<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-07 18:15:18</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6aef578be1242dd71009a0f6</_id>
<id>96860</id>
<titol>Barraca de Can Valent 4</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-valent-4</url>
<bibliografia><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></bibliografia>
<centuria></centuria>
<notes_conservacio>Sostre enderrocat</notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Barraca feta amb llicorella, una roca metamòrfica de textura laminada, que permet dividir-la en làmines fines i regulars. Aquesta propietat facilita el seu ús en la construcció de murs i estructures de pedra seca, ja que les làmines es poden encaixar amb precisió sense necessitat de morter. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Els murs són de pedres irregulars, més treballats als brancals de la porta.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Formalment, correspon al tipus &apos;AM&apos;: barraca aèria adossada al marge.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;De la coberta només en queden les bigues de fusta que li donaven suport i algunes teules àrabs que formarien la teulada.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Té una fornícula (cocó) i també una espitllera raconera.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;No es conserva l&apos;entrada ni la coberta més enllà de les bigues. &lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Està orientada al sud-est.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La porta és del tipus “LP: llinda plana” i està formada per una gran pedra plana recolzada sobre els murs laterals.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Presenta les següents mides:&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;strong&gt;Interior:&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt; &lt;ul&gt; &lt;li&gt;Parets: Esquerra 257 cm&lt;/li&gt; &lt;li&gt;Dreta 252 cm&lt;/li&gt; &lt;li&gt;Fons 200 cm&lt;/li&gt; &lt;li&gt;Cocó a la paret esquerra 57 x 63 x 68 cm&lt;/li&gt; &lt;li&gt;Espiell o finestra de la paret del fons 43 x 33 x 94 cm.&lt;/li&gt; &lt;/ul&gt; &lt;p&gt;&lt;strong&gt;Exterior:&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt; &lt;ul&gt; &lt;li&gt;Alçada exterior 198-210 cm&lt;/li&gt; &lt;li&gt;Porta amplada 210 cm&lt;/li&gt; &lt;li&gt;Alçada a coberta (bigues de fusta) 198-210 cm.&lt;/li&gt; &lt;/ul&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08068-296</codi_element>
<ubicacio>Zona de bosc prop de la carena que separa el terme del de Torrelles</ubicacio>
<historia><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Cervelló és un territori amb una rica tradició d&apos;ús de la pedra seca, una forma d&apos;arquitectura que es basa en l&apos;encaixament de les pedres sense l&apos;ús de morter, aprofitant el seu propi pes. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Es podria dir que la proliferació d&apos;aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;L&apos;ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d&apos;aquest territori i la integració harmoniosa amb l&apos;entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s&apos;han anat arruïnant per falta d&apos;ús.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La durabilitat d&apos;aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d&apos;arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l&apos;expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;L&apos;ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d&apos;obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Amb l&apos;augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l&apos;emmagatzematge d&apos;eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;En algunes d&apos;elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d&apos;aixopluc, com podria ser el &apos;caramull&apos;, és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></historia>
<coordenades>41.3672670,1.9748172</coordenades>
<utm_x>414261</utm_x>
<utm_y>4580036</utm_y>
<any>XIX - XX</any>
<rel_municipis>08068</rel_municipis>
<municipi_nom>Cervelló</municipi_nom>
<tipus_acces>Difícil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Dolent</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96860-29602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96860-29603.jpg</value>
</images>
<proteccio>Legal</proteccio>
<estil>Popular</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Edifici</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Sense ús</us_actual>
<inspire_tipus><value>Xarxa natura 2000</value>
</inspire_tipus>
<inspire_subtipus><value>Natura 2000</value>
</inspire_subtipus>
<inspire_atribut><value>Lloc d’importància comunitària</value>
</inspire_atribut>
<data_modificació>2025-01-21 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Nadia Darnoun Torres - Kuanum</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions><![CDATA[La llicorella (coneguda en el seu moment com a &apos;terra negra&apos;) és la matèria primera de la qual està feta aquesta construcció. És resistent als agents atmosfèrics, la qual cosa la fa molt adequada per a construccions a l&apos;aire lliure, essent també un tipus de pedra molt adequat per al cultiu de la vinya, ja que permet un bon drenatge del sòl i contribueix a augmentar la productivitat i la qualitat de les vinyes. ]]></observacions>
<codi_estil>119</codi_estil>
<codi_tipologia>45</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.1</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id>1787</proteccio_id>
<rel_comarca><value>11</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-07 17:53:31</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
