<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-05-31 06:02:21</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6a1bae1e489fef4f56757aa0</_id>
<id>97027</id>
<titol>Can Santfí</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-santfi</url>
<bibliografia><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;AAVV (1986). &lt;/span&gt;Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya&lt;span&gt;. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CARAFÍ, Enric (2004). &apos;Un carrer amb molta història&apos;. &lt;/span&gt;Programa Festa Major 2004,&lt;span&gt; pp. 74-75.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;RIUS, Jaume (coord.) (2011). &lt;/span&gt;Gelida. Retrats d’un temps. &lt;span&gt;Andana Edicions.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></bibliografia>
<centuria>XIV - XVIII - XX</centuria>
<notes_conservacio><![CDATA[L&apos;edifici ha estat molt restaurat. Està en molt bones condicions, però s&apos;ha desdibuixat una mica l&apos;edifici original.]]></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;Originalment, era una masia isolada, que ha quedat integrada dins la trama urbana.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Segons l&apos;Inventari de Patrimoni Arquitectònic el mas consta de dos pisos i golfes amb una distribució clàssica interior, si bé les últimes reformes n&apos;han modificat l&apos;interior.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Actualment, la façana és molt llisa i només ressalten algunes pedres cantoneres. Consta d&apos;una escala d&apos;accés directe al pis de construcció contemporània. Les altres obertures són finestres quadrangulars, a les quatre façanes sense decoració. Només una finestra geminada sota el vèrtex de la teulada a la façana principal. Totes elles semblen obertures contemporànies. La façana havia estat decorada amb aplicacions ceràmiques de Josep Colomer, actualment presenta un arrebossat llis amb un acabat de color blanc.&lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08091-107</codi_element>
<ubicacio>Carrer del Carme, 43 - 63.</ubicacio>
<historia><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Can Santfí és una masia &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; més integrada dins la trama urbana actual de Gelida, destacant la importància històrica que havia tingut la pagesia al municipi.&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; La masia era inicialment una petita explotació agrícola, centrada en la producció de cultius locals i l&apos;atenció del bestiar.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Gelida ha estat, fins a la segona meitat del segle XVIII, un municipi amb un poblament dispers que presentava una activitat agrícola principalment. El centre d&apos;aquestes explotacions era la masia, amb el conjunt d’edificis i terres associada a cada propietat. Paral·lelament, el nucli de Sant Miquel, embrió del poble de la Gelida actual, era un petit llogarret amb no més d&apos;una dotzena d&apos;edificis fins a la primera meitat del XVIII. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;El mas ja està documentat al segle XIV, concretament l&apos;any 1390 a raó d&apos;un document emfitèutic, tal com recull Ramon Rovira i Tobella (2005). Al segle XIV el mas esdevé propietat dels Santfí, després de ser venuda al Senyor del Castell i Baronia de Gelida, Berenguer Bertrand. L&apos;edifici ha anat vivint reformes al llarg dels segles, però no és fins al segle XX quan és comença a transformar significativament. La primera que ressaltaríem és les modificacions de la mà del ceramista Josep Colomer, qui aplica al mas un conjunt d&apos;aplicacions ceràmiques interiors i exteriors molt singulars. La segona és finals del segle XX quan l&apos;edifici viu una actualització contemporània, desdibuixant bastant l&apos;estructura original.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;El valor històric i artístic de la masia sobresurt a partir de les decoracions modernistes i noucentistes que adornen les parets i el jardí en mans de Josep Colomer, un destacat ceramista de principis de segle XX. Josep Colomer va arribar a desenvolupar les seves habilitats artístiques de manera autodidàctica en l&apos;art de la ceràmica, i malgrat tot, va arribar a ser una figura destacada del panorama artístic català dels anys vint i trenta. J. Corredor Matheos constata al seu article com el primer terç del segle XX va ser un període d&apos;extraordinària riquesa cultural a Catalunya i en aquest cas Colomer es va distingir pel seu singular enfocament en les arts plàstiques. Tal com explica Mercè Carafí al llibre Abans, tot i que va cursar estudis de farmàcia, finalitzant-los el 1900, sempre es va sentir atret per tot punt vinculat a les exposicions artístiques de l&apos;Exposició Universal. Colomer s&apos;incorpora al context modernista, on es buscava combinar la tradició amb la innovació, inspirat en figures com Gaudí i Josep Maria Jujol. A diferència d&apos;alguns artistes contemporanis, Colomer va emprendre el seu treball d&apos;una forma més solitària, motivat per un esperit d&apos;iniciativa. La seva residència i taller, Can Santfí, es van convertir en l&apos;epicentre de la creativitat. És aquí on Colomer va desenvolupar un estil propi molt basat en l&apos;estil modernista i noucentista. Al jardí de Cant Santfí va incorporar una cova amb obres que consistien en mosaics que evocaven elements naturals i animals, més específicament llangardaixos, serps o felins. Aquests reflectien una estètica que recordava tant a Gaudí com als patrons hispanoàrabs.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;A més, l&apos;entrada de Can Santfí destaca per una decoració blava que simbolitza l&apos;interès de Colomer per l&apos;harmonia espacial i formal. A banda de la seva obra en ceràmica, Colomer també es va aventurar en el disseny de vidre decorat.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Colomer era hàbil en el collage, incorporant fragments d&apos;ampolles de cava en les seves creacions, afegint un toc original al seu treball. Segons el llibre &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;em&gt;&lt;span&gt;Abans&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;, també es va dedicar a la producció de cava sota la marca &apos;Colomer de les Valls&apos;, comercialitzat tant a Catalunya com a França.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></historia>
<coordenades>41.4395656,1.8683678</coordenades>
<utm_x>405463</utm_x>
<utm_y>4588173</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08091</rel_municipis>
<municipi_nom>Gelida</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97027-img20231212125941.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97027-img20231212125852.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97027-img20231212131437.jpg</value>
</images>
<proteccio>Legal</proteccio>
<estil>Contemporani|Popular|Modern</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Edifici</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Residencial</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut><value>BCIL</value>
</inspire_atribut>
<data_modificació>2024-07-03 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Martí Picas. INSITU SL</autor_fitxa>
<autor_element>Desconeguda</autor_element>
<observacions></observacions>
<codi_estil>98|119|94</codi_estil>
<codi_tipologia>45</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.1</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id>1761</proteccio_id>
<rel_comarca><value>3</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-05-31 05:42:22</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
