<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-16 03:18:08</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6afa630bc5897be16b0dc553</_id>
<id>96690</id>
<titol>Pedrera del coll Verdaguer</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-del-coll-verdaguer</url>
<bibliografia><![CDATA[&lt;p&gt;DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d&apos;Espais d&apos;Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.&lt;/p&gt; ]]></bibliografia>
<centuria>XIX - XX</centuria>
<notes_conservacio>Hi ha moltes deixalles.</notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;Pedrera de grans dimensions, explotada per a l&apos;extracció de roca calcària. Està situada en una zona amb afloraments de roques carbonatades, i ha generat davant seu, una gran esplanada.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Es localitza prop de la carretera, la qual cosa facilitava el trasllat de la pedra extreta.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Les empremtes que es poden observar a la roca demostren l&apos;ús de pics, barrines i explosius per a trencar-la.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;A prop de la pedrera, ben comunicada amb camins, hi ha diversos forns destinats a la transformació de la matèria primera, especialment en calç.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;L&apos;extracció de pedra calcària ha alterat el paisatge natural, creant grans espais oberts i terrasses, i també ha afectat la flora i la fauna local. Així i tot, amb el conjunt dels forns que hi ha a la vora i al llarg del camí d&apos;accés, es genera un conjunt patrimonial emblemàtic de gran interès.&lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08068-276</codi_element>
<ubicacio>Al final de la pista que porta als forns de calç del coll Verdaguer</ubicacio>
<historia><![CDATA[&lt;p&gt;El treball de la pedra vinculat al dels forns de calç, ha estat una característica destacada de Cervelló, especialment a la serra de l&apos;Ordal, gràcies a la seva estructura geològica.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Aquestes àrees contenen roques carbonatades i filons de guix, que han donat lloc a diverses pedreres, alguna de les quals encara es troba en actiu.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Un dels usos més importants de la pedra calcària extreta és la producció de calç, un material utilitzat en la construcció.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;La calç s&apos;obté &apos;coent&apos; la pedra calcària amb llenya en els anomenats forns de calç, que es construïen prop de les zones d&apos;extracció. Cervelló compta amb nombrosos forns de calç històrics.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;La indústria de la calç va experimentar un canvi significatiu a principis del segle XX amb l&apos;aparició del ciment. La tècnica de la cocció de la pedra calcària és molt interessant i és important conservar-ne el testimoniatge històric present en el municipi. El guix és un altre producte relacionat amb l&apos;explotació de la pedra calcària.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Aquesta pedra, similar a la calç en la seva formació, requereix menys temps de cocció i s&apos;utilitzava antigament per cobrir els envans interiors.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Actualment, els productes tradicionals com la calç i el guix han estat reemplaçats pel ciment Portland, que es va començar a produir a principis dels anys seixanta i és el principal recurs geològic explotat a l&apos;Ordal. &lt;/p&gt; ]]></historia>
<coordenades>41.3910663,1.9126945</coordenades>
<utm_x>409097</utm_x>
<utm_y>4582741</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08068</rel_municipis>
<municipi_nom>Cervelló</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Regular</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96690-27602.jpg</value>
</images>
<proteccio>Legal</proteccio>
<estil>Popular</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Obra civil</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Sense ús</us_actual>
<inspire_tipus><value>Xarxa natura 2000</value>
</inspire_tipus>
<inspire_subtipus><value>Natura 2000</value>
</inspire_subtipus>
<inspire_atribut><value>Lloc d’importància comunitària</value>
</inspire_atribut>
<data_modificació>2024-10-31 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Josep Maria Solias Arís - Kuanum</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions><![CDATA[Les característiques geològiques del municipi han fet que l&apos;extracció de la pedra fos una de les principals activitats econòmiques al llarg del temps. Una part molt important de la població treballava tant a les pedreres com als forns de calç i a les mines. La pedra autòctona (sobretot calcària) era idònia per donar-li un ús industrial. ]]></observacions>
<codi_estil>119</codi_estil>
<codi_tipologia>49</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.5</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id>1787</proteccio_id>
<rel_comarca><value>11</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-16 02:57:31</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
