<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-07 18:15:18</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6aef5788e1242dd71009a087</_id>
<id>96174</id>
<titol><![CDATA[Riera de Santa Maria - Riera d&apos;en Güell]]></titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-santa-maria-riera-den-guell</url>
<bibliografia><![CDATA[&lt;p&gt;LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d&apos;Espais d&apos;Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.&lt;/p&gt; ]]></bibliografia>
<centuria></centuria>
<notes_conservacio><![CDATA[Desafortunadament, l&apos;espai de l&apos;embassament que hi ha al curs mitjà de la riera, ha estat utilitzat per a la introducció de diverses espècies al·lòctones de peixos per a practicar la pesca esportiva, una pràctica observada en aquest entorn.]]></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;Aquesta riera, segons la nomenclatura de l&apos;Institut Cartogràfic de Catalunya, està segmentada en trams amb denominacions locals específiques, com ara, la  riera de can Sala a la capçalera, riera de Santa Maria en el curs mitjà i riera de mas Bassons en el tram final. Amb una extensió aproximada de 4,7 km, recull l&apos;escorrentia generada pel Puig Vicenç i el Turó de can Riera, descendint posteriorment cap a la riera de Cervelló.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;El darrer tram, que travessa zones urbanitzades artificialment, destaca per la presència d&apos;un embassament. Aquest embassament, tot i constituir un obstacle hidrogràfic, es presenta com un element clau per a la biodiversitat, en consideració del règim estacional de la riera.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Te un règim hídric temporal que no exhibeix una llera clarament definida ni un bosc de ribera específic. Malgrat això, en determinats trams es distingeixen retalls de grups d&apos;omeda, amb exemples puntuals d&apos;arbres i plantes característiques d&apos;aquesta comunitat vegetal.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Entre les espècies riberenques, es destaquen l&apos;om (&lt;em&gt;Ulmus minor&lt;/em&gt;), l&apos;arç blanc (&lt;em&gt;Crataegus monogyna&lt;/em&gt;), la servera (&lt;em&gt;Sorbus domestica&lt;/em&gt;), avellaners (&lt;em&gt;Corylus avellana&lt;/em&gt;), figueres (&lt;em&gt;Ficus carica&lt;/em&gt;), alzines (&lt;em&gt;Quercus ilex&lt;/em&gt;), així com algunes murtres (&lt;em&gt;Myrtus communis&lt;/em&gt;), entre d&apos;altres.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Pel que fa als arbustos, es troba el marfull (&lt;em&gt;Viburnum tinus&lt;/em&gt;), mentre que les lianes es representen amb el lligabosc mediterrani (&lt;em&gt;Lonicera implexa&lt;/em&gt;) i el córner (&lt;em&gt;Cornus sanguinea&lt;/em&gt;), i en la capa herbàcia, destaca el mill gruà (&lt;em&gt;Lithospermum purpureo-caeruleum&lt;/em&gt;).&lt;/p&gt; &lt;p&gt;La diversitat exposada posa de manifest el potencial del microambient que es desenvolupa als seus voltants.(Margall, 2018: 14-15).&lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08068-135</codi_element>
<ubicacio><![CDATA[Les coordenades s&apos;han agafat a l&apos;alçada del c/ del Pi, 10]]></ubicacio>
<historia><![CDATA[&lt;p&gt;Neix a tocar els terrenys de l&apos;antiga vila de Cervelló. &lt;/p&gt; &lt;p&gt;Dels aprofitaments de l&apos;arbrat dels boscos que l&apos;envolten en destaca el de les serves, les quals tradicionalment s&apos;havien consumit al municipi, tot deixant-les pansir a les golfes de les cases (informació oral Rosa Tres, juliol, 2024).&lt;/p&gt; ]]></historia>
<coordenades>41.3876040,1.9720240</coordenades>
<utm_x>414053</utm_x>
<utm_y>4582296</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08068</rel_municipis>
<municipi_nom>Cervelló</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Regular</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96174-13502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96174-13503.jpg</value>
</images>
<proteccio>Legal</proteccio>
<estil></estil>
<ambit>Patrimoni natural</ambit>
<tipologia><![CDATA[Zona d&apos;interès]]></tipologia>
<titularitat>Pública</titularitat>
<us_actual>Altres</us_actual>
<inspire_tipus><value>Xarxa natura 2000</value>
</inspire_tipus>
<inspire_subtipus><value>Natura 2000</value>
</inspire_subtipus>
<inspire_atribut><value>Lloc d’importància comunitària</value>
</inspire_atribut>
<data_modificació>2024-10-31 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions><![CDATA[Seria interessant trobar un marc que afavoreixi la multifuncionalitat de l&apos;embassament de la riera, de manera que es pogués potenciar els serveis ecosistèmics en aquesta àrea.Altres noms de la riera són el de can Sala i de mas Bassons. Tot i ser de règim temporal, té una captació d’aigua no gens menyspreable, com ho palesa el fet d’haver-hi construït la presa o embassament de can Guitart en el tram final.]]></observacions>
<codi_estil></codi_estil>
<codi_tipologia>2153</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>5.1</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id>1787</proteccio_id>
<rel_comarca><value>11</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-07 17:53:28</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
