canya de sucre, cotó i cuirs treballats. L&apos;any 1879, amb 26 anys d&apos;edat, torna a Arbúcies. El 1885 es casa i s&apos;instal·la a Arenys de Mar. L&apos;any 1911 es trasllada a la casa dels números 87 i 89 de la riera. L&apos;any 1910 comença la fabricació al que era l&apos;antic molí de dalt, que havia comprat dos anys abans. Però l&apos;any 1913 mor, amb 59 anys, d&apos;accident a Barcelona. Abans, però, la visita del rei Alfons XIII a la vila, el 21 de novembre de 1908, converteix l&apos;empresa en proveïdora de la casa Reial espanyola.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;La seva esposa, Maria de Congost, i els seus dos fills, Joan i Santiago, administren la destil·leria des del 24 de gener de 1914. Dos anys més tard, compren una seu a Barcelona que els permet ampliar el catàleg amb nous productes, dels que en destaca l&apos;Skaueb Kummel. Però durarà ben poc, perquè a l&apos;any següent es concentra la fabricació a la seu del molí de dalt. On en quatre anys, quintuplicaran la producció. L&apos;any 1933 es constitueix la Sociedad Anónima Destilerias Mollfulleda, amb un capital social de dos milions de pessetes.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Entre els anys 1924 i 1930, Joan Mollfulleda és l&apos;alcalde d&apos;Arenys. Durant aquest període s&apos;incentiven els projectes del port i del mercat. Però la Guerra Civil espanyola representa un moment de crisi, a nivell social, però sobretot econòmic per l&apos;encariment dels productes i la impossibilitat d&apos;usar substitutius sense alterar-ne els resultats. Aquesta crisi s&apos;allargarà uns anys després de finalitzar el conflicte, per motius externs obvis.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Santiago mor l&apos;any 1940 i l&apos;any 1947 mor Joan, als 58 anys d&apos;edat. Aquest fet precipita la successió a Joaquim Mollfulleda Borrell, casat amb Maria Teresa Julià. S&apos;obre una etapa exitosa a nivell estatal, però també internacional. Joaquim, a més, és conegut per les seves dues grans aficions: la fotografia i la minerologia. D&apos;aquesta darrera, el municipi en conserva el seu llegat en forma de col·lecció.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Als anys 50 del segle XX s&apos;ha remuntat el negoci i ha superat les dificultats sorgides amb motiu de la Guerra Civil i la postguerra. Però a partir de 1966 s&apos;inicia una greu crisi que motivarà la venda l&apos;any 1981, al grup RUMASA, propietat de José Maria Ruiz Mateos. L&apos;any 1983, el govern socialista l&apos;expropia per interès general i com no aconsegueix un únic comprador en subhasta per tot el grup, es ven les empreses individualment. Bodegas Pedro Rovira, SA compra Calisay per cent milions de pessetes. L&apos;any 1992, fa suspensió de pagaments i es trasllada a Móra la Nova. El 30 de gener de 1995 es tanca la factoria d&apos;Arenys.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;L&apos;Ajuntament fa una permuta de la fàbrica amb Caixa d&apos;Estalvis i Pensions de Barcelona pel solar del Forn de vidre i compra els alambins en subhasta pública.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;L&apos;any 1998 s&apos;aproven els nous usos de l&apos;equipament i la remodelació va a càrrec de Massimo Cova i Jordi Gras.&lt;/p&gt; ]]></historia>
<coordenades>41.5833992,2.5476278</coordenades>
<utm_x>462292</utm_x>
<utm_y>4603622</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08006</rel_municipis>
<municipi_nom>Arenys de Mar</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93879-02p1560327.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93879-03p1560328.jpg</value>
</images>
<proteccio>Inexistent</proteccio>
<estil>Contemporani</estil>
<ambit>Patrimoni moble</ambit>
<tipologia>Objecte</tipologia>
<titularitat>Pública</titularitat>
<us_actual>Ornamental</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut><value>Inexistent</value>
</inspire_atribut>
<data_modificació>2023-11-08 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Jordi Montlló Bolart</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions><![CDATA[L&apos;alambí és l&apos;aparell utilitzat per a destil·lar líquids mitjançant un procés d&apos;evaporació per escalfament i posterior condensació per refredament. Trobem les primeres descripcions de l&apos;alambí al segle IX en el &apos;Llibre dels secrets&apos; d&apos;Ar-Razí. Era utilitzat per a produir perfums, medicines i alcohol procedent de fruites fermentades.És una eina de destil·lació simple que està constituïda per una caldera o retorta, on s&apos;escalfa la barreja. Els vapors emesos ascendeixen per la part superior i es refreden en un serpentí situat en un recipient refrigerat per aigua. El líquid resultant s&apos;arreplega en el dipòsit final.Quan es destil·len líquids procedents de la fermentació alcohòlica de fruites, com l&apos;alcohol bull a una temperatura (80°C), inferior a la de l&apos;aigua, els vapors que primer es formen són els d&apos;aquell, encara que barrejats amb una menuda proporció d&apos;aigua, i s&apos;aconsegueix destil·lar una substància amb major grau alcohòlic que l&apos;original.]]></observacions>
<codi_estil>98</codi_estil>
<codi_tipologia>52</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>2.2</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id>2484</proteccio_id>
<rel_comarca><value>21</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-05-25 07:27:08</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
