<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-07 18:15:18</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6aef5789e1242dd71009a091</_id>
<id>96243</id>
<titol>Avenc Bonic</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-bonic</url>
<bibliografia><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d&apos;Espais d&apos;Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;br /&gt;  &lt;/p&gt; ]]></bibliografia>
<centuria></centuria>
<notes_conservacio></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;L&apos;avenc està format a partir de pedra calcària. Té un desnivell de menys vint metres i un recorregut total de seixanta-nou metres. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Compta de tres obertures d&apos;entrada al sòl de les quals les laterals són de fàcil accés. La formació de l&apos;avenc es deu al pas fluvial de tres pous. El seu fons dona lloc a una petita sala amb diverses formacions estèticament atractives per les quals se&apos;l denomina amb l&apos;adjectiu de bonic. (Campos, Folch, Montserrat: 49-50).&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;A l&apos;interior de l&apos;avenc s&apos;ha detectat la presència de fauna cavernícola, destacant l&apos;escarabat del gènere &lt;em&gt;Troglocarinus&lt;/em&gt; (Margall, Miralles, 2018: 8). Aquesta troballa és significativa per a l&apos;estudi de la biodiversitat subterrània i els ecosistemes cavernícoles de la regió.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;L&apos;escarabat &lt;em&gt;Troglocarinus&lt;/em&gt; és un coleòpter adaptat a viure en ambients subterranis, caracteritzat per la seva manca de pigmentació i ulls reduïts, adaptacions típiques dels organismes troglobis que habiten en la foscor permanent de les coves. Aquestes adaptacions morfològiques i fisiològiques els permeten sobreviure en condicions de baixa disponibilitat de nutrients i en un entorn amb alta humitat i temperatures constants.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;La presència de &lt;em&gt;Troglocarinus&lt;/em&gt; en l&apos;Avenc Bonic no només contribueix al coneixement de la distribució geogràfica d&apos;aquest gènere, sinó que també proporciona informació valuosa sobre la connectivitat ecològica entre hàbitats subterranis i la seva conservació. Els estudis sobre aquesta espècie poden ajudar a entendre millor els processos evolutius que han donat lloc a la fauna cavernícola, així com a implementar mesures de protecció per preservar aquests fràgils ecosistemes.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;A més, la troballa d&apos;aquests escarabats posa de manifest la importància de les coves com a refugis per a espècies especialitzades i rares, sovint endèmiques, que poden estar amenaçades per activitats humanes com l&apos;espeleologia, la contaminació i el canvi climàtic. Per tant, és essencial promoure la investigació i la conservació d&apos;aquests entorns únics per assegurar la seva preservació a llarg termini.&lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08068-149</codi_element>
<ubicacio>Proper al Maset de Can Dispanya</ubicacio>
<historia><![CDATA[&lt;p&gt;L&apos;Avenc Bonic va ser descobert el 1957 i inicialment fou batejat com l’avenc de les Tres Boques. Tanmateix, degut a les seves decoracions litogèniques, finalment es va decidir canviar-li el nom pel d&apos;Avenc Bonic.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l&apos;Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l&apos;Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d&apos;altres materials. S&apos;ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d&apos;anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l&apos;Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d&apos;una cobertura juràssic-cretàcica.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l&apos;erosió de la superfície del terreny i del seu interior.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La carstificació és variable segons el clima, l&apos;abundor d&apos;aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l&apos;aigua. Cal que l&apos;aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s&apos;arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l&apos;atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l&apos;aigua, produint-se l&apos;àcid carbònic, responsable efectiu d&apos;aquesta dissolució de la roca calcària.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l&apos;aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></historia>
<coordenades>41.3949770,1.8901130</coordenades>
<utm_x>407215</utm_x>
<utm_y>4583199</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08068</rel_municipis>
<municipi_nom>Cervelló</municipi_nom>
<tipus_acces>Difícil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96243-13802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96243-13803.jpg</value>
</images>
<proteccio>Legal</proteccio>
<estil></estil>
<ambit>Patrimoni natural</ambit>
<tipologia><![CDATA[Zona d&apos;interès]]></tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Sense ús</us_actual>
<inspire_tipus><value>Xarxa natura 2000</value>
</inspire_tipus>
<inspire_subtipus><value>Natura 2000</value>
</inspire_subtipus>
<inspire_atribut><value>Lloc d’importància comunitària</value>
</inspire_atribut>
<data_modificació>2024-10-31 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Nadia Darnoun Torres - Kuanum</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions><![CDATA[Se l&apos;anomena també Avenc de les tres boques per les tres gateres.]]></observacions>
<codi_estil></codi_estil>
<codi_tipologia>2153</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>5.1</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id>1787</proteccio_id>
<rel_comarca><value>11</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-07 17:53:29</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
