{"nom":"Patrimoni cultural","machinename":"patrimonicultural","descripcio":"Patrimoni cultural","entitats":1,"datasets":[{"nom":"Patrimoni cultural","machinename":"patrimoni_cultural","descripcio":"Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.","paraules_clau":["mapes patrimoni cultural"],"llicencia":"https:\/\/creativecommons.org\/licenses\/by\/4.0\/deed.ca","freq_actualitzacio":7,"sector":["cultura-ocio","educacion","turismo"],"tema":["turism","cultura","educacio"],"responsable":"Diputació de Barcelona","idioma":"Català","home_page":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/","referencies":[{"url":null,"nom":null}],"tipus":"patrimonicultural","estat":"public","creacio":"2020-04-27 10:20:16","modificacio":"2026-11-07 18:15:18","entitats":1,"elements":[{"id":"96175","titol":"Cova del Morrut","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-del-morrut","bibliografia":"

CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Cova de pedra calcària que es va formar a partir de diàclasi, és a dir, roques que es fragmenten, però no es desplacen i mantenen la posició inicial. Consta d'un recorregut de vint-i-cinc metres en en qual presenta un desnivell del terreny de tres metres en total. <\/p>

La boca d'entrada té forma de triangular invertida, just a continuació d'aquesta s'hi troba una sala petita formada per un esfondrament de blocs on hi ha escasses formacions lítiques, la mateixa saleta també té forma de triangle. (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 27-28)<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08068-136","ubicacio":"Al costat del camí de Sant Ponç de Corbera al coll de l'Ordal.","historia":"

Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.4010100,1.9079800","utm_x":"408718","utm_y":"4583850","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96175-13603.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96175-13601.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Lloc d’importància comunitària"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Nadia Darnoun Torres - Kuanum","autor_element":"","observacions":"Se sap que aquesta cavitat fou emprada com a refugi de bandolers, ja que es troba en el pas de pujada al coll de l'Ordal. Existeix una llegenda que parla d'aquest bandoler i una dita: 'A la cova d'en Morrut, qui n'entra no en surt'. ","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1787","rel_comarca":["11"]}]}]}