<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-05-14 05:12:23</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6a0537ac3dd0ec2fdc33ff18</_id>
<id>93995</id>
<titol>Fons Ferran de Pol</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-ferran-de-pol</url>
<bibliografia></bibliografia>
<centuria>XX</centuria>
<notes_conservacio></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;La Biblioteca municipal Pare Fidel Fita conté a la seva Col·lecció Local els arxius documentals de diverses personalitats arenyenques que han estat rellevants dins l&apos;àmbit cultural de la vila d&apos;Arenys de Mar. Entre ells preserva el Fons Ferran de Pol, important per l´estudi de la nostra cultura i molt valuós per entendre què va representar per a molts catalans, l&apos;exili i el seu pas pels camps de concentració.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Conté escrits originals de Ferran de Pol així com articles periodístics publicats a Mèxic (&lt;em&gt;El Nacional&lt;/em&gt;) i Catalunya (Tele-Exprés, La Vanguardia,  Diari de Barcelona, El Maresme, Tele-Estel,...), fotografies personals, correspondència amb alguns dels escriptors més coneguts contemporanis seus (interessant la mantinguda amb Xavier Benguerel, Salvador Espriu, Joan Oliver o Joan Triadú, entre d&apos;altres) i també ressenyes i comentaris crítics sobre la vida i l&apos;obra de Lluís Ferran de Pol. Forma part d&apos;aquest fons la revista &lt;em&gt;Quaderns de l´exili &lt;/em&gt;que ell va fundar juntament amb Joan Sales. Es troba en aquest fons documentació escrita de la seva esposa Esyllt T. Lawrence. Interessant la documentació de la seva col·laboració a la revista arenyenca &lt;em&gt;Vida Parroquial&lt;/em&gt;, amb una secció per als infants.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Forma part del llegat la biblioteca personal de Lluís Ferran de Pol i de la seva esposa Esyllt T. Lawrence, una biblioteca de contingut literari i polític i amb un bon nombre de llibres gal·lesos que està incorporada al fons general de la Biblioteca.&lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08006-384</codi_element>
<ubicacio>Carrer de Bonaire, núm. 2</ubicacio>
<historia><![CDATA[&lt;p&gt;Lluís Ferran de Pol neix a Arenys de Mar el 17 de gener del 1911. Estudia Dret a la Universitat de Barcelona. Escriptor autodidacte, amb l&apos;esclat de la Guerra Civil l&apos;any 1936 s&apos;allista a l&apos;exèrcit republicà i marxa cap el front d&apos;Aragó. L’any 1937 el seu llibre &lt;em&gt;Tríptic&lt;/em&gt; obté el premi Narcís Oller de contes, obra que resta inèdita fins a l&apos;any 1964. La derrota republicana motiva la seva marxa. És internat durant cinc mesos al camp de concentració de Sant Cebrià, ho explica en el llibre &lt;em&gt;Campo de concentración&lt;/em&gt; (2003). Ferran de Pol embarca a Seta rumb a Veracruz. A Mèxic participa en la creació de dues revistes catalanoamericanes: &lt;em&gt;Full Català&lt;/em&gt; i &lt;em&gt;Quaderns de l&apos;Exil&lt;/em&gt;. Dirigeix la secció d&apos;art del diari &lt;em&gt;El Naciona&lt;/em&gt;l i col·laborà a la &lt;em&gt;Revista de Filosofía y Letras &lt;/em&gt;de la Universitat de Mèxic. L&apos;any 1946 es llicencia en Filosofia i Lletres.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;L’any 1949 torna de l&apos;exili i compagina, a Arenys de Mar, la seva feina d’advocat amb la creació literària i les col·laboracions periodístiques. Publica: &lt;em&gt;Abans de l&apos;alba&lt;/em&gt; (1954); &lt;em&gt;La Ciutat i el tròpic&lt;/em&gt; (1956), que rep el Premi Víctor Català de l’any 1955; &lt;em&gt;Érem quatre&lt;/em&gt; (1960); &lt;em&gt;Miralls tèrbols&lt;/em&gt; (1966); &lt;em&gt;De lluny i de prop&lt;/em&gt; (1973); els contes infantils &lt;em&gt;Sedna&lt;/em&gt; (1980) i &lt;em&gt;Entre tots ho farem tot&lt;/em&gt; (1982). El 1987 queda finalista del Premi Sant Jordi amb la novel·la &lt;em&gt;Jo, ella i el càntic&lt;/em&gt; (1987), obra inèdita. Tradueix l’obra &lt;em&gt;El Vell i el mar &lt;/em&gt;de Hemingway. L’11 de novembre del 1986 rep la Creu de Sant Jordi.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Mor a Arenys de Mar l&apos;any 1995 a l&apos;edat de 84 anys.&lt;/p&gt; ]]></historia>
<coordenades>41.5801329,2.5490963</coordenades>
<utm_x>462413</utm_x>
<utm_y>4603258</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08006</rel_municipis>
<municipi_nom>Arenys de Mar</municipi_nom>
<tipus_acces>Obert</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images></images>
<proteccio>Física</proteccio>
<estil></estil>
<ambit>Patrimoni documental</ambit>
<tipologia>Fons documental</tipologia>
<titularitat>Pública</titularitat>
<us_actual>Científic/Cultural</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2023-11-08 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Jordi Montlló Bolart</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions></observacions>
<codi_estil></codi_estil>
<codi_tipologia>56</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>3.2</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>21</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-05-14 04:47:08</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
