<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-05-14 05:12:23</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6a0537ac3dd0ec2fdc33ff2d</_id>
<id>94070</id>
<titol><![CDATA[Les ametlles d&apos;Arenys]]></titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-ametlles-darenys</url>
<bibliografia><![CDATA[&lt;p&gt;RUBIROLA TORRENT, Miquel (2017). Artesà de les ametlles; dins &lt;em&gt;Fent i desfent aprèn l&apos;aprenent: oficis d&apos;abans al Maresme&lt;/em&gt;. Guia de recursos de les biblioteques municipals del Maresme. Diputació de Barcelona.&lt;/p&gt; ]]></bibliografia>
<centuria>XX</centuria>
<notes_conservacio><![CDATA[Ja no se&apos;n fan per manca de matèria primera.]]></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;A Arenys de Mar es van fer molt famoses les seves ametlles ensucrades entre 1940 i 1960. Fins al punt de donar nom a la denominació genèrica d&apos;Ametlles d&apos;Arenys. També es feien pinyonets, anissos, confits i garrapinyades.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Era una activitat artesanal que utilitzava bombos d&apos;aram. Com explica Miquel Rubirola (2017) &apos;eren els artesans, els fabricants individuals amb l&apos;ajut d&apos;un o dos treballadors a tot estirar, els qui escollien el pinyó cru, l&apos;ametlla torrada o crua, sense pell o amb pell, de major grandària o petita, i hi afegien el sucre, la xocolata, etc. I això a temperatures i velocitats de gir del bombo diferents segons l&apos;especialitat de cada producte. Una bombada de les ametlles més grosses podria durar sis o set hores&apos;. Ens explica que l&apos;habilitat de l&apos;artesà feia que l&apos;ametlla fos de superfície llisa, més o menys polida, sense grops i tova al paladar.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;L&apos;any 1941 hi havia els següents artesans: en Jaume Blanch (Riera Bisbe Poi, 15), la vídua de V. Canals (Riera Bisbe Pol, 31), en Joan Castellà (José Antonio, avui, carrer d&apos;Avall), la vidua de Josep Nogueras (plaça de l&apos;Església, 9), en Fulgenci Ribas (Andreu Guri, 30) i Vda. de J. M. Terrats (Riera Bisbe Pol, 62). El 1946 restaven en Joan Castellà, en Josep M. Nogueras, la vídua de Terrats i en Miquel Torrent Fontrodona (Platja Cassà, 58). L&apos;elaboració va anar disminuint i els anys 80 i 90 desapareixia definitivament. Alguns dels darrers fabricants foren en Miquel Rubirola, en Francesc Vilanova i en Joan Castellà.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Gaietà Solà seguia elaborant els seus productes, amb l&apos;antiga marca &apos;Canals&apos;, a la fàbrica ubicada a la part alta del carrer Sant Zenon. Els anys 80 cedí el negoci a Daniel Rodríguez, que el regentà fins a principis dels 90. Fou el darrer fabricant. També, en aquest darrer període, s&apos;havia constituït a Arenys l&apos;empresa &apos;Dulces 2001&apos;, que no tingué llarga vida. S&apos;havia adquirit els bombos de Miquel Rubirola, qui havia tingut el seu establiment a la Platja Cassà. &lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08006-405</codi_element>
<ubicacio>Arenys de Mar</ubicacio>
<historia><![CDATA[&lt;p&gt;L&apos;article de la Wikipèdia explica que l&apos;origen de les ametlles d&apos;Arenys, que antigament en deien &apos;ametlles ensucrades&apos;, es remunta al segle XVIII. És en acabar la guerra del francès quan per primera vegada explícitament s&apos;esmenten &apos;les ametlles d&apos;Arenys&apos;. Encara que hi ha notícies, per la tradició oral, que el segle XVII, a Arenys es feien &apos;ametlles cobertes de sucre&apos;, hi ha registrat, que després de la guerra, el 1814, durant l&apos;estada Ferran VII a Calella de retorn de l&apos;exili, l&apos;Ajuntament de Calella va demanar a l&apos;Ajuntament d&apos;Arenys &apos;les ametlles d&apos;Arenys&apos;, que aquest va enviar com obsequi al monarca. L&apos;any 1916, el rei Alfons XIII visità la fàbrica d&apos;ametlles de la família Ferran.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Durant el segle XIX i bona part segle XX, en produïen pràcticament tots els adroguers i confiters de la vila que compartien aquella activitat amb altres, com ara la fabricació de xocolata.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Encara els passats anys 60, quan la carretera passava pel centre de la vila, era molt corrent veure-hi un vehicle aturat perquè els seus ocupants havien anat a adquirir ametlles a algun dels diferents punts de venda. A la mateixa carretera i, fins i tot, als trens, s&apos;hi podien veure venedors ambulants d&apos;ametlles, &apos;peladilles&apos; i pinyonets o anissos, productes que també eren elaborats pels ametllers. També es feia venda a l&apos;engròs per botigues de Barcelona i de fora.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;El descens de les vendes s&apos;atribueixen a la tendència a rebaixar l&apos;alimentació de productes rics en sucres afegits i a la manca de relleu generacional en l&apos;elaboració.&lt;/p&gt; ]]></historia>
<coordenades>41.5794196,2.5515693</coordenades>
<utm_x>462619</utm_x>
<utm_y>4603179</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08006</rel_municipis>
<municipi_nom>Arenys de Mar</municipi_nom>
<tipus_acces>Obert</tipus_acces>
<estat_conservacio>Dolent</estat_conservacio>
<images></images>
<proteccio>Inexistent</proteccio>
<estil></estil>
<ambit>Patrimoni immaterial</ambit>
<tipologia>Tècnica artesanal</tipologia>
<titularitat>Pública</titularitat>
<us_actual>Sense ús</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2023-11-08 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Jordi Montlló Bolart</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions>Poesia escrita pel Pare Venanci d’Arenys el dia 2 de juny de 1948, evocant els símbols Arenycs: l’aranyoner, el mar, les ametlles i les puntes.Ametlles i randesDeia l’aranyoner del nostre escut:- Ai, la vila d’Arenys clara i senyora! –“Quin nou pessigolleig de joventutha entendrit el meus tanys i tot m’enflora?”I la mar responia dolçament:- Ai, la vila d’Arenys senyora i clara! –“Qui m’ha tornat el bleix i el movimentsota aquest arbre on m’he encantat fins ara?”I feia l’arbre, com un averany:- Ai, la vila d’Arenys blanca i granada! –“En lloc d’aspres prunells, sento l’afanyde fruitar ametlla flonja i ensucrada”.I la mar deia amb un tremir molt lleu:- Ai, la vila d’Arenys gemada i blanca! –“Juguen mos dits filant randes de neudamunt les ones i la platja franca...”I l’arç, fet ametller, vinga florirgronxant rams de confits al grat de l’aire.I la mar, sota d’ell, vinga teixirfils d’escuma, guarnint el blau coixí.Ai, la vila d’Arenys, dolça i puntaire! </observacions>
<codi_estil></codi_estil>
<codi_tipologia>60</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>4.2</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>21</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-05-14 04:47:08</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
