<?xml version="1.0"?><rdf:RDF
        xmlns:rdf="http://www.w3.org/1999/02/22-rdf-syntax-ns#"
        xmlns:time="http://www.w3.org/2006/time#"
        xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
        xmlns:og="http://ogp.me/ns#"
        xmlns:web="http://ogp.me/ns/website#"
        xmlns:vcard="http://www.w3.org/2006/vcard/ns#"
        xmlns:foaf="http://xmlns.com/foaf/0.1/"
        xmlns:rdfs="http://www.w3.org/2000/01/rdf-schema#"
        xmlns:geo="http://www.w3.org/2003/01/geo/wgs84_pos#"
        xmlns:dct="http://purl.org/dc/terms/"
        xmlns:dcat="http://www.w3.org/ns/dcat#"
        xmlns:xsd="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#"
        xmlns:auto="http://datos.gob.es/recurso/sector-publico/territorio/Catalunya"
        xmlns:tema="http://datos.gob.es/kos/sector-publico/sector/"
        xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
        xmlns:skos="http://www.w3.org/2004/02/skos/core#"
        xmlns:schema="http://schema.org/"><dcat:Datasets><dct:title xml:lang="ca">Patrimoni cultural</dct:title><dct:identifier>patrimonicultural</dct:identifier><dct:description xml:lang="ca">Patrimoni cultural</dct:description><dct:extent><dct:SizeOrDuration><rdfs:label xml:lang="ca">1 entitats</rdfs:label><rdf:value rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#nonNegativeInteger">1</rdf:value></dct:SizeOrDuration></dct:extent><content:item><dcat:Dataset rdf:about="https://do.diba.cat/api/dataset/patrimoni_cultural"><dct:identifier>patrimoni_cultural</dct:identifier><dct:title xml:lang="ca">Patrimoni cultural</dct:title><dct:description xml:lang="ca">Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</dct:description><dcat:keyword>mapes patrimoni cultural</dcat:keyword><dct:license rdf:resource="https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca" /><tema:sector>
                                                                                                            cultura-ocio,
                                                                                                                                            educacion,
                                                                                                                                            turismo
                                                                                                    </tema:sector><skos:prefLabel xml:lang="ca">Diputació de Barcelona</skos:prefLabel><dct:publisher rdf:resource="" /><dc:type>patrimonicultural</dc:type><dc:coverage>public</dc:coverage><dct:dateSubmitted rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#dateTime">2020-04-27T10:20:16TZD</dct:dateSubmitted><dct:modified rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#dateTime">2026-06-08T07:32:22TZD</dct:modified><dct:extent><dct:SizeOrDuration><rdfs:label xml:lang="ca">1 entitats</rdfs:label><rdf:value rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#nonNegativeInteger">1</rdf:value></dct:SizeOrDuration></dct:extent><dc:language>ca</dc:language><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    6a264f379c769b268e2ca62c
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[97421]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment paleontològic de can Martí de Dalt]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-marti-de-dalt]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;AAVV (2018). &lt;/span&gt;&lt;em&gt;Els jaciments de vertebrats del Miocè inferior de Gelida&lt;/em&gt;&lt;span&gt;. Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 4. Ajuntament de Gelida.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;GONZÁLEZ, José, arquitecte director (2015). &lt;/span&gt;&lt;em&gt;POUM de Gelida&lt;/em&gt;&lt;span&gt;. Gelida.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;RIUS, Lluís i MAURI, Alfred (2007). Un viatge submarí per l&#039;Alt Penedès: Amics dels Parcs Naturals, núm. 10, febrer de 2007.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;RIUS, Lluís (2014). Paisatge històric dels torrents de Gelida. Programa Festa Major, 2014, pp. 28-30.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Es tracta d&#039;un jaciment paleontològic que dataria del miocè inferior. Les primeres intervencions que es van fer el 1952 per Crusafont i Villalta i el 1955 per Crusafont, Villalta i Truyols. Les restes que s&#039;hi van trobar en destaquen, segons la fitxa de l&#039;Inventari del Patrimoni Paleontològic, la descripció d&#039;una nova espècie de felí, &#039;Felis vireti&#039;, la de restes de carnívors amphiciònids, d&#039;un mustèlid, dels artiodàctils Lagomerix, Procervulus i Paleomeryx (cérvols primitius), del petit artiodàctil Cainotherium, d&#039;un suïd Bunostriodon (Eurolistriodon), i entre els proboscidis la de les primeres restes dels mastodons Gomphotherium.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Més tard, durant estudis dels anys 1980, Cabrera i Agustí recolliren mostres de gasteròpodes i d&#039;alguns rosegadors cricètids (Megacricetodon minor primitivus, Democricetodon aff. hispanicus), eòmids (Eumyarion candeloni, Ligerimys ellipticus, Ligerimys florancei) i glírids (Pseudodryomys simplicedens, Peridryomys grup jaegeri-aquatillis, Peridryomys murinus, Glirudinus gracilis, Glirudinus modestus, Paraglis astacensis). La troballa de l&#039;eòmid Ligerimys ellipticus i el cricetodòntid Megacricetodon minor primitivus permeten correlacionar el jaciment amb la MN4 (Aragonià inferior, Miocè inferior).&lt;/p&gt; &lt;p&gt;De manera més recent, a partir de 2005, continuen els treballs paleontològics al jaciment, amb els paleontòlegs de l&#039;Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, on hi ha el material extret durant les campanyes d&#039;estudi.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08091-279]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Entorn de can Martí de Dalt, al punt quilomètric 12 de la carretera C-243b.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Fa entre 16 i 14 milions d&#039;anys, la plataforma que conformen el que avui va des del Penedès fins al Vallès s&#039;enfonsà sota el nivell del mar i quedà negat. Geològicament, això es coneix com a transgressió marina i en sentit invers parlem de regressió marina. Les transgressions i regressions en aquesta terra van succeir-se durant el Miocè inferior i mitjà.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;A Gelida, els jaciments paleontològics que s&#039;han explorat han aportat informació sobre aquest període. El descobriment d&#039;aquests jaciments se situen en un context que abasta des de finals del segle XIX fins als temps contemporanis, amb diversos moments clau en el seu descobriment i exploració. Els primers indicis de vertebrats fòssils al Miocè inferior a Catalunya van sorgir cap a finals del segle XIX principalment gràcies al treball del canonge i geòleg de formació Jaume Almera, del Seminari Conciliar de Barcelona. És precisament Almera qui cita la presència de restes trobades a les antigues mines de carbó de la Fontsanta (els Casots, Subirats) així com a la teuleria del Molí de Can Calopa (Rubí). Aquest fet va ser el detonant i punt de partida d&#039;una investigació que va implicar a destacats especialistes europeus en mamífers fòssils de l&#039;època. Posteriorment a partir la dècada dels 1940 es va portar a terme un treball sistemàtic d&#039;exploració del Miocè inferior a la conca, dirigit per Miquel Crusafont, Josep F. De Villalta i Jaume Truyols, que va acabar implicant el descobriment de vint localitats amb vertebrats fòssils.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[41.4263100,1.8495300]]></content:encoded><content:item>403869</content:item><content:item>4586722</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08091/format/rdf-xml" /><content:item>Gelida</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97421-pic1715849330120.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97421-pic1715849339263.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97421-pic1715849350504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97421-pic1715849363502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97421-pic1715849372382.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97421-pic1715849382766.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Neògen|Cenozoic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni natural]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jaciment paleontològic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Científic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BCIL ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2024-07-08 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Gerard Panadés. INSITU SL]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[125|123]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1792]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[5.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1761]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/3/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq></dcat:Dataset></content:item></dcat:Datasets></rdf:RDF>