<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-05-14 05:12:23</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6a0537ac3dd0ec2fdc33ff4a</_id>
<id>94227</id>
<titol><![CDATA[Zona de nidificació d&apos;oreneta de l&apos;espècie Hirundo rústica]]></titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-nidificacio-doreneta-de-lespecie-hirundo-rustica</url>
<bibliografia><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;ANDINO, Héctor et alii (2005). &lt;em&gt;Atles dels ocells nidificants del Maresme. &lt;/em&gt;Andino, H; Badosa, E; Clarabuch, O i Llebaria, C. editors. Barcelona.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;ARDLEY, Neil (1979). &lt;em&gt;Las aves.&lt;/em&gt; Editorial Fontalba. Barcelona.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). &lt;em&gt;Primer cens dels nius d&apos;oreneta vulgar (Hirundo rustica),&lt;/em&gt; Cabrils (El Maresme). Inèdit.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></bibliografia>
<centuria></centuria>
<notes_conservacio></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Zona de nidificació de l&apos;oreneta vulgar (&lt;em&gt;Hirundo rustica&lt;/em&gt;), que conviuen amb l&apos;espècie humana, instal·lades als porxos, corts i altres annexos de les cases i masos des de fa generacions. Els nius tenen forma de copa de 22 cm de diàmetre, i uns 11 a 15 cm de profunditat fets amb fang, palla i pèls de bestiar. Un cop acabat col·loquen a l&apos;interior plomes ben fines perquè el niu sigui més confortable. L&apos;oreneta és de color blau-negrós per sobre, amb reflexos metàl·lics que contrasten amb el sota blanquinós i coll rogent. Pertany a l&apos;ordre dels &lt;em&gt;Passeriformes &lt;/em&gt;i a la família dels &lt;em&gt;Hirundínids&lt;/em&gt;. La silueta és molt elegant, amb una cua en forma de forca molt accentuada. Cap a l&apos;extremitat de la cua, poden observar-se unes taques blanques. El front i el coll són d&apos;un to rogenc. Es diferencia de les altres orenetes per la manca de color blanc al carpó. Mesura de 16 a 22 cm de longitud, i amb les ales obertes fa de 32 a 34 cm, amb un pes aproximat de 17 grams. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La presència de zones de caça és primordial perquè una parella pugui instal·lar-se. Aquestes zones acostumen a ser prats, camps, basses d&apos;aigua, ja que hi poden trobar els insectes amb els quals s&apos;alimenten. Si els pobles tenen espais oberts i favorables poden instal·lar els nius en garatges o porxos, i si és en zones de pagesia, en corts, cavallerisses, porxos per a les eines agrícoles, etc., com és el cas que ens ocupa. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La primera posta d&apos;ous s&apos;inicia a finals d&apos;abril, tot i una segona posta cap al juny (una tercera posta ja és més difícil). La posta és d&apos;entre 3 i 6 ous i els incubarà durant 14 a 15 dies. Durant aquest període la femella ha d&apos;absentar-se per poder-se alimentar. L&apos;oreneta vulgar s&apos;alimenta d&apos;insectes voladors: mosques, mosquits i pugons que són caçats al vol.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt; &lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Pel que fa als pollets, el pes culminant arriba al 13è dia on poden arribar a fer 22 grams, és a dir, 5 grams més que els pares. Aquest pes serà perdut ràpidament. Els pares cacen al vol insectes; els aglutinen dins del seu bec abans de donar-lo als pollets (poden portar en un viatge una vintena d&apos;insectes). En un dia, per alimentar els petits poden arribar a fer 400 vols. Les condicions meteorològiques influeixen en la freqüència i qualitat de l&apos;alimentació dels pollets i en conseqüència de la seva subsistència. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;L&apos;oreneta vulgar és una acròbata. La velocitat de vol és de 60 km/h, però quan caça pot arribar als 100 km/h. Pel que fa als pollets, quan les cries tinguin entre 19 i 21 dies, els pares deixaran d&apos;alimentar-les per així obligar-los a sortir del niu i aprendre la primera lliçó de vol. Els pares s&apos;apropen al niu amb insectes al bec, però no els hi donen. Quan tinguin gana, les orenetes joves s&apos;acostaran molt a la boca del niu; els pares aprofiten per fer un crit d&apos;alarma i instintivament les joves orenetes es llancen del niu i mouen les ales. A partir del 35è dia les orenetes es poden emancipar.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08006-434</codi_element>
<ubicacio>Arenys de Mar</ubicacio>
<historia></historia>
<coordenades>41.5871839,2.5463042</coordenades>
<utm_x>462184</utm_x>
<utm_y>4604042</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08006</rel_municipis>
<municipi_nom>Arenys de Mar</municipi_nom>
<tipus_acces>Obert</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94227-stella-maris02.jpg</value>
</images>
<proteccio>Legal</proteccio>
<estil></estil>
<ambit>Patrimoni natural</ambit>
<tipologia><![CDATA[Zona d&apos;interès]]></tipologia>
<titularitat>Pública</titularitat>
<us_actual>Altres</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut><value>Inexistent</value>
</inspire_atribut>
<data_modificació>2023-11-08 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa></autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions><![CDATA[El seu règim alimentari i els beneficis que comporten a la societat, han desembocat en la protecció legal de l&apos;espècie, tant a nivell nacional, com estatal i internacional.A l&apos;hora d&apos;intervenir per a solucionar conflictes de salubritat originats per aquestes espècies, cal saber que hi ha algunes mesures preventives, com la instal·lació de planxes de fusta o metàl·liques i que un cop l&apos;oreneta torna a l&apos;Àfrica es poden col·locar i/o netejar. En cas de que algun propietari vulgui retirar algun niu conflictiu tindrà l&apos;obligació de sol·licitar un permís al Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, i es pot fer a través de la regidoria competent del seu municipi. ]]></observacions>
<codi_estil></codi_estil>
<codi_tipologia>2153</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>5.1</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id>2484</proteccio_id>
<rel_comarca><value>21</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-05-14 04:47:08</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
