<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-04-08 08:02:25</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>69d5ed21a52a896e8c68cd34</_id>
<id>96190</id>
<titol>Sant Cebrià de Cabanyes</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-cebria-de-cabanyes</url>
<bibliografia><![CDATA[&lt;p&gt;AA.DD (1991). Sant Fost de Campsentelles. Dins A. Pladevall (coord.). &lt;em&gt;Catalunya romànica&lt;/em&gt;, vol. XVIII, (pp. 417-419). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;FONT PIQUERAS, Josep (2021). &lt;em&gt;Informe tècnic per la declaració de l&apos;església de Sant Cebrià de Cabanyes com a Bé Cultural d&apos;Interès Local&lt;/em&gt;. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;JUNYENT i SUBIRÀ, Eduard (1967). &lt;em&gt;L&apos;antipendi de Sant Cebrià de Cabanyes&lt;/em&gt;, XI Diada de la parròquia, 30 de juliol, Sant Fost de Campsentelles.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;MARTÍ BONET, Josep Maria et alii (1981). &lt;em&gt;Catàleg monumental de l&apos;arquebisbat de Barcelona&lt;/em&gt;, vol. I/1 i I/2. Barcelona: Arxiu Diocesà de Barcelona, pp. 707-712.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;MONSERDÀ, Daniel (1982).&lt;em&gt; Noces d&apos;argent del dia de la parròquia&lt;/em&gt;. Sant Fost de Campsentelles.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;PÉREZ GÓMEZ, Xavier i PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1990). &lt;em&gt;Sant Fost, història d&apos;un poble. Dels orígens a la Guerra Civil&lt;/em&gt;. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2019).El patrimoni cultural; dins la col·lecció &lt;em&gt;Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX,&lt;/em&gt; núm. 15. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;VALL, Ramon i MASVIDAL,  Joan J. (1983). &lt;em&gt;El romànic del Vallès&lt;/em&gt;. Sabadell: Ed. Ausa.&lt;/p&gt; ]]></bibliografia>
<centuria>XII</centuria>
<notes_conservacio><![CDATA[Entre els anys 1971 i 1984, fou objecte d&apos;una restauració que en va eliminar diverses parts, entre elles la rectoria.]]></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;L&apos;església de Sant Cebrià de Cabanyes fou una església parroquial fins l&apos;any 1504 amb un origen romànic, amb una planta de creu llatina amb una absis central i dues absidioles a banda i banda, de les que només s&apos;ha conservat la de tramuntana.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;La nau (17,20 x 6,6 m) orientada est-oest, està coberta amb volta de canó, lleugerament apuntada, i capçada per un absis semicircular amb coberta de quart d&apos;esfera. Disposa d&apos;un fris de secció tòrica en les arrencades de les voltes, que segueix fins la meitat de l&apos;església. Entre la nau i l&apos;absis hi ha un arc triomfal, lleugerament desviat respecte l&apos;eix de la nau. La coberta de la nau és a doble vessant amb teules àrabs.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;La façana, orientada a ponent, és de composició senzilla amb un petit portal d&apos;entrada de llinda recta, sobre el qual se situa un arc de mig punt amb el timpà buit. Una petita obertura cruciforme sota el carener il·lumina escassament l&apos;interior. L&apos;accés es fa mitjançant dos graons de pedra. La porta és de fusta, amb una reixa de ferro que la protegeix exteriorment.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;A la façana de migdia, destaquen dues petites finestres, ubicades a tocar del coronament del mur, amb llinda per l&apos;exterior i d&apos;arc de mig punt per l&apos;interior. Disposen d&apos;una partió, en la meitat inferior de la cara externa, formada per una llosa travessera i una llosa vertical, en forma de &apos;T&apos;.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;A la façana de tramuntana hi ha un gran arc de mig punt. La capella lateral disposa d&apos;una petita finestra rectangular, mentre que l&apos;absidiola conserva una finestra original.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;A la façana de llevant, l&apos;absis presenta la finestra romànica reconstruïda, esqueixada, possiblement més petita que l&apos;original.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Hi destaca el campanar d&apos;espadanya de dos ulls de mig punt, coronats per una teuladeta a doble vessant, que se situa a la façana de tramuntana, al lloc ocupat antigament per una torre-campanar, enderrocada en el moment de la darrera restauració.&lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08209-14</codi_element>
<ubicacio>Cabanyes</ubicacio>
<historia><![CDATA[&lt;p&gt;Sant Cebrià de Cabanyes era una antiga parròquia rural que es documenta per primera vegada l&apos;any 1001. En una afrontació de terres, en la qual Egofret i Signares ven la terra i la casa a Vivan i Cuscà. En un document  de permutes de terres de l&apos;any 1086 se&apos;n torna a fer referència.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;L&apos;any 1113, Bernat Guanalgot testa a favor del seu fill Berenguer Bernat del castell de Cabanyes i de totes les seves pertinences, i dona un morabatí i la seva capa a l&apos;església i al prevere de Sant Cebrià. Durant tot el segle XII se&apos;n torna a fer esment.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Fou consagrada l&apos;any 1192 pel bisbe de Barcelona Ramon de Castellvell, tot i que es considera que es tracta de l&apos;ampliació d&apos;un temple construït temps abans.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;El 29 de gener de 1256, Arnau de Gurb, bisbe de Barcelona, cedeix les parròquies de Sant Cebrià i Martorelles i l&apos;església parroquial de Sant Fost a la priora del monestir de Santa Maria de Montalegre. Però l&apos;any 1362, la comunitat del monestir renuncia als seus drets en traslladar-se a Barcelona.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;En una visita pastoral de l&apos;any 1328, l&apos;església continua governada pel propi rector. Després d&apos;un cert període de bonança durant els segles XIII i XIV, va entrar en crisi per la reducció dels ingressos, raó per la qual no s&apos;hi va dur a terme cap reforma ni millora.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Aquest procés va concloure l&apos;any 1504, quan el bisbe Gonzalo de Heredia va decretar la seva fusió amb la veïna parròquia de Sant Fost i s&apos;hi van anar reduint a poc a poc les celebracions de culte fins que, finalment l&apos;any 1867, s&apos;hi va decretar la supressió de tota activitat pastoral.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Anys més tard, el 1877, l&apos;ermità que cuidava la rectoria va desallotjar la casa, cosa que va accelerar el procés de degradació del conjunt.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;A mitjan del segle XX, es trobava en molt mal estat i amb l&apos;absis mig enrunat. Per iniciativa del grup &apos;Amics de Cabanyes&apos;, juntament amb la parròquia de Sant Fost, entre els anys 1970 i 1984 s&apos;hi va dur a terme la restauració del temple, que va finalitzar amb la reconciliació el dia 14 d&apos;octubre de 1984, de part del cardenal Jubany.&lt;/p&gt; ]]></historia>
<coordenades>41.5050900,2.2250200</coordenades>
<utm_x>435323</utm_x>
<utm_y>4595119</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08209</rel_municipis>
<municipi_nom>Sant Fost de Campsentelles</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96190-1401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96190-1402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96190-1403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96190-1404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96190-1405.jpg</value>
</images>
<proteccio>Legal</proteccio>
<estil>Romànic|Medieval</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Edifici</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Religiós/Cultural</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut><value>BCIL</value>
</inspire_atribut>
<data_modificació>2025-09-29 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Jordi Montlló Bolart</autor_fitxa>
<autor_element>Desconeguda</autor_element>
<observacions><![CDATA[D&apos;aquesta església procedeixen dos elements molt interessants: un frontal d&apos;altar o antipendi del segle XIV i un retaule gòtic del segle XV. El frontal d&apos;altar es conserva al Museu Episcopal de Vic, mentre a Sant Cebrià de Cabanyes hi ha una reproducció feta per Xavier i Ferran Pérez, l&apos;any 1987. El retaule gòtic formava part de la col·lecció particular de l&apos;industrial Maties Muntades, comte de Santa Maria de Sans, i ingressà al MNAC l&apos;any 1956.A l&apos;Arxiu del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona es conserva un expedient relacionat amb la restauració de l&apos;església.]]></observacions>
<codi_estil>92|85</codi_estil>
<codi_tipologia>45</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.1</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id>1761</proteccio_id>
<rel_comarca><value>41</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-04-08 07:52:33</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
