{"nom":"Patrimoni cultural","machinename":"patrimonicultural","descripcio":"Patrimoni cultural","entitats":1,"datasets":[{"nom":"Patrimoni cultural","machinename":"patrimoni_cultural","descripcio":"Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.","paraules_clau":["mapes patrimoni cultural"],"llicencia":"https:\/\/creativecommons.org\/licenses\/by\/4.0\/deed.ca","freq_actualitzacio":7,"sector":["cultura-ocio","educacion","turismo"],"tema":["turism","cultura","educacio"],"responsable":"Diputació de Barcelona","idioma":"Català","home_page":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/","referencies":[{"url":null,"nom":null}],"tipus":"patrimonicultural","estat":"public","creacio":"2020-04-27 10:20:16","modificacio":"2026-11-16 03:18:08","entitats":1,"elements":[{"id":"96728","titol":"Can Carreres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-carreres-5","bibliografia":"<p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps<\/em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.<\/p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.<\/em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975<\/em>. Editorial Efadós.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Casa entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.<\/p> <p>La façana s'estructura a partir de tres eixos simètrics de verticalitat definits per les obertures. A la planta baixa, trobem l'entrada en l'eix central, d'arc escarser i porta de fusta de doble batent. En els eixos laterals, hi ha sengles finestres reixades amb persianes de cordill. En el primer pis, destaca el balcó, a l'eix central, amb llosana de pedra i barana de ferro i dues finestres de llinda recta, als eixos laterals. A la segona planta es repeteix el mateix esquema que en la primera. Totes les obertures tenen emmarcament de pedra treballada.<\/p> <p>En el parament es marquen faixes horitzontals imitant carreus posats a trencajunts. Tota la façana té un recreixement que l'emmarca, amb un sòcol a la planta baixa i faixes verticals als extrems i una faixa horitzontal sota la cornisa. Entre pis i pis, hi ha una motllura transversal de banda a banda. La façana està coronada per una cornisa dentada i un capcer curvilini.<\/p> <p>Ornamentalment, destaquen els esgrafiats de motius florals del capcer i de la segona planta.<\/p> ","codi_element":"08163-22","ubicacio":"Carrer Major, núm. 57","historia":"<p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.<\/p> <p>A partir del segle XVI, sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.<\/p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.<\/p> ","coordenades":"41.6268956,2.6868804","utm_x":"473917","utm_y":"4608400","any":"","rel_municipis":"08163","municipi_nom":"Pineda de Mar","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08163\/96728-2201.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08163\/96728-2202.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08163\/96728-2203.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BPU"],"data_modificació":"2024-10-04 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Desconeguda","observacions":"És la casa on van viure Sara Llorens i Manuel Serra Moret.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1762","rel_comarca":["21"]}]}]}