<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-07 18:15:18</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6aef57f7e1242dd71009b225</_id>
<id>97571</id>
<titol>El Ciment</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-ciment-0</url>
<bibliografia><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;CARAFÍ, Enric (2007). &apos;Gelida, mil nou-cents sis&apos;. Programa Festa Major 2007, pp. 78-80.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;ESTRUCH, Josep (2005). &apos;Cròniques de la Gelida del segle XX. Vicissituds dels migdies escolars (període d’octubre de 1927 a febrer de 1933). II part&apos;. Programa de Festa Major 2005, pp. 59 - 61.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;MOSEGUÍ, Jaume (2024). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d&apos;Ordenació Urbanística Municipal de Gelida. AJUNTAMENT DE GELIDA. 2024.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></bibliografia>
<centuria>XX</centuria>
<notes_conservacio><![CDATA[L&apos;edifici està en desús.]]></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;El Ciment és un conjunt arquitectònic industrial que formava part d&apos;una antiga explotació per fabricar ciment com a material de construcció. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Segons el Catàleg de Masies i cases rurals del municipi de Gelida, l&apos;edifici principal, construït en obra vista, consta d&apos;una planta rectangular i està distribuït amb tres plantes. La coberta és de teula àrab a dues aigües perpendicular a la façana principal orientada al nord-oest. L&apos;edifici principal consta d&apos;un afegit de dos cossos paral·lels amb coberta a un vessant, situat al vessant de la muntanya. El conjunt disposa d&apos;un edifici complementari de planta baixa i dues plantes, equipat amb un aljub i escales exteriors adossades, que es troba perpendicular als cossos anteriors i conforma la façana nord del conjunt. Separat d&apos;aquest conjunt, al nord i en una cota superior, es troba una antiga porquera. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Actualment la finca està tancada i sense accés.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08091-317</codi_element>
<ubicacio><![CDATA[Camí del castell. Una vegada al castell, es pren el camí cap a la urbanització Safari (ca n&apos;Oller de la Muntanya). A 600 m de l&apos;inici del camí, es localitza l&apos;edifici.]]></ubicacio>
<historia><![CDATA[&lt;p&gt;El Ciment és un conjunt arquitectònic industrial que formava part d&apos;una antiga explotació per fabricar ciment com a material de construcció i també fabricaven calç viva.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Pel llibre de F. Peracaula i F. Torelló &apos;Gelida, notes per a sa història&apos;, sabem que el 1906 estava en construcció. Mitjançant una línia feta amb torratxes metàl·liques que permetien el pas d&apos;una vagoneta suspesa es transportava material des de la fàbrica de ciment fins a l&apos;estació. Les restes de les bases de les torres de la línia de transport encara són visibles. A conseqüència de la construcció d&apos;aquesta línia de transport, es va escapçar les restes d&apos;una torre medieval avançada del castell, de la qual encara es conserva una petita part avui dia a la zona dels Tarongers.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;El període d&apos;activitat de la fàbrica és curt, i Enric Carafí (2007) anota que l&apos;any 1906, estaven en construcció dues fàbriques: una de ciment, ubicada darrere del Castell i dirigida per Agustí Fontcuberta, i una altra de guix, situada a prop de l&apos;estació de tren, sota la direcció de Claudi Duran. Pel que respecta a la fàbrica de ciment, va estar operativa fins a aproximadament el 1914. &lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Posteriorment, vers els anys 60, es reprengué la mateixa activitat industrial fins esdevenir únicament habitatge.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Josep &lt;span&gt;Estruch&lt;/span&gt; (2005) repassa alguns dels espais que existien a la fàbrica: &apos;el muntacàrregues d&apos;elevar pedra a la gran tremuja, els tallers de reparació i manteniment, magatzems per a les eines, estatges per al personal qualificat, un massís i un alt pilar de suport al cable aeri per transportar les vagonetes plenes de pedres cap a la fàbrica de ciment situada a l&apos;esplanada de l&apos;estació de ferrocarril... Allà a prop es veia una pedrera escapçada en vertical per les tones i tones de pedra extreta, que era matxucada abans de portar-la a la fàbrica. La gran massa rocosa, pràcticament inexhaurible, assegurava la matèria primera durant anys i anys.&apos;&lt;/p&gt; ]]></historia>
<coordenades>41.4341847,1.8707764</coordenades>
<utm_x>405656</utm_x>
<utm_y>4587572</utm_y>
<any>1906</any>
<rel_municipis>08091</rel_municipis>
<municipi_nom>Gelida</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Dolent</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97571-1712911684370.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97571-1712911684232.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97571-1712911684300.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97571-1712911684335.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97571-1712911684405.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97571-trpemgelidasig.jpg</value>
</images>
<proteccio>Legal</proteccio>
<estil>Noucentisme|Contemporani</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Conjunt arquitectònic</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Residencial</us_actual>
<inspire_tipus><value>Xarxa natura 2000</value>
</inspire_tipus>
<inspire_subtipus><value>Natura 2000</value>
</inspire_subtipus>
<inspire_atribut><value>Àrea especial de protecció</value>
</inspire_atribut>
<data_modificació>2024-10-04 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Martí Picas. INSITU SL</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions><![CDATA[El conjunt industrial, tal com es pot veure en les fotografies de principis de segle XX, era harmònic i presentava una arquitectura esgraonada que s&apos;adaptava al desnivell del terreny per un motiu pràctic de tractament del material, però que ofereix una visió actual d&apos;integració amb el paisatge. També els acabats de portes i finestres (dobles) així com els paraments són de construcció fina.L&apos;edifici és un bon exemplar d&apos;arquitectura industrial de principis de segle XX.Consta que a prop de la casa, hi ha uns forns de calç als que no s&apos;ha pogut accedir per estar el recinte tancat.]]></observacions>
<codi_estil>106|98</codi_estil>
<codi_tipologia>46</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.2</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id>1786</proteccio_id>
<rel_comarca><value>3</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-07 17:55:19</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
