<?xml version="1.0"?><rdf:RDF
        xmlns:rdf="http://www.w3.org/1999/02/22-rdf-syntax-ns#"
        xmlns:time="http://www.w3.org/2006/time#"
        xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
        xmlns:og="http://ogp.me/ns#"
        xmlns:web="http://ogp.me/ns/website#"
        xmlns:vcard="http://www.w3.org/2006/vcard/ns#"
        xmlns:foaf="http://xmlns.com/foaf/0.1/"
        xmlns:rdfs="http://www.w3.org/2000/01/rdf-schema#"
        xmlns:geo="http://www.w3.org/2003/01/geo/wgs84_pos#"
        xmlns:dct="http://purl.org/dc/terms/"
        xmlns:dcat="http://www.w3.org/ns/dcat#"
        xmlns:xsd="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#"
        xmlns:auto="http://datos.gob.es/recurso/sector-publico/territorio/Catalunya"
        xmlns:tema="http://datos.gob.es/kos/sector-publico/sector/"
        xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
        xmlns:skos="http://www.w3.org/2004/02/skos/core#"
        xmlns:schema="http://schema.org/"><dcat:Datasets><dct:title xml:lang="ca">Patrimoni cultural</dct:title><dct:identifier>patrimonicultural</dct:identifier><dct:description xml:lang="ca">Patrimoni cultural</dct:description><dct:extent><dct:SizeOrDuration><rdfs:label xml:lang="ca">1 entitats</rdfs:label><rdf:value rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#nonNegativeInteger">1</rdf:value></dct:SizeOrDuration></dct:extent><content:item><dcat:Dataset rdf:about="https://do.diba.cat/api/dataset/patrimoni_cultural"><dct:identifier>patrimoni_cultural</dct:identifier><dct:title xml:lang="ca">Patrimoni cultural</dct:title><dct:description xml:lang="ca">Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</dct:description><dcat:keyword>mapes patrimoni cultural</dcat:keyword><dct:license rdf:resource="https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca" /><tema:sector>
                                                                                                            cultura-ocio,
                                                                                                                                            educacion,
                                                                                                                                            turismo
                                                                                                    </tema:sector><skos:prefLabel xml:lang="ca">Diputació de Barcelona</skos:prefLabel><dct:publisher rdf:resource="" /><dc:type>patrimonicultural</dc:type><dc:coverage>public</dc:coverage><dct:dateSubmitted rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#dateTime">2020-04-27T10:20:16TZD</dct:dateSubmitted><dct:modified rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#dateTime">2026-06-08T07:32:22TZD</dct:modified><dct:extent><dct:SizeOrDuration><rdfs:label xml:lang="ca">1 entitats</rdfs:label><rdf:value rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#nonNegativeInteger">1</rdf:value></dct:SizeOrDuration></dct:extent><dc:language>ca</dc:language><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    6a264f379c769b268e2ca626
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[97393]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment paleontològic de Can Julià]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-julia]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;RIUS, Lluís i MAURI, Alfred (2007). Un viatge submarí per l&#039;Alt Penedès: Amics dels Parcs Naturals, núm. 10, febrer de 2007.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;AAVV (2018). &lt;/span&gt;&lt;em&gt;Els jaciments de vertebrats del Miocè inferior de Gelida&lt;/em&gt;&lt;span&gt;. Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 4. Ajuntament de Gelida.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;GONZÁLEZ, José, arquitecte director (2015). &lt;/span&gt;&lt;em&gt;POUM de Gelida&lt;/em&gt;&lt;span&gt;. Gelida.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Es tracta d&#039;un jaciment paleontològic que dataria del miocè inferior, en un talús davant mateix de la masia enrunada de Can Julià. De tots els jaciments de Gelida, el de Can Julià va ser el que va lliurar un nombre de restes més elevades i més rellevants de les primeres intervencions que es van fer el 1952 per &lt;span&gt;Crusafont&lt;/span&gt; i &lt;span&gt;Villalta&lt;/span&gt; i el 1955 per &lt;span&gt;Crusafont&lt;/span&gt;, &lt;span&gt;Villalta&lt;/span&gt; i &lt;span&gt;Truyols&lt;/span&gt;. Aquestes restes, segons la fitxa de l&#039;Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, són fèlids, mastodonts (&lt;span&gt;Gomphotherium&lt;/span&gt;), &lt;span&gt;rinoceròntids&lt;/span&gt; (&lt;span&gt;Plesiaceratherium&lt;/span&gt; &lt;span&gt;mirallesi&lt;/span&gt;), suids, cèrvids i d&#039;altres herbívors a més d&#039;alguns &lt;span&gt;microvertebrats&lt;/span&gt; (&lt;span&gt;lagomorfs ocotònids&lt;/span&gt; del gènere &lt;span&gt;Lagopsis&lt;/span&gt;).&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Més tard, durant estudis dels anys 1980, Cabrera i Agustí recolliren mostres de gasteròpodes i d&#039;alguns rosegadors, sobretot glírids. També l&#039;&lt;span&gt;eòmid&lt;/span&gt; &lt;span&gt;Ligerimys&lt;/span&gt; &lt;span&gt;ellipticus&lt;/span&gt; i el &lt;span&gt;cricetodòntid&lt;/span&gt; &lt;span&gt;Megacricetodon&lt;/span&gt; &lt;span&gt;minor&lt;/span&gt; &lt;span&gt;primitivus&lt;/span&gt;, troballes que permeten correlacionar el jaciment amb la MN4 (&lt;span&gt;Aragonià&lt;/span&gt; inferior, Miocè inferior).&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; De manera més recent, a partir de 2005, continuen els treballs paleontològics al jaciment, amb els paleontòlegs de l&#039;Institut Català de Paleontologia Miquel &lt;span&gt;Crusafont&lt;/span&gt; ubicat a Sabadell i on hi ha els materials excavats durant les campanyes d&#039;estudi.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08091-273]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Al costat de Can Julià, a peu de la carretera C-243b, al punt quilomètric 12.5 aproximadament, a ma dreta en direcció a Sant Sadurní d&#039;Anoia. A l&#039;alçada de Martivell.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Fa entre 16 i 14 milions d&#039;anys, la plataforma que conformen el que avui va des del Penedès fins al Vallès s&#039;enfonsà sota el nivell del mar i quedà negat. Geològicament, això es coneix com a transgressió marina i en sentit invers parlem de regressió marina. Les transgressions i regressions en aquesta terra van succeir-se durant el Miocè inferior i mitjà.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt; A Gelida, els jaciments paleontològics que s&#039;han explorat han aportat informació sobre aquest període. El descobriment d&#039;aquests jaciments se situen en un context que abasta des de finals del segle XIX fins als temps contemporanis, amb diversos moments clau en el seu descobriment i exploració.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Els primers indicis de vertebrats fòssils al Miocè inferior a Catalunya van sorgir cap a finals del segle XIX principalment gràcies al treball del canonge i geòleg de formació Jaume Almera, del Seminari Conciliar de Barcelona. És precisament Almera qui cita la presència de restes trobades a les antigues mines de carbó de la Fontsanta (els Casots, Subirats) així com a la teuleria del Molí de Can &lt;span&gt;Calopa&lt;/span&gt; (Rubí). Aquest fet va ser el detonant i punt de partida d&#039;una investigació que va implicar a destacats especialistes europeus en mamífers fòssils de l&#039;època.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Posteriorment a partir la dècada dels 1940 es va portar a terme un treball sistemàtic d&#039;exploració del Miocè inferior a la conca, dirigit per Miquel &lt;span&gt;Crusafont&lt;/span&gt;, Josep F. De &lt;span&gt;Villalta&lt;/span&gt; i Jaume &lt;span&gt;Truyols&lt;/span&gt;, que va acabar implicant el descobriment de vint localitats amb vertebrats fòssils.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[41.4249500,1.8462600]]></content:encoded><content:item>403594</content:item><content:item>4586575</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08091/format/rdf-xml" /><content:item>Gelida</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97393-pic1715849736121.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97393-pic1715849725612.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97393-pic1715849718844.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97393-pic1715849742475.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Neògen|Cenozoic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni natural]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment paleontològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Científic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BCIL ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2024-07-08 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Gerard Panadés. INSITU SL]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[125|123]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1792]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[5.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1761]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/3/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq></dcat:Dataset></content:item></dcat:Datasets></rdf:RDF>