<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-05-14 05:12:23</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6a0537ac3dd0ec2fdc33ff3f</_id>
<id>94146</id>
<titol>Costums diversos recollits per Joan Amades</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/costums-diversos-recollits-per-joan-amades</url>
<bibliografia><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;AMADES, Joan (1987) Costumari català. El curs de l&apos;any. Barcelona: Salvat editors&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></bibliografia>
<centuria>XIX-XX</centuria>
<notes_conservacio>No són actius.</notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;A part de les festes, tradicions i costumari citats en aquest treball amb una fitxa individualitzada per la seva rellevància i ressò social, també hi ha una sèrie d&apos;anotacions en el Costumari català de Joan Amades (1987) que fan referència a Arenys de Mar i que s&apos;ha cregut oportú aplegar-les per tal que siguin considerades o, si més no, conegudes, independentment de la seva vigència o veracitat contrastada.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Amades (1987, vol. III, pp. 247) parla del Ball de cançons que es feia per Carnestoltes a Arenys de Mar &apos;els cantaires es reunien per carrers i, en voler acabar el ball, feien cap a la plaça, on totes les colles es fonien en una i intensificaven els cants com a final de festa. Aquests balls solien moltes vegades començar uns dies abans de les Carnestoltes, a voltes per Cap d&apos;Any, i s&apos;anaven repetint cada dia de festa o cada dia al vespre en havent sopat; prenien més importància i increment els dies de Carnestoltes&apos;.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;A la pàgina 470 parla d&apos;un altre costum del dijous gras a Arenys de Mar. Diu que a &apos;les cases acomodades solien fer un convit al qual convidaven molta gent. Era obligat menjar una gran coca molt gruixuda, dins de la qual hi havia amagades una o dues faves seques. El qui trobava la fava restava obligat a repetir el convit pel seu compte el dijous vinent i a convidar-hi, a part d&apos;altres, tots aquells que havien assistit al primer berenar. A voltes el qui feia el segon convit també posava una fava dins de la coca, la qual obligava així mateix al qui la trobava a organitzar un altre àpat. Així hi havia hagut anys que els convits duraven tots els dijous de Quaresma&apos;.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Amades (1987, vol IV, pp. 1042) diu que per la verema, a Arenys de Mar hi ha el costum de posar raïms naturals a les mans de la imatge de Sant Zenon, com imatge protectora.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Per la vigília de Nadal, el dia 24 de desembre, Amades (1987, vol. I, pp. 33) explica que la quitxalla d&apos;Arenys i també Canet, anaven per la platja &apos;fent volar restes de cordes velles, enceses, i sonant corns i fent volar brunzidors, per tal de fer saber als Reis que el Jesuset havia nat, i que no es descuidessin d&apos;anar-lo a adorar i de portar-los, a ells, les joguines i els dolços que els haguessin sobrat&apos;. Afegeix que la mainada de la costa creu que els Reis venen per mar. &lt;/p&gt; &lt;p&gt;Més endavant (vol. I; pp. 58) descriu el costum de la &apos;fadrinalla&apos; la vigília de Nadal (24 de desembre) de lliurar-se a fer bromes &apos;pròpies del dia dels Innocents&apos;, com &apos;emportar-se una barca de la platja i posar-la a la bassa del molí de la mina, situat als afores de la població, on l&apos;endemà l&apos;havien d&apos;anar a cercar llurs propietaris. També era corrent lligar cordes a les anelles de les portes foranes de les cases. Lligaven una mateixa corda a dues anelles de dues cases veïnes, les quals, en anar a obrir, es trobaven que no podien, perquè les portes restaven travades. Calia demanar l&apos;ajut d&apos;algun passant o d&apos;un altre veí perquè deslligués la corda. Era costum penjar forcs d&apos;alls a les portes mentre la gent era a missa del gall&apos;.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;També per Nadal explica que els Caputxins del noviciat d&apos;Arenys organitzaven una mena de processó a la qual hi anava un gran nombre de congregants, seguits de la comunitat. &apos;Tots duien ciris encesos. La presideix el pare vicari, que porta una imatge de l&apos;infant Jesús. La comitiva s&apos;encamina a la cel·la del pare guardià, al peu de la qual un dels frares fa un quiquiriquic, i a continuació el pare guardià obre la porta de bat a bat i surt per afegir-se a la comitiva, la qual presideix. La processó surt a donar una volta per l&apos;illa de cases on hi ha el convent i s&apos;encamina cap a l&apos;església. Al carrer, gran gentada espera el pas de la processó. La gent canta cançonetes de Nadal, que són corejades pels frares i pels confrares. Els frares acompanyen el cant amb castanyoles, panderos i flabiols; tots entren al temple enmig de gran joia i alegria i seguidament comencen la funció pròpia del dia&apos; (vol. I; pp. 125 i 126)&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Pel darrer dia de l&apos;any, el 31 de desembre, conegut per ser el dia en què es passeja l&apos;Home dels Nassos, Amades (1987, vol I; pp. 258) explica que a Arenys de Mar i altres poblacions costaneres de llevant &apos;hom deia a la mainada que per a poder veure l&apos;Home dels Nassos calia estar net de pecat, i hom feia fer a la quitxalla una confessió pintoresca. Havien d&apos;anar vora el mar i dir, cridant, les malifetes que havien fet i sobretot les mentides que havien dit. Per cada pecat o mentida havien de fer un nus a un cordill o una veta, i quan els havien dit tots, havien de tirar el cordill a mar. Si l&apos;aigua se l&apos;emportava, el mar els perdonava i absolia i es feia seus pecats i mentides, però si l&apos;escopia, era senyal que els pecats eren tan greus que no tenien perdó i el mar se&apos;n desentenia. A les nenes i a la mainada molt petita, que hom tenia por que s&apos;acostessin massa a l&apos;aigua, els feia tirar la veta al foc, i no restaven perdonats fins que s&apos;havia ben cremat. Però com que la confessió i la mecànica dels nusos se solien allargar més del compte, quan restaven purs de pecat ja era passada l&apos;hora de poder veure el personatge i, després de tants esforços, encara no el podien contemplar&apos;.&lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08006-423</codi_element>
<ubicacio>Arenys de Mar</ubicacio>
<historia></historia>
<coordenades>41.5793775,2.5515264</coordenades>
<utm_x>462615</utm_x>
<utm_y>4603174</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08006</rel_municipis>
<municipi_nom>Arenys de Mar</municipi_nom>
<tipus_acces>Obert</tipus_acces>
<estat_conservacio>Regular</estat_conservacio>
<images></images>
<proteccio>Inexistent</proteccio>
<estil>Contemporani</estil>
<ambit>Patrimoni immaterial</ambit>
<tipologia>Costumari</tipologia>
<titularitat>Pública</titularitat>
<us_actual>Sense ús</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut><value>Inexistent</value>
</inspire_atribut>
<data_modificació>2023-11-08 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Jordi Montlló Bolart</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions></observacions>
<codi_estil>98</codi_estil>
<codi_tipologia>63</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>4.5</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id>2484</proteccio_id>
<rel_comarca><value>21</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-05-14 04:47:08</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
