<?xml version="1.0"?><rdf:RDF
        xmlns:rdf="http://www.w3.org/1999/02/22-rdf-syntax-ns#"
        xmlns:time="http://www.w3.org/2006/time#"
        xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
        xmlns:og="http://ogp.me/ns#"
        xmlns:web="http://ogp.me/ns/website#"
        xmlns:vcard="http://www.w3.org/2006/vcard/ns#"
        xmlns:foaf="http://xmlns.com/foaf/0.1/"
        xmlns:rdfs="http://www.w3.org/2000/01/rdf-schema#"
        xmlns:geo="http://www.w3.org/2003/01/geo/wgs84_pos#"
        xmlns:dct="http://purl.org/dc/terms/"
        xmlns:dcat="http://www.w3.org/ns/dcat#"
        xmlns:xsd="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#"
        xmlns:auto="http://datos.gob.es/recurso/sector-publico/territorio/Catalunya"
        xmlns:tema="http://datos.gob.es/kos/sector-publico/sector/"
        xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
        xmlns:skos="http://www.w3.org/2004/02/skos/core#"
        xmlns:schema="http://schema.org/"><dcat:Datasets><dct:title xml:lang="ca">Patrimoni cultural</dct:title><dct:identifier>patrimonicultural</dct:identifier><dct:description xml:lang="ca">Patrimoni cultural</dct:description><dct:extent><dct:SizeOrDuration><rdfs:label xml:lang="ca">1 entitats</rdfs:label><rdf:value rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#nonNegativeInteger">1</rdf:value></dct:SizeOrDuration></dct:extent><content:item><dcat:Dataset rdf:about="https://do.diba.cat/api/dataset/patrimoni_cultural"><dct:identifier>patrimoni_cultural</dct:identifier><dct:title xml:lang="ca">Patrimoni cultural</dct:title><dct:description xml:lang="ca">Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</dct:description><dcat:keyword>mapes patrimoni cultural</dcat:keyword><dct:license rdf:resource="https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca" /><tema:sector>
                                                                                                            cultura-ocio,
                                                                                                                                            educacion,
                                                                                                                                            turismo
                                                                                                    </tema:sector><skos:prefLabel xml:lang="ca">Diputació de Barcelona</skos:prefLabel><dct:publisher rdf:resource="" /><dc:type>patrimonicultural</dc:type><dc:coverage>public</dc:coverage><dct:dateSubmitted rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#dateTime">2020-04-27T10:20:16TZD</dct:dateSubmitted><dct:modified rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#dateTime">2026-06-08T07:32:22TZD</dct:modified><dct:extent><dct:SizeOrDuration><rdfs:label xml:lang="ca">1 entitats</rdfs:label><rdf:value rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#nonNegativeInteger">1</rdf:value></dct:SizeOrDuration></dct:extent><dc:language>ca</dc:language><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    6a264f379c769b268e2ca644
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[97544]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Can Cartró - masia Rius]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cartro-masia-rius]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CARAFÍ, Enric (1997). &#039;Les campanes de Gelida, el poble en té 13&#039;. &lt;/span&gt;&lt;em&gt;Programa de Festa Major 1997&lt;/em&gt;&lt;span&gt;. pp. 86-94.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;CARAFÍ, Mercè (1998).&lt;/span&gt;&lt;em&gt; L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965&lt;/em&gt;&lt;span&gt;. Efadós Editorial.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;MOSEGUÍ, Jaume (2024). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d&#039;Ordenació Urbanística Municipal de Gelida. AJUNTAMENT DE GELIDA. 2024.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;RIUS, Jaume (coord.) (2011). &lt;/span&gt;&lt;em&gt;Gelida. Retrats d’un temps. &lt;/em&gt;&lt;span&gt;Andana Edicions.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;RIUS, Jaume (2016). &#039;Los Castillejos&#039;. &lt;/span&gt;&lt;em&gt;Programa Festa Major&lt;/em&gt;&lt;span&gt; 2016, pp. 86-90.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;RIUS, Lluís (2018). “&lt;/span&gt;&lt;em&gt;Jardins Personals&lt;/em&gt;&lt;span&gt;” Programa Festa Major, 2019, pp..81-85.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;ROVIRA, Ramon (1996). &#039;Inventari de les masies&#039;. Programa Festa Major 1996. pp. 16-22.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;ROVIRA, Ramon (2004). Notes de toponímia i camins. Programa Festa Major 2004. pp. 22-27.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;ROVIRA, Ramon (2004). &#039;Una aproximació històrica de l&#039;evolució de Gelida&#039;. Programa Festa Major 2004. pp. 22-28.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIV - XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Malgrat que no s&#039;hi ha pogut accedir entorn de la masia, consta que es troba en bon estat al Catàleg de Masies.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Segons el Catàleg de Masies i cases rurals de Gelida es tracta d&#039;un conjunt arquitectònic de grans dimensions situat en una posició orogràfica elevada que n&#039;acaba de ressaltar el conjunt alhora que és un mirador de la plana per ell mateix gràcies a la construcció de grans murs de contenció de pedra i formigó.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Està compost per un cos principal que inclou la masia original i el primer celler i la capella. Disposa d&#039;una zona enjardinada a l&#039;extrem est de la plataforma. El conjunt ha estat molt modificat a la segona meitat del segle XX i es fa difícil discernir les estructures originals del mas, ja que per exemple, de la masia original les cantoneres o les grans dovelles visibles a la façana principal són també de la segona meitat del segle XX així com les obertures regularitzades i els paraments pintats. El cos principal disposa d&#039;un claustre adossat a la façana sud, una ermita a la façana oest, i dos cellers. A l&#039;oest, el recinte es tanca amb un edifici porxat de planta baixa més un pis, que delimita l&#039;entrada al recinte. A la façana sud, es completa amb un llarg porxo amb arcs de mig punt. A l&#039;exterior del recinte murat, hi ha una edificació totalment reformada amb coberta plana de planta baixa més un pis. Disposa d&#039;una plaça porticada amb arcs de mig punt. Totes les edificacions dins del recinte murat tenen planta baixa, excepte els edificis principals vinculats a la masia, i presenten cobertes a dues aigües amb careners paral·lels als costats llargs dels edificis. Disposa també d&#039;un pòrtic exempt format per carreus de pedra amb arcs rebaixats.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Segons Lluís Rius (2018), Lluís &lt;span&gt;Riudor&lt;/span&gt; i Carol (director de Parcs i Jardins de Barcelona a mitjan segle XX) va ser el responsable de l&#039;enjardinament del jardí de la casa Maluquer de Gelida l&#039;any 1948. És possible que les intervencions paisatgístiques realitzades a can &lt;span&gt;Cartró&lt;/span&gt; de Gelida (finca Rius) també fossin de la seva firma. Un dels trets distintius de la finca Rius, comparada amb altres propietats de l&#039;entorn, és el seu aspecte general i vista, que evoca més un paisatge mediterrani típic de la Toscana que no el paisatge característic del Penedès. L&#039;entrada de la finca, flanquejada per xiprers i oliveres disposats alternativament, crea una línia visual directa cap a l&#039;entrada principal. En lloc de plàtans, es van optar per plantar xiprers als marges del camí d&#039;accés, conferint així a la finca un aspecte distintiu en comparació amb el paisatge predominant en altres centres productors de vi de la regió.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08091-303]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Carretera de Gelida a Sant Llorenç d&#039;Hortons Km. 4,500.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;L&#039;historiador Ramon Rovira ha realitzat un estudi detallat sobre la història de la masia, traçant la seva documentació més antiga fins a finals de segle XIV. A partir de l&#039;anàlisi de la genealogia de les famílies que han posseït la propietat, Rovira ha reconstruït els esdeveniments històrics associats al lloc.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;La història de la propietat coneguda popularment com a Can &lt;span&gt;Cartró&lt;/span&gt;, ara coneguda com a Masia Rius es pot seguir a partir d&#039;altres noms documentats. De fet, originalment, havien estat dos masos anomenats &lt;span&gt;lo&lt;/span&gt; mas de la Vall i &lt;span&gt;lo&lt;/span&gt; mas &lt;span&gt;Puigbert&lt;/span&gt; (o d&#039;En Puig Esbert). També s&#039;havia dit can Nicolau. Segons documentació antiga, estudiada per Rovira, al segle XIV, els cognoms Asbert o &lt;span&gt;Arbert&lt;/span&gt;, així com &lt;span&gt;Ça&lt;/span&gt; Vall o Sa Vall, apareixen associats als masos esmentats. Sembla que el 1491, els senyors de Gelida van concedir l&#039;establiment a Bernat Casanoves, però no va ser fins al 1513 que Francesc Bertran va atorgar un nou establiment al seu fill Guerau Casanoves. El cens de 1515 registra aquest Guerau Casanoves, i el de 1553 a Sebastià Nicolau. A finals del segle XVI, documents registren la propietat a nom de Sebastià Nicolau de la Ferreria i més tard als seus hereus del mas de la Vall. La propietat va passar &lt;span&gt;dels Casanoves&lt;/span&gt; als Nicolau, originaris de Castellbisbal, i posteriorment &lt;span&gt;als Cartró&lt;/span&gt;, de can &lt;span&gt;Cartró&lt;/span&gt; de la Riera, més tard anomenada la Pedrera, de la parròquia de Sant Llorenç d&#039;Hortons.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Les últimes germanes &lt;span&gt;Cartró&lt;/span&gt; es van casar amb dos germans Rius, i els seus descendents encara resideixen a Gelida. A finals del segle XIX, la propietat va ser venuda pels &lt;span&gt;Cartrons&lt;/span&gt; als Trabal, i més tard els hereus d&#039;aquests la van vendre a les germanes Mercè i Teresa &lt;span&gt;Carreras&lt;/span&gt; i &lt;span&gt;Arolas&lt;/span&gt; l&#039;any 1936, que possiblement eren propietàries de can Castany. Anys més tard, els Rius-Erill van adquirir la propietat, que recentment ha estat venuda a l&#039;Heretat d&#039;Espiells, Juvé &lt;span&gt;y&lt;/span&gt; Camps. Actualment, la propietat es coneix com a can Rius, però per molts habitants de Gelida encara és coneguda com a can &lt;span&gt;Cartró&lt;/span&gt;.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;El nom de masia Rius el recull a partir de la profunda reforma que Jaume Rius Nolla va dur a terme al mas, a mitjan segle XX. Jaume Rius era fill de Josep Rius i Antònia Nolla, era descendent de ca l&#039;Agustinet del carrer Major de Gelida, però va néixer al carrer de l&#039;Església de l&#039;Hospitalet de Llobregat on s&#039;havien establert els seus progenitors. Professionalment, Jaume Rius va ser propietari de Construccions Rius va ser un promotor immobiliari amb activitat ja als anys 1930. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Després de la guerra Jaume Rius va invertir en diferents promocions a Gelida: la masia Rius (ara propietat de Juvé i Camps), les torres, i les obres de la plaça del Pi, la casa familiar del carrer Sant Antoni i les d&#039;estil pagesívol del carrer Anoia. En tots ells, la participació de l&#039;Arquitecte Francisco Portillo Quintana va ser important.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[41.4518158,1.8363985]]></content:encoded><content:item>402810</content:item><content:item>4589569</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08091/format/rdf-xml" /><content:item>Gelida</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97544-1717579049282.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97544-1717579049379.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97544-1717579049184.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97544-1717579049417.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97544-1717579049216.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97544-1717579049250.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97544-1717579049346.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97544-1717579049453.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97544-1717579049590.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97544-1717579049656.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97544-foto-capella-autor.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Conjunt arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ BCIL ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2024-10-04 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Martí Picas. INSITU SL]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La masia disposa d&#039;una petita capella amb una campana, la Montserrat, a l&#039;espadanya de la capella advocada a la Mare de Déu de Montserrat. A partir de la documentació bibliogràfica es pot dir que la capella és una edifici interessant pel que fa a la decoració, malgrat que no hi hem tingut accés.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[46]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.2]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1761]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/3/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq></dcat:Dataset></content:item></dcat:Datasets></rdf:RDF>