{"nom":"Patrimoni cultural","machinename":"patrimonicultural","descripcio":"Patrimoni cultural","entitats":1,"datasets":[{"nom":"Patrimoni cultural","machinename":"patrimoni_cultural","descripcio":"Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.","paraules_clau":["mapes patrimoni cultural"],"llicencia":"https:\/\/creativecommons.org\/licenses\/by\/4.0\/deed.ca","freq_actualitzacio":7,"sector":["cultura-ocio","educacion","turismo"],"tema":["turism","cultura","educacio"],"responsable":"Diputació de Barcelona","idioma":"Català","home_page":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/","referencies":[{"url":null,"nom":null}],"tipus":"patrimonicultural","estat":"public","creacio":"2020-04-27 10:20:16","modificacio":"2026-11-07 18:15:18","entitats":1,"elements":[{"id":"97506","titol":"Hotel Prudenci","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/hotel-prudenci","bibliografia":"<p><span><span><span><span lang='FR-BE'><span><span><span>LACUESTA, R.; PANYELLA, V.; PUIGVERT, J. M. (et alii) <\/span><\/span><\/span><\/span><span lang='CA'><span><span><span>Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. <\/span><\/span><\/span><\/span><span lang='CA'><span><span>Raquel Lacuesta Contreras - Joaquim M. Puigvert i Solà - Mercè Vidal i Jansà, 2014 - 2020.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; GONZÁLEZ TORAN, X. (2007)<\/span><\/span><\/span><\/span> <span lang='CA'><span><span><span>Modernisme a l’entorn de Barcelona: arquitectura i paisatge.  Librería Montgiber. Diputació de Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span> <\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) <em>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)<\/em>. Ajuntament de Tona, Centre Interpretació del Camp de les Lloses. Pàgina 87.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial\/Ajuntament de Tona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><a href='https:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/card\/33032'><span><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/a><\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p><span><span><span>Edifici de planta rectangular, amb un clar aspecte monumental, i situat enmig d’una illa de cases. La coberta és a quatre aigües. Tot i les reformes, el llenguatge arquitectònic que predomina és el racionalista, que s’insinua encara a la composició de les façanes, prioritzant en tot moment el criteri funcional pel qual va ser construït, inicialment un hotel-restaurant. <\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span>Presenta planta baixa i tres pisos, amb una destacada simetria i ordre a les façanes, definit per la disposició de filades d'obertures de dimensions iguals. L'estètica és senzilla, amb manca d'elements decoratius, i combinant l'arrebossat de color i l'obra vista. <\/span><\/span><\/span>L'estructura respon al seu funcionalisme i hi predominen les formes geomètriques netes, amb un ús limitat d'altres materials i recursos. <\/p> <p>Aquesta exagerada simetria i ordre queda trencada per dos volums centrals que sobresurten del pla de la façana principal. Un, en forma de cos rectangular amb planta baixa i terrassa superior, i on s'ubica l'entrada principal a la residència. En segon lloc, un cos central que s'origina en aquesta terrassa i s'alça fins el pis superior, en forma de glorieta porxada. <\/p> <p>Per altra banda, a la façana posterior, un cos central sobresurt del pla de façana, provocant també un trencament en la simetria, i generant un aspecte més monumental. <\/p> <p>Al voltant de l'edificació principal, al costat de migdia, s'hi adossen altres annexos construïts amb posterioritat. <\/p> <p>Tot el conjunt, està envoltat per uns jardins amb zones de descans i passeig.<\/p> ","codi_element":"08283-108","ubicacio":"c. Lleida - Av. Montseny","historia":"<p><span><span><span><span lang='CA'><span>La troballa d’aigües <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>aigües mineromedicinals <span><span><span><span lang='CA'><span>entre finals del segle XIX i inicis del XX a Tona, va permetre una revifalla de l’economia, en decadència des de feia anys a causa dels continus períodes de guerres. La construcció de balnearis, on es prenien aigües curatives, va generar una gran activitat social i econòmica, amb noves necessitats, i serveis. Tona es convertí en un apreciat centre balneari i d’estiueig, amb un important creixement urbà al voltant dels centres terapèutics.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span>Al voltant del balneari Codina, tal com es va produir al barri Roqueta, es va formar un nucli residencial amb hotels, restaurants, torres d’estiueig i zones d’esbarjo a l’aire lliure com el parc de la font del Ferro. <\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span>L’Hotel Prudenci fou un gran projecte arquitectònic que es dugué a terme als anys trenta del segle XX, amb un estil totalment racionalista i projectat per Lluís Bonet i Garí entre els anys 1933 i 1934, obrint les portes el 1935. Fou deixeble d'Antoni Gaudí, i fou un dels arquitectes que després de la Guerra Civil Espanyola continuaren les obres a la Sagrada Família. V<\/span><\/span><\/span>a ser un dels representants del monumentalisme. <\/p> <p><span><span><span>Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) l'edifici es va convertir en Hospital de Sang o Hospital Militar de Rereguarda. Era conegut com la Clínica Militar Número 6, i una part del seu personal era de Tona. <\/span><\/span><\/span><span><span><span>Després del conflicte va reprendre la seva activitat hotelera fins els anys setanta del segle XX, i posteriorment es va convertir en la residència per a la gent gran que és avui. <\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.8487100,2.2198000","utm_x":"435233","utm_y":"4633273","any":"1933-34","rel_municipis":"08283","municipi_nom":"Tona","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08283\/97506-1402.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08283\/97506-1403.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08283\/97506-1404.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08283\/97506-residencis.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Racionalisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial - productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2025-05-07 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)","autor_element":"Lluís Bonet Garí (Argentona, 1893 - Barcelona, 1993)","observacions":"Conegut actualment com a Residència Prudenci, per a la gent gran.","codi_estil":"120|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["24"]}]}]}