<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-16 03:18:08</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6afa669e63419ac57a0ac4c0</_id>
<id>94748</id>
<titol>Resclosa i Canal de Can Guixà</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-canal-de-can-guixa</url>
<bibliografia></bibliografia>
<centuria>XIX</centuria>
<notes_conservacio>Encara es manté en ús i funciona com a captació i conducció de les aigües de la central situada al recinte de la mateixa fàbrica de Can Guixà</notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Es tracta d’una resclosa amb una forma corbada tendint a circular de més de 20 metres al costat dret i situada al sud del pont de Sant Quirze. Té una planta lleugerament corbada amb uns 20 metres pel costat dret i amb uns 2-3 metres d’alçada Està construïda en pedra i revestida de ciment pòrtland. La longitud total és de 65 metres. La derivació del canal es situat a la riba esquerra del Ter per sota del denominat “malpas”, avui passeig del Ter. El canal amb una longitud de poc més d’un quilòmetre té una alçada de 8 metres  i discorre paral·lel al riu amb alguns trams cobert mitjançant túnels per sota de les cases a la zona de la pista poliesportiva i pel costat del camp de futbol. Més avall trobem una casa i comporta amb dos bagants que no s’utilitzen i al costat un safareig. Al costat del safareig hi ha un camí de pedra i més avall hi ha un altre pont , ambdós de maó ceràmic. Abans d’arribar a la fàbrica el canal té una comporta amb contrapès de ciment i ferro de l’empresa Thomas Sala accionada per volant i cadenes. La sortida del canal passa per sot els jardins i capella de la Mare de Déu de Montserrat i expulsa les aigües al Ter. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08237-90</codi_element>
<ubicacio>Damunt la llera del riu Ter</ubicacio>
<historia><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Les primeres referències que tenim de la família Guixà són de 1813 quan apareix la figura de Josep Guixà i Tous, natural d&apos;Igualada i amb  antecedents de tradició tèxtil que es remunten  des de l&apos;any 1777 i que després de muntar una fàbrica a Manlleu el trobem instal·lat a Sant Quirze on al 1860 munta una fàbrica de cotó al capdavall del Carrer Torelló en una peça de terra que havia comprat a Pau Vinyes a la zona que es denominava &apos;les vinyes&apos;. (Serrallonga. Ob. cit. p-79, Cabana, F, 1994 p- 399-400). Aquesta indústria tenia 42 operaris que feien moure 9 cardes i 2880 fusos moguts per aigua que es va aconseguir amb la construcció d&apos;una resclosa a sota del denominat &apos;malpas&apos;i amb una inversió de 292.800 rals (16.640 ptes). D&apos;aquesta fàbrica en conservem la imatge d&apos;una vista general del 1880 i publicada en un programa de la festa major (Ajuntament de Sant Quirze de Besora, 1995) i corresponia amb una fàbrica de planta rectangular i composta de PB+2p i coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. S&apos;observa que està tancada darrere murs del carrer Torelló i a la planta baixa hi han dues arcades del carcabà. Poc després arribà el germà de Josep, Francesc que actuarà com a majordom de la fàbrica i tindrà residencia al carrer de Sant Josep 1, és a dit dins de la mateixa fàbrica. Aquesta fàbrica que abastava el territori de Sant Quirze i entorns va tenir una curta durada ja que va clausurar el 1866. La fàbrica dels Guixà i en concret la figura de Josep va tenir ressò a la població ja que va finançar obres com la portada d&apos;aigua de la Font de la Petja, la pavimentació dels carrers, la construcció de l&apos;hospital, l&apos;escola.... El seu domicili era a la Plaça Major núm. 3. A banda d&apos;aquesta fàbrica del carrer Torelló n&apos;existien altres com la de Joaquim Gros precedent a Guixà i primera instal·lació fabril de Sant Quirze amb 1600 fusos moguts per aigua,, Antoni dot amb 1 batan, , 1 tondosa 1 màquina per netejar (moguts per aigua) que faria al·lusió al molí nou i vinculada a la indústria llanera i Joaquim Gros amb 1600 fusos moguts per aigua. (Serrallonga ob. cit. p-213). &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Després de donar de baixa aquesta fàbrica degut a la crisi de la industria tèxtil cotonera seguida d&apos;una crisi financera, el 1872 trobem una nova societat Tous Guixà y CIA que no era ni més ni menys la SS Tous i Cía. amb 18 cardes i 4380 fusos als locals de Can Guixà, potser a la nau primerenca que hem descrit unes línies més amunt. Els Guixà i el Tous tenien vincles amb els Llanas, empresaris de Manlleu i fortament lligats a importants financers de Barcelona. Val a dir que la família dels Tous era una de les grans famílies Igualadines que es van enriquir fora de la seva ciutat. Així i a tall d&apos;exemple Nicolau Tous i Soler era un conegut filador de Barcelona i el seu fill Nicolau Tous i Miralpeix serà l&apos;home fort de la Maquinista Terrestre i Marítima de Barcelona (DDAA. 1996. Retalls d&apos;història del segle XIX). Consultant les matrícules industrials a l&apos;arxiu històric de Sant Quirze podem veure com es va donant d&apos;alta l&apos;any 1876 Tous Guixà y Cia amb 9 cardes i 6700 fusos, el 1878 es donen de baixa 9 cardes, el 1879, 50 telers, el 1881 9 cardes, 6700 fusos i 100 telers moguts per aigua, el 1884, 6800 fusos, 124 telers i un taller d&apos;ajust i el 1887 només hi ha 2600 fusos i 20 telers. Els altres desapareixen (es dona de baixa part de la fàbrica) . El 1888 es tornen a donar d&apos;alta 5240 fusos i 60 telers que es veuen incrementats el 1889 amb 7840 fusos i 80 telers, el 1891 passen a ser 7290 fusos i 100 telers, el 93 hi ha un augment de 810 fusos que al 1898 arriben a ser un total de 8100 , 136 telers. El 1903 s&apos;electrifica la fàbrica que continua la seva alta producció en els anys que segueixen a continuació 1904 amb 7824 fusos de filar. 166 telers mecànics. Al 1906 a l&apos;empresa s&apos;hi suma Jeroni Guixa a part Tous i Guixa i Cia el qual representa un 10% de 2662. Aquesta empresa es dona de baixa el 1908 amb7824 fusos, 106 telers, 1 màquina de parar, serralleria i enllumenat elèctric. Es dona de baixa el 1909 i el 1910 apareix amb el nom de Guixà Bonet i Franch amb 45000 fusos de filar i retòrcer , 90 telers mecànica moguts per la força de l&apos;aigua, 1 màquina de parar, serralleria, electrificació...que el 1911 passa a tenir 6000 fusos de filar i 170 telers mecànics. El 1914 en són 7000 fusos i el 1915 són 7800. El 1919 es dona de baixa Guixà Bonet i Franch amb 9840 fusos de filar 280 de tòrcer, enllumenat per donar pas a Hilaturas Guixà S.A que perdurarà fins el 1987. Ara bé a la fàbrica Guixà hi trobem altres empreses com ara el 1909 Antoniu Cuadrench amb 276 fusos de filar i retòrcer. Els Cuadrench tenen una curta durada a les instal·lacions de can Guixà ja que el 1912 es donen de baixa. L&apos;aparició d&apos;altres empreses a dins d&apos;un mateix complex fabril era habitual per poder aprofitar les mateixes naus, salt d&apos;aigua etc. (Serrallonga,1998. Ob. cit, AMSQB. Matricules industrials)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;A banda els empresaris Guixa van estar vinculats amb l&apos;ajuntament de Sant Quirze finançant obres com l&apos;escorxador o la casilla i les seves fàbriques van protagonitzar algunes revoltes del moviment obrer com ara les queixes de 1860 i 1862 per millorar les condicions salarials molt baixes, l&apos;explotació de dones i nens. El 1869 es documenta una vaga a Can Guixà  ja que per una banda els empresaris es senten abandonats de la fidelitat dels treballadors &apos;falta de respeto y subordinación a las autoridades&apos; i per l&apos;altra els treballadors reclamen millores salarials i millors condicions en el treball. El 1906 i 1908 hi torna a haver vagues per recamar millors condicions laborals. el 1908 hi na un dur enfrontament del proletariat i els encarregats de les fàbriques. La setmana tràgica seguida dels enfrontaments hi van ser constants a la vila de Sant Quirze. L&apos;any 1987 la fàbrica de &apos;hilaturas Guixa. S.A&apos; tancava definitivament davant la crisi del tèxtil i la impossibilitat de competir amb les països asiàtics. Pel que fa a la resclosa  i el salt el 1987 l’empresa d’hilaturas Guixa va passar a mans de l’empresa SQUIB S.A que va perdre la concessió per a ordre judicial. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></historia>
<coordenades></coordenades>
<utm_x></utm_x>
<utm_y></utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08237</rel_municipis>
<municipi_nom>Sant Quirze de Besora</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94748-20230608104604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94748-img20230228112018.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94748-img20221108121515.jpg</value>
</images>
<proteccio>Inexistent</proteccio>
<estil>Contemporani</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Obra civil</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Productiu</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut><value>Inexistent</value>
</inspire_atribut>
<data_modificació>2023-10-05 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Pere Cascante i Torrella</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions></observacions>
<codi_estil>98</codi_estil>
<codi_tipologia>49</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.5</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id>2484</proteccio_id>
<rel_comarca><value>24</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-16 03:12:46</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
