{"nom":"Patrimoni cultural","machinename":"patrimonicultural","descripcio":"Patrimoni cultural","entitats":1,"datasets":[{"nom":"Patrimoni cultural","machinename":"patrimoni_cultural","descripcio":"Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.","paraules_clau":["mapes patrimoni cultural"],"llicencia":"https:\/\/creativecommons.org\/licenses\/by\/4.0\/deed.ca","freq_actualitzacio":7,"sector":["cultura-ocio","educacion","turismo"],"tema":["turism","cultura","educacio"],"responsable":"Diputació de Barcelona","idioma":"Català","home_page":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/","referencies":[{"url":null,"nom":null}],"tipus":"patrimonicultural","estat":"public","creacio":"2020-04-27 10:20:16","modificacio":"2026-11-07 18:15:18","entitats":1,"elements":[{"id":"96324","titol":"Avencó de la pedrera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenco-de-la-pedrera","bibliografia":"

CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>


<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"

Petit avenc que està format per pedra calcària. Té un desnivell de set metres i un recorregut total de deu metres.<\/p>

L'entrada es troba suspesa a uns quinze metres del sòl, en el tall de la segona pedrera. Hi ha més orificis d'accés que es van crear a partir de l'explotació artificial de la pedrera. La cavitat es conforma a partir d'una única sala que és allargada i presenta dos nivells. Les parets que l'envolten estan plenes de formacions (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 101-102).<\/p> ","codi_element":"08068-169","ubicacio":"A la segona pedrera del Coll Verdaguer","historia":"

Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.3910500,1.9123000","utm_x":"409065","utm_y":"4582740","any":"","rel_municipis":"08068","municipi_nom":"Cervelló","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96324-16902.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08068\/96324-16903.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Lloc d’importància comunitària"],"data_modificació":"2024-10-31 00:00:00","autor_fitxa":"Nadia Darnoun Torres - Kuanum","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1787","rel_comarca":["11"]}]}]}