<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-14 12:53:34</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6af846db08440acfaf03f806</_id>
<id>96139</id>
<titol>Calvari - Via Crucis</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/calvari-via-crucis</url>
<bibliografia><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;ROIG MESTRE, María Montserrat (2010) I Centenari de la Benedicció de l’església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Barcelona: Gràfiques Llopart. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></bibliografia>
<centuria>XX</centuria>
<notes_conservacio><![CDATA[Han desaparegut algunes estacions (dues es conserven dins la col·lecció del Grup de Recerca de Cervelló). D&apos;altres no se sap on es troben ni tan sols si es conserven.]]></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;Calvari o Via Crucis urbà que troba el seu complet desenvolupament en el nucli antic del municipi de Cervelló.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Ocupava les façanes d&apos;algunes cases dels carrers Major i Joaquim Mensa, a una alçada aproximada de 3 metres des del paviment del carrer.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Representa l&apos;expressió artística i devocional del camí que segueixen les persones que fan el Via Crucis, és a dir, la rememoració de la passió de Crist. Es desenvolupa en un seguit d&apos;estacions que commemoren els passos de la pujada de Jesucrist al Calvari.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Tot i que les estacions del viacrucis són catorze, ja que evoquen els moments de la passió de Jesucrist, a l&apos;actualitat tan sols es conserven 8. Dues d&apos;elles es troben fora de context ja que estan integrades dins de les col·leccions locals que conserva el Grup de Recerca de Cervelló. En concret són les estacions 2 i 3.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Les estacions serien les següents, amb la corresponent ubicació actual:&lt;/p&gt; &lt;ol&gt; &lt;li&gt;Ponç Pilat condemna a mort a Jesús (desapareguda). A la casa de Teresina Vendrell.&lt;/li&gt; &lt;li&gt;Jesús és obligat a carregar la creu (conservada dins les col·leccions del Grup de Recerca de Cervelló). Havia estat ubicada al c/Joaquim Mensa, 20, a la casa de Romà Roig.&lt;/li&gt; &lt;li&gt;Jesús cau per primera vegada (conservada dins les col·leccions del Grup de Recerca de Cervelló). Havia estat ubicada al c/Joaquim Mensa, 80., a la casa de Llorenç Castañeda.&lt;/li&gt; &lt;li&gt;L&apos;encontre de Jesús amb la seva mare (Joaquim Mensa, 39). Casa de Joan Vendrell.&lt;/li&gt; &lt;li&gt;Simó Cirineu ajuda a portar la creu (desapareguda). Havia estat al Bar Casal Pi. &lt;/li&gt; &lt;li&gt;La Verònica (Major, 8). A cal Sever. &lt;/li&gt; &lt;li&gt;Jesús cau per segona vegada (desapareguda). Cansaladeria Martí. &lt;/li&gt; &lt;li&gt;L&apos;episodi de Maria Magdalena i les dones pietoses (desapareguda). Forn de pa Marisa.&lt;/li&gt; &lt;li&gt;Jesús cau per tercera vegada (Major, 104). Cal Tarradellas.&lt;/li&gt; &lt;li&gt;L&apos;espoli i escarni de Jesús (desapareguda). Cal Casimiro.&lt;/li&gt; &lt;li&gt;La crucifixió (desapareguda). Cal Monforte.&lt;/li&gt; &lt;li&gt;Les darreres paraules i mort de Jesús (Al pati interior de l&apos;església de Sant Esteve, ocupant una mena d&apos;altar i per sobre de la rajola un fris amb els antics maons del paviment de l&apos;església). Casa de Miquel el de les pomes.&lt;/li&gt; &lt;li&gt;El davallament de la Creu (Major, 78). Can Guitart.&lt;/li&gt; &lt;li&gt;Sant enterrament (Major, 41). Cal Joanet Torres.&lt;/li&gt; &lt;/ol&gt; &lt;p&gt;Cada unitat està composta per quatre rajoles de ceràmica cuita i esmaltada, amb la base estannífera i decoració figurativa policroma: els dibuixos estan pintats a mà amb la tècnica de l&apos;estergit i les rajoles estan emmarcades per unes vores envernissades de color verd.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;El Via Crucis s&apos;havia fet cada diumenge de Pasqua després de la missa d&apos;11 amb el cos de Portants, que era força nombrós (uns 25) (Roig, 2010).&lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08068-126</codi_element>
<ubicacio>c/Major i Joaquim Mensa</ubicacio>
<historia><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;em&gt;&apos;El Dijous Sant de l&apos;any 1950 es van inaugurar catorze estacions del Via Crucis en plaques de majòlica que formaven petites capelletes i que varen donar al carrer Major del Cervelló un caire de religiositat.&apos; &lt;/em&gt;(Roig, 2010:140)&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Van ser donació del Sr. Llorenç Bassons, i les va col·locar el mateix Llorenç que feia de paleta.(Informació oral de l&apos;Antoni Monforte (04-03-2024)).&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Es desconeix el taller on es van fabricar, ja que no tenen signatura. Podria haver estat algun taller de la província de Castelló de la Plana (potser a Onda). Un dels obradors més coneguts i prolífics va ser el de &lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;José Cotanda Aguilella, autor de molts panells devocionals i plaques de Via Crucis encara visibles avui en nombrosos localitats, molt especialment a la província de Castelló, així com obres de gran format a l&apos;Alcora, com el panell dels Quatre Elements (seu central de la Caixa rural) o la façana de l&apos;ermita del Calvari. Aquest autor, però acostumava a firmar la seva obra i el calvari de Cervelló és anepígraf.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;José Cotanda va fundar l&apos;any 1944 &apos;La Ceràmica Artística&apos; i el 1976 serà l&apos;artífex de la creació de la Molt Noble i Artística Ceràmica de l&apos;Alcora, que tancarà les portes el 2008.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Montserrat Roig explica els seus records sobre aquest Via Crucis: &lt;/p&gt; &lt;blockquote&gt; &lt;p&gt;&lt;em&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&apos;Davant el monument es feien vetlles que duraven les 24 hores del dia. Posaven una llista i cadascú s’apuntava i sabia quan li tocava. La vetlla de cada persona durava dues hores. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;em&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;A cada vetlla, almenys, hi havia quatre persones. La vetlla acaba a a la tarda del Divendres Sant. En aquesta tarda del divendres Sant també es feia el Via Crucis per tota la carretera. Se sortia de l’església, s’anava fins al final del poble i s’arribava a cal Passoles, en direcció Vallirana. Es tornava a baixar fins al carrer d’Anselm Clavés. Es girava i es tornava pel mateix lloc fins que s’arribava a l’església. La processó es preparava amb molt d’interès. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;em&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Es posaven unes creus per assenyalar cada estació del poble. Anys després ja hi havia les ceràmiques de majòlica que assenyalaven cada estació. L’última estació es feia sempre dins l’església.&apos; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;(Roig, 2010: 140)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;/blockquote&gt; ]]></historia>
<coordenades>41.3960646,1.9572549</coordenades>
<utm_x>412830</utm_x>
<utm_y>4583250</utm_y>
<any>1950</any>
<rel_municipis>08068</rel_municipis>
<municipi_nom>Cervelló</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Regular</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96139-12601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96139-12602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96139-12603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96139-12604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96139-12605.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96139-12606.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96139-12607.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96139-12608.jpg</value>
</images>
<proteccio>Inexistent</proteccio>
<estil>Popular|Contemporani</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Element arquitectònic</tipologia>
<titularitat>Pública</titularitat>
<us_actual>Religiós</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut><value>Inexistent</value>
</inspire_atribut>
<data_modificació>2024-10-31 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions></observacions>
<codi_estil>119|98</codi_estil>
<codi_tipologia>47</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.3</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id>2484</proteccio_id>
<rel_comarca><value>11</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-14 12:32:43</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
