<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-14 12:53:34</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6af84a72e176c63d3e082eb5</_id>
<id>94810</id>
<titol>Cases de la Central de les Illes</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-la-central-de-les-illes</url>
<bibliografia><![CDATA[&lt;p&gt;CLUB HISTÒRIA LOCAL. &lt;em&gt;El primer brollador de quilowats a &lt;/em&gt;Programa de la Festa Major de 1996. Ajuntament de Sant Quirze de Besora&lt;/p&gt; &lt;p&gt;CLUB HISTÒRIA LOCAL. Retalls d&apos;història del segle XIX. Associació Gombau de Besora. Col·lecció Història Local. Núm. 2 &lt;/p&gt; &lt;p&gt;SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l&apos;actualitat&lt;/p&gt; &lt;p&gt;AMQ: Matrícula Industrial 1854-1940&lt;/p&gt; &lt;p&gt;https://www.consorcidelter.cat&amp;gt;rutes&amp;gt;producció&amp;gt;central de les illes&lt;/p&gt; ]]></bibliografia>
<centuria>XX</centuria>
<notes_conservacio><![CDATA[Del conjunt dels dos habitatges que formen part del complex industrial de la central de les Illes només un d&apos;ells està habitat. L&apos;altre presenta esfondraments dels sostres i la coberta i tant sols manté l&apos;estructura. Tot i així el que està habitat també té algunes deficiències en la seva estructura i coberta. Caldria fer algunes  actuacions de reparació i manteniment.]]></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;Conjunt de dues edificacions aïllades destinades a acollir els treballadors de la central de Can Pericas o de les Illes. Es tracta de dues construccions independents situades al costat de la central i disposades al seu voltant. La primera d&apos;elles té una planta rectangular d&apos;una sola planta amb coberta a quatre vessants de teula ceràmica damunt de bigues de fusta que descansa damunt d&apos;una cornisa correguda a manera de ràfec. Té les parets arrebossades en color ocre i les cantonades i bastiments de les obertures en maó ceràmic vist i pintat de color vermell. La composició de les obertures és molt regular i geomètrica a base d&apos;una porta d&apos;entrada i dues finestres a banda i banda a la façana sud, tes finestres a llevant i tres més a ponent. L&apos;interior avui dia molt enrunat es distribueix mitjançant un menjador, cuina i tres habitacions&lt;/p&gt; &lt;p&gt;L&apos;altre edificació està encara habitada i també està formada per un edifici de planta rectangular de planta baixa, pis i golfes amb coberta a dues vessants de teula ceràmica damunt de bigues de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que mira a sud. La distribució de les obertures és molt geomètrica i ordenada organitzant-se a través d&apos;una porta i d&apos;entrada i dues finestres a cada costat coronades per un arc de mig punt de maó ceràmic i amb els bastiments de les obertures emmarcats. Al damunt seu hi han tres finestres que coincideixen amb el primer pis. Val adir que les cantonades i els ràfecs de sota la coberta estan remarcats amb maó ceràmic vist. Les façanes laterals que coincideixen amb els costats curts de l&apos;edifici s&apos;organitzen amb dues obertures a cada planta i dues més a les golfes que resten separades per un fris corregut. La façana nord és completament cega llevat de la porta d&apos;accés als diferents habitatges. La coberta forma un important voladís que està sostingut per bigues de fusta. Totes les façanes estan arrebossades i pintades de color groc amb els elements decoratius (ràfecs, cornises i bastiments) fets en maó ceràmic. No s&apos;ha pogut accedir al seu interior.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Entre aquesta construcció i la primera hi havia una zona enjardinada que avui està deixada i coberta de vegetació    &lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08237-141</codi_element>
<ubicacio>Can Pericas</ubicacio>
<historia><![CDATA[&lt;p&gt;Sembla que aquestes cases van ser construïdes al mateix moment que la central hidroelèctrica de can Pericas o de les Illes al 1892 quan la companyia Pericas Boixeda i Companyia van rebre la concessió d&apos;un salt al Ter a la zona de les Illes per poder-hi construïr una turbina i una fàbrica tèxtil.  Es tractava de lúnica zona del Ter que no tenia força motriu  entre la desembocadura del canal de Can Guixà i la central de les Illes. &lt;em&gt;&apos;El aprovechamiento propiedad de esta sociedad fué concebido para utilizarlo como fuerza motriz de una fábrica de hilados y tejidos que se proyectaba construir en el mismo salto , pero después de minuciosos cálculos y tanteos se ve en necesidad de desistir en tal idea, por no ser económicamente ralizable , pués el lugar dónde se debía emplazar la fábrica se halla bastante separado de la carretera y de la estación férrea, sinedo necesario construir un ramal de carretera que vaya a empalmar con la general del Estado de Barcelona a Ribas, por muy buenos terrenos de cultivo a cuya venta oponen gran resistencia sus propietarios y no permitiendomla Ley, la expropiación sería el único medio de adquiririrlos al pagar por ellos las exorbitantes cantidades que exigen sus dueños&lt;/em&gt; Aquest projecte però no resultà eficaç ja que després de fer un anàlisi al sector impossibilitaven la instal·lació d&apos;una nova fàbrica degut a la crisi del sector i unicament es va construïr la central el 1912 sota la mà de l&apos;arquitecte Josep Mª Pericas per a produïr electricitat que era transportada a altres factories de Vic. El 1913 aquesta companyia subministrava l&apos;enllumenat públic de Vic.  Aquesta central tenia una capacitat de 1000 C.V i era capaç de moure màquines sense embarrats i emb lús de l&apos;energia elèctrica. El 1932 la societat Pericas Boixeda i CIA prèn el nom de Energia elèctrica del Ter. Actualment pertany a Fecsa Endesa.&lt;/p&gt; ]]></historia>
<coordenades>42.0928527,2.2304405</coordenades>
<utm_x>436359</utm_x>
<utm_y>4660372</utm_y>
<any>1906</any>
<rel_municipis>08237</rel_municipis>
<municipi_nom>Sant Quirze de Besora</municipi_nom>
<tipus_acces>Restringit</tipus_acces>
<estat_conservacio>Regular</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94810-img20230331114430.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94810-img20230331114645.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94810-img20230331114627.jpg</value>
</images>
<proteccio>Inexistent</proteccio>
<estil>Eclecticisme</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Conjunt arquitectònic</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Residencial</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut><value>Inexistent</value>
</inspire_atribut>
<data_modificació>2023-10-05 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa></autor_fitxa>
<autor_element>Societat Pericas Boixeda i cia</autor_element>
<observacions><![CDATA[Es tracta de construccions destinades a acollir els habitatges dels treballadors de la central i amb unes característiques comuns a altres centrals d&apos;aquesta època destacant la central de Cabdella a la Vall Fosca. Una de les construccions té la coberta i part dels forjats esfondrats, mentre que l&apos;altra encara està sencera i està ocupada per joves ]]></observacions>
<codi_estil>102</codi_estil>
<codi_tipologia>46</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.2</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id>2484</proteccio_id>
<rel_comarca><value>24</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-14 12:48:02</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
